Estem bombardejats amb missatges sobre el coronavirus i potser cal parar a pensar un moment. Aquestes són algunes reflexions. Des del punt de vista sanitari, sembla que el principal problema està en la seva alta transmissibilitat i que la seva mortalitat és superior a la d'una grip normal. Les morts són sempre injustificables i doloroses si et toquen de prop; però posem-les en perspectiva: sembla que la seva incidència a escala mundial és inferior als morts per la fam. I aquesta no crea l'enrenou del Covid-19. Sembla que l'efecte novetat, la invisibilitat i la sensació de desprotecció faciliten el fenomen social d'acceptació de mesures com que limitem la llibertat de circulació, per exemple.
Diuen els entesos que ens trobem davant del conegut com un "cigne negre", un esdeveniment altament improbable que ho trastoca tot. Pensem una mica en els seus efectes econòmic-empresarials. A curt termini ha tingut conseqüències conjunturals negatives, com la disminució dels viatges de negocis a causa de l'anul·lació d'esdeveniments com el Mobile World Congress i Alimentària; però a més a més han estat moltes les empreses que han reduït dràsticament els viatges a l'estranger de la seva direcció i comercials.
En un món globalitzat amb producció just in time, els estocs són molt baixos i la paralització de les fàbriques xineses produeix un efecte dòmino mundial per manca de components. També hi ha, per exemple, molts retailers mitjans que tenien deslocalitzada la producció de la seva marca pròpia, l'única amb què tenen marge. El turisme a Setmana Santa de ben segur que nota una bona davallada. També hi pot haver sectors beneficiats, a part del farmacèutic i de para-farmàcia (mascaretes...), com por exemple l'online i el de mobles, ja que a l'estar la gent més temps a casa, augmenta el desig de millorar la llar.
"Si l'epidèmia remet a curt termini, la situació probablement serà superable per la majoria d'empreses; però si es prolonga arribant a l'estiu potser les conseqüències seran de llarga durada"
Si l'epidèmia remet a curt termini, la situació probablement serà superable per la majoria d'empreses; però si es prolonga arribant a l'estiu potser les conseqüències seran de llarga durada. Cal tenir en compte que el marge de maniobra monetari i fiscal són minsos, ja que els tipus d'interès reals ja són negatius i el deute publica espanyola està per sobre del PIB d'un any sencer. A més a més, la crisi no és inicialment de demanda, sinó d'oferta; si bé en cas de persistir pot mutar a la primera.
A més a més hem de prestar atenció als possibles canvis estructurals. Recomanen no utilitzar diners físics, ja que poden transmetre el virus. Si la població ens acostumem a pagar amb targetes potser es redueix dràsticament l'economia submergida, que diuen representa al voltant del 25% del PIB, i així compensar la caiguda de la recaptació fiscal. Les eines de teletreball i per a reunions virtuals ja existien, però l'augment de la seva utilització pot esdevenir permanent. La deslocalització de fàbriques potser s'inverteix, ajudada per la tornada de les barreres d'aranzels.
Internament de cara al passat potser cal analitzar si teníem els plans de contingència adequats i com han funcionat. De cara al futur, quins canvis haurem de fer tenint en compte que la propera crisi serà diferent. En tot cas, cal recordar que l'ésser humà és l'únic que ensopega dos cops amb la mateixa pedra.