Fa poc més d'un any, la junta directiva de Leitat anunciava un important canvi en la cúpula del centre tecnològic, amb el nomenament de Jordi Cabrafiga com a nou director general de l'entitat en substitució de Joan Parra, després de 23 anys en el càrrec. Era un moment convuls per a Leitat: el projecte de WeLab havia provocat un forat a la mà amb pèrdues milionàries, que va resultar en un 2023 amb 17 milions d'euros de pèrdues. Un any després, el centre ja pot mirar pel retrovisor aquest succés (tancaran el 2024 amb beneficis) i s'obre als mitjans de comunicació, començant per aquesta entrevista amb VIA Empresa.
Jordi Cabrafiga és exsecretari general del Departament d'Economia i Hisenda i d'Empresa i Coneixement, ha ostentat la presidència de l’Institut Català de Finances (ICF), del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-Seca i Salou i de Fira 2000, entre altres, i ha tingut diferents càrrecs de responsabilitat a l'Ajuntament de Barcelona, a Barcelona Activa, a Hewlett Packard i a T-Systems.
La fotografia -almenys l'econòmica- de com et vas trobar Leitat en comparació amb l'actual és ben diferent.
Era ben diferent, i alhora no. És a dir, el primer que vaig voler fer en arribar va ser conèixer a fons els números de Leitat i saber d’on provenia la situació econòmica. I em va tranquil·litzar veure que la situació no era generada pel dia a dia de Leitat, que els projectes que estàvem desenvolupant eren competitius i viables. Les pèrdues venien per una operació duta a terme l’any 2020 amb la qual Leitat va incorporar la divisió d'R+D d’una farmacèutica i un dels seus laboratoris i que va produir importants pèrdues durant tres anys i mig. I la difícil decisió que vam haver de prendre va ser tancar tota aquella divisió, amb ERO inclòs.
I aquella acció, juntament amb algunes altres més petites, va fer que de les pèrdues que havíem acumulat l’any 2023 (17 milions d’euros) acabem aquest any previsiblement amb beneficis.
En un any heu capgirat els comptes de resultats.
Sí, encara que t’he de dir que l’objectiu de Leitat no és pas acabar amb grans beneficis, eh? Som una entitat sense ànim de lucre.
En tot cas el que sí que és positiu és que aquest any 2024 haurem generat uns ingressos de 47 milions d’euros i haurem captat 31,6 milions d’euros en projectes competitius i en serveis d'R+D, que és una xifra un 21% superior a la de l’any anterior. La xifra més alta de la història de Leitat. En total, haurem desenvolupat projectes d'R+D per a 622 empreses, de les quals 355 són catalanes.
Cabrafiga: "L'objectiu de Leitat no és pas acabar amb grans beneficis. Som una entitat sense ànim de lucre"
Més enllà dels números, en quin moment us trobeu?
Estem en un procés de reflexió intern per veure Leitat a tres anys vista: analitzant les necessitats tecnològiques de l’ecosistema català i espanyol, analitzant el nostre posicionament respecte a totes les tecnologies i detectant, per part de les administracions, les diferents prioritats tant de recerca com de recerca aplicada. I d’aquest procés voldrem concloure el Pla Estratègic i Científic de Leitat dels pròxims tres anys.
L’anterior director general, Joan Parra, va estar al capdavant de Leitat des de l’any 2000. Coneixent la teva trajectòria, t’hi veus 20 anys al capdavant del centre tecnològic?
No. No m’hi veig 20 anys ni molt menys. No crec que sigui bo que una persona estigui tant de temps en un càrrec directiu, perquè pot acabar confonent el seu lloc de treball com si fos quelcom seu. A més, crec que és bo canviar, i aprendre.
Segurament, si li preguntés a algú què es fa en un centre de recerca, amb més o menys encert m’ho podrien dir. Però, en canvi, en un centre tecnològic, un centre de recerca aplicada, no tant. Què és la recerca aplicada?
Nosaltres el que fem, igual que els centres de recerca de referència en aquest país, és recerca per a tercers. Empreses i institucions venen amb reptes i necessitats concretes per a projectes cientificotecnològics, i ens demanen ajuda per desenvolupar-los. Nosaltres aportem tant persones, com coneixement, com tecnologia. I a més, som un partner per captar fons competitius, ja sigui de l’Estat espanyol com d’Europa. Estem desenvolupant 95 projectes europeus, dels quals una quarta part els coordinem nosaltres. En tres anys hem participat en 158 projectes europeus i 315 projectes d'àmbit estatal competitius, subvencionats o cofinançats per part de l'Estat espanyol. I podria seguir: som el primer centre tecnològic de Catalunya beneficiat pels Next Generation, que hem captat 23 milions d'euros per 52 projectes. I, evidentment, aquests 52 projectes els desenvolupem amb empreses i per a empreses.
Cabrafiga: "Som el primer centre tecnològic de Catalunya beneficiat pels Next Generation"
Tradueix-me aquest ball de xifres a casos i projectes concrets.
Tenim el GAIA, per exemple, on agafem aigua residual i, a través d’un sistema químic i de depuració de microorganismes, depurem l’aigua i generem hidrogen. És un avanç molt significatiu a l’hora de produir de biocombustibles sostenibles a partir de recursos renovables com el CO₂ i les aigües residuals. Un altre, ben diferent: estem treballant en un projecte que reprodueix òrgans amb textures i formes exactament iguals que les originals perquè els cirurgians puguin practicar. També hem treballat en un projecte de ceres ecològiques per a l’esquí i altres esports, o fins i tot hem col·laborat en el desenvolupament de TalX, el primer WhatsApp inclusiu per a persones amb discapacitat. 3DThinks va comptar amb nosaltres per a la producció automàtica de pictogrames a partir de descripcions de text. I aquests són només alguns exemples.
Enguany heu renovat la vicepresidència de l’Associació Mundial d’Organitzacions i Centres de Recerca Tecnològica i Industrial (WAITRO). Com posiciona a Catalunya aquesta cadira?
Això ens posiciona com a país que aposta per la recerca aplicada, i posiciona Leitat com a centre tecnològic de referència a Europa. També ens ajuda a generar projectes d'àmbit europeu o projectes internacionals en col·laboració amb altres centres tecnològics, perquè moltes vegades els projectes mai els resoldrà un sol centre o una sola institució.
A Catalunya invertim prou en recerca aplicada?
Ens manca inversió, tant des de l'àmbit privat com el públic. Estem en un món, el tecnològic, altament competitiu amb players que inverteixen molts recursos, com la Xina i els Estats Units. O invertim molt més en recerca aplicada, o entrarem en el que Mario Draghi alertava en el seu informe: la lenta decadència d'Europa.
Des de la responsabilitat pública, creus que és un problema de volum d'inversió o també de facilitar els processos per accedir al finançament?
Ambdues. Els processos no ajuden, però sobretot les ajudes a les empreses són insuficients. No es destinen prou recursos. I entenc que les administracions públiques tenen moltes necessitats, com per exemple l'educació o la sanitat, però no hi ha una millor política social que la gent tingui feina -una bona feina- i que tinguem empreses altament competitives, un teixit econòmic potent. Si les empreses tenen més recursos per invertir en R+D, podran tenir més i millors productes, més tecnologia, més competitivitat, més ocupació i més llocs de feina de qualitat.
El vostre objectiu per al 2025?
Volem créixer, però de forma sostinguda. Els centres tecnològics, els de recerca i les administracions aquests darrers anys han rebut molt finançament fruit dels Next Generation, i sabem que això s'acabarà. Per tant, un dels reptes és digerir aquests recursos que han vingut de forma extraordinària i que, quan deixin d'arribar-ne, això no impacti en el dia a dia de les institucions.