Acabat de nomenar vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, anteriorment ja havia format part de l’ens provincial a través de la gestió d’àmbits com els recursos humans o els esports, Jordi Verdú, alcalde de Corbins (Segrià), és mestre d’Educació Primària i tècnic superior en animació sociocultural. El seu vincle amb el sector econòmic i emprenedor el té amb la seva experiència de quatre anys com a tècnic de gestió del viver d’empreses del CEEI Lleida. Assegura que amb la seva nova tasca es posarà el barret d’alcalde rural “per facilitar les oportunitats als pobles”.
Quin és el principal repte al qual s’enfronta en aquest càrrec que acaba d’estrenar?
Un dels primers desafiaments que haig d’entomar és l’equilibri en la promoció econòmica. Es a dir, m’haig de posar el barret d’alcalde rural “per facilitar les oportunitats als pobles”, que actualment acumulen una sèrie de dificultats administratives que frenen el desenvolupament de determinats projectes. Estic pensant en la gestió i execució dels fons europeus Next Generation, les licitacions d’obres majors o la validació de determinades certificacions energètiques.
I quin paper poden jugar des del Patronat?
La nostra aposta ha de ser apropar-nos als ajuntaments. Sempre s’ha dit que la Diputació és l’ajuntament dels ajuntaments. Crec que hem d’incidir en aquesta línia de fer aliances entre els diferents consistoris per guanyar múscul. Però més enllà d’aquests acords, la nostra voluntat és esdevenir més ambiciosos i replicar i estendre l’aliança del G-10, que ja es va visualitzar en el passat mandat. És la col·laboració entre institucions i la societat civil i que està formada per la Paeria, la Diputació de Lleida, les cambres de comerç de Tàrrega i Lleida, la Generalitat, Pimec, Coell, UGT, CCOO i la Universitat de Lleida.
"Deixant de banda els termes polítics, hem de crear una agenda institucional compartida per millorar la competitivitat empresarial"
En quins àmbits hauria d’aprofundir aquesta col·laboració?
La premissa ha de ser transformar el territori mitjançant les millores en el sector agroalimentari a través de la innovació i la planificació estratègica. Deixant de banda els termes polítics, hem de crear una agenda institucional compartida per millorar la competitivitat empresarial. Aquest és un dels reptes més urgents. Hi ha una sèrie d’exigències que són irrenunciables, de les quals hi formen part la protecció del medi ambient, la potenciació de la societat del coneixement i la digitalització o la necessitat d’acostar-nos a les empreses. Hem de ser capaços de detectar els segments productius, generalment vinculats a l’agroalimentari, per oferir suport tècnic i econòmic al món local, però també al teixit empresarial.
Precisament, des del sector empresarial es posa el focus en les connexions o en les infraestructures. Com es pot respondre a aquests requeriments?
La idea força és la necessitat que els ciutadans i les empreses es vulguin fixar al territori i arrelar a casa nostra. És cert que falten bones connexions, especialment amb les comarques de muntanya dels Pirineus, però també facilitar els projectes empresarials d’emprenedors rurals, que amb la pandèmia s’ha constatat que poden ser viables, i potenciar aquest esperit ja des de la comunitat educativa. Existeixen un seguit d’oficis, derivats de la Formació Professional (FP), amb un dèficit important de mà d’obra, com són els fusters, els fontaners o els electricistes. Aquesta manca d’oferta pot ser un impuls per fixar població al territori. Des del Patronat, defensem el lema que explica aquest concepte. Som una terra d’oportunitats i aquestes les hem de buscar des dels joves.
Quin balanç fa dels programes de suport empresarial engegats per la Diputació?
Una de les eines que millor està funcionant són els Punts d’Atenció Globalleida que s’han convertit en una referència de suport a l’empresa i a l’emprenedoria en l’esfera comarcal. Estan repartits pel territori, ja que com a mínim hi ha un per comarca, i fa que una persona que tingui una idea no hagi d’anar necessàriament a Lleida per rebre assessorament, sinó que un tècnic el pot ajudar a tirar endavant el seu projecte empresarial. Resulta molt útil pels mateixos ajuntaments, que poden informar els emprenedors que disposen d’aquesta possibilitat. Com a exemple d’aquesta col·laboració, està demostrat que la connexió entre la Diputació, els Consells Comarcals i els consistoris és el que fa que es desenvolupin ajuts Feder o subvencions per a certificacions energètiques.
"Crec que ja s’ha acabat l’estigma d’inferioritat i d’una autoestima baixa. Lleida és una terra d’oportunitats i volem i podem demostrar que som bons i ho fem bé"
Quines inquietuds els hi traslladen els ajuntaments en aquest aspecte?
Moltes vegades ens comenten que no tenen la capacitat tècnica suficient per executar determinades licitacions. Per això, cal una coordinació per avançar en projectes comuns. Normalment, hi ha preocupació per temes relacionats amb la gestió de l’aigua, la sequera o la renovació de les canonades o el clavegueram. En aquest aspecte, el rol del Patronat ha de ser facilitar els estudis perquè es puguin valorar els projectes.
Com s’ha d’afrontar l’estadística reiterativa de la fuita d’empreses de Lleida per les condicions fiscals?
Hem de millorar les connexions, les vies de comunicació amb els Pirineus, accelerar la instal·lació de la fibra òptica. S’han de generar nous atractius i potenciar els que ja tenim. El biotech i l’agricultura fan de Lleida un pol d’atracció per un determinat ecosistema empresarial. La feina ha de ser potenciar aquest talent i per atraure’l, la fórmula implica investigar, modernitzar i innovar. Si rejovenim el sector agrícola amb aquesta nova indústria, serem més competitius.
Recentment, el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, va afirmar que Lleida encara li queda per creure’s la seva potència. Com ho ha de fer?
Crec que ja s’ha acabat l’estigma d’inferioritat i d’una autoestima baixa. Lleida és una terra d’oportunitats i volem i podem demostrar que som bons i ho fem bé. Les nostres potencialitats fan que siguem atractius pels ciutadans i les empreses foranies. Això sí, ho hem de seguir fent conjuntament per poder presumir de què tenim una economia puntera.