Encara que algunes persones puguin pensar que les escoles de negoci són cosa del passat, i acceptant que en el meu cas tinc massa biaixos per atrevir-me si més no a donar la meva opinió, intentem comparar -en termes de transformació digital- què està succeint a les escoles de negocis (i més precisament, en la seva oferta de formació executiva) amb allò que està succeint en altres sectors.
Per això, abans d'entrar al món de les escoles de negocis, intentem guanyar una mica de perspectiva amb una anàlisi del que està passant en sectors importants com la banca, el comerç minorista o la premsa escrita.
La majoria dels bancs tradicionals continuen liderant el sector, però amb un nou model de negoci amb fins a un 50% de clients digitals. El New York Times va declarar recentment una xifra rècord de 1.750 *mill. d'euros, en la qual el negoci digital suposa ja el 37,7%. Finalment, Zara, el major retailer de moda dels últims anys, ha declarat que les seves vendes digitals suposen el 30% del seu negoci total.
"Tendim a parlar massa sobre els disruptors però ens oblidem de la disrupció que intenten introduir en l'equació"
Com ja he expressat abans en altres articles, tendim a parlar massa sobre els disruptors però ens oblidem de la disrupció que intenten introduir en l'equació. Un bon exemple és el que està succeint en moltes ciutats de tot el món, on prohibeixen l'activitat dels disruptors (diguin-se Uber o Cabify) malgrat existir un consens al voltant d'un futur en el qual els taxis (o com prefereixi cridar-los) oferiran serveis en vehicles més nets, amb conductors millor vestits, el pagament dels quals es carregarà sense contratemps al seu telèfon mòbil, i en els quals una ampolla d'aigua li estarà esperant mentre escolta la seva música preferida en la ràdio.
Des de l'arribada dels massive open online courses (MOOCs) en 2012, especialment en la formació executiva, parlem molt dels disruptors (Coursera, Udacity o EdEx, entre altres) però no prou de la disrupció que proposen. Podríem posar èmfasi en el seu enfocament de cost baixíssim o fins i tot cost zero, en l'ensenyament totalment online, en la curta durada dels cursos, en l'accés a un grup d' “estudiants” que procedeix literalment de qualsevol part del món, en la inexistència de requisits de viatge o altres despeses associades, o en el fet que els millors professors van ser filmats com a estrelles de Hollywood.
De manera alternativa, també podríem considerar que les taxes de finalització dels MOOCs han estat un autèntic fiasco (tan sols el 5%), i que –en conseqüència- aquests així anomenats disruptors estan transformant els seus models de negoci cap a la mera oferta de SAAS (software as a service) a universitats i escoles de negocis ja consolidades, per escapar d'una situació en la qual continuen perdent diners. Tornem doncs a la seva proposta de "disrupció" i vegem com estan reaccionant les escoles de negocis més conegudes.
"Dels 50 primers proveïdors de formació executiva, i amb el líder mundial –l'Harvard BS i la seva Business Online Initiative- al capdavant, més del 50% ja està oferint cursos de formació executiva totalment online"
Després de la seva aparició en 2012, resulta interessant observar que dels 50 primers proveïdors de formació executiva, i amb el líder mundial –l'Harvard BS i la seva Business Online Initiative- al capdavant, més del 50% ja està oferint cursos de formació executiva totalment online (no MOOCs), amb una durada mitjana de 5/6 setmanes, amb taxes de matrícula un 70% inferiors a les de cursos presencials, similars en contingut i durada, i que posen en contacte a iguals de tot el món, que no hauran d'afrontar costos de viatge i estada.
No sabem exactament què succeirà amb les escoles de negoci, com amb els bancs, els diaris o les empreses minoristes. No obstant això, moltes d'elles ja han iniciat la seva denominada "auto-disrupció" oferint alternatives assequibles, convenients i personalitzades per donar un millor servei als seus clients futurs.