Gairebé dos anys després, la reducció de la jornada laboral ja és un fet. O, almenys, ja s'ha recollit en un document oficial per primer cop. Aquest dimarts 4 de febrer, el Consell de Ministres del govern espanyol ha aprovat l'avantprojecte, el primer pas d'un procés que està previst que s'allargui fins a l'estiu. La idea és reduir dues hores i mitja l'actual jornada laboral de 40 hores i fixar-la en 37 hores i mitja, tal com succeeix arreu d'Europa, sense reduir-ne el salari de les persones i facilitant la desconnexió digital. És a dir, els treballadors tindran dret a no respondre cap missatge de la seva feina fora de l'horari laboral.
A més, s'estipulen sancions més grans que les actuals a les companyies que no actuïn segons la llei: dels 7.500 euros actuals passarem a multes de fins a 10.000 euros per incompliment. Finalment, cal destacar també la inclusió d'un registre diari de la jornada digital, al qual podran accedir tant els treballadors com representants sindicals i Inspecció de Treball. El text inicial donarà tot l'any de marge perquè les empreses de l'Estat s'adeqüin a un nou marc legal que s'estima que beneficiarà a 12 milions de treballadors. Durant aquest període de temps, la idea és que cada empresa acordi amb els seus treballadors com aplicar la mesura.
Ara bé, aquest no és el final del camí ni de bon tros: més enllà de l'avantprojecte, la implementació definitiva de la reducció de la jornada laboral encara és lluny. Abans, haurà de sotmetre's a la revisió del Consell d'Estat i el Consell Econòmic i Social (CES). Tot seguit, el Consell de Ministres validarà un projecte de llei que es traslladarà al Congrés dels Diputats. Allà, els diferents grups parlamentaris podran aplicar esmenes i finalment es votarà. Com sempre, l'executiu que presideix Pedro Sánchez necessitarà un suport majoritari de la cambra baixa, de forma que els vots de partits com el PNB, ERC o Junts seran novament decisius, abans que el Senat doni el vistiplau definitiu. Així doncs, si tot va bé, s'espera que el text definitiu sigui publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) cap a l'estiu.
Les divergències, la pedra de Sísif
Modificar una part fonamental de l'estructura de l'Estat no és pas habitual. Des de 1983 no s'havia produït cap canvi legislatiu en matèria de jornada laboral. Així doncs, una de les principals controvèrsies amb la proposta del ministeri de Treball que encapçala Yolanda Díaz és la manca de consens en aquest apartat. D'ençà de la constitució de l'actual executiu central, la qüestió d'aquesta rebaixa ha estat damunt la taula. No ha estat fàcil tirar-la endavant, ja que PSOE i Sumar no han estat d'acord en diferents punts.
Per exemple, el ministre d'Economia, el socialista Carlos Cuerpo, va defensar una baixada gradual: primer, a 38,5 hores i, un any després, a les 37,5 hores definitives. D'altra banda, també va demanar estudiar a quins sectors s'aplicaria el descens i no aplicar-ho de forma generalitzada per l'"heterogeneïtat" del mercat laboral. Díaz no va voler ni sentir-ne parlar d'això, i al final ha guanyat el pols.
No és l'únic conflicte que ha generat el text. Per una banda, els sindicats CCOO i UGT reclamaven una reducció més gran que contemplés quatre dies laborables en lloc dels cinc actuals, a més d'un acumulat de 32 hores setmanals. Per l'altra, les patronals no tancaven la porta a un descens gradual, però sí que s'oposaven a la retallada d'un dia. L'empresari i exsecretari general de Cecot, David Garrofé, ja va expressar al pòdcast L'empresa al dia el seu rebuig frontal a la mesura i la va titllar de "populisme barat".
Llavors, què volia l'empresariat? Algunes entitats com la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Cepyme o l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) advocaven per la via de la negociació col·lectiva i preferien no regular la rebaixa a través d'una llei, quelcom que ja succeeix en altres països com Alemanya o Dinamarca.
Sordo (CCOO) i Álvarez (UGT) subscriuen l'avantprojecte del govern espanyol, però han demanat reincorporar les patronals a la taula negociadora
En cap moment es va contemplar aquesta alternativa, i les patronals van marxar de la taula de negociació el passat novembre. D'aquesta manera, la idea de Díaz només va comptar amb el suport dels dos sindicats. Tots dos van signar el pacte el 20 de desembre del 2024. Ara bé, tot i que tant Unai Sordo (CCOO) com Pepe Álvarez (UGT) veuen "significatiu" l'acord, no el contemplen com el final del camí, sinó com un pas intermedi per arribar a les 32 hores que comparteixen com a objectiu. A més, ambdues associacions van instar al govern de Sánchez a reincorporar les patronals a la taula negociadora, independentment del gran distanciament que existeix amb l'empresariat. Una circumstància que no s'ha produït ara com ara.
El contraatac de les patronals
L'absència de l'empresariat, però, no vol dir que les patronals hagin renunciat a formar part d'aquesta discussió. En tot moment han mostrat la seva oposició públicament. De fet, el passat 13 de desembre, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, va acusar el govern espanyol d'haver comès una "ingerència inacceptable i autoritària" i va qualificar la mesura de Díaz de "coacció" i "imposició". Tant van ressonar les seves paraules que la mateixa ministra va demanar-li que rectifiqués a través del seu compte d'X.
En democracia manda la gente, no las empresas.
— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) December 13, 2024
La Patronal decidió no formar parte de un acuerdo para beneficiar a 12 millones de personas trabajadoras. Decidió ir contra los derechos de la gente trabajadora y la modernización del país.
Ahora amenazan a los representantes de… https://t.co/Tsos50WpmO
Ara, un cop aprovat l'avantprojecte, les patronals han tornat a carregar contra el text. Aquest dimarts, Foment del Treball ha insistit que l'avantprojecte és “insuficient i perjudicial per a les empreses”, i ha recordat que la mitjana de temps de treball "ja es troba entre 37 i 38 hores" en l'actualitat. D'altra banda, el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, ha advertit que és un “error” promoure una reducció de la jornada laboral que vagi al marge de la negociació col·lectiva. Alhora, també han lamentat que la baixada no es faci a diferents ritmes, tal com va proposar inicialment el ministre Cuerpo, i han indicat que la mesura "posa en risc la viabilitat de moltes pimes i la seva seguretat jurídica".
Aquests, però, no han estat els atacs més forts. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el de l'ATA, Lorenzo Amor, han avisat que traslladaran a les "diferents forces polítiques" les seves "opinions", les quals també són "legítimes". Tota una declaració d'intencions dirigida cap als socis de govern de Sánchez, que aplega diferents sensibilitats i ideologies. A més, Amor ha titllat de "monòleg social" la taula negociadora i ha lamentat que els principals perjudicats seran els autònoms, els quals hauran "d'incrementar una mica més la seva jornada". En aquest punt, ha citat dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que apunten que aquesta tipologia de treballadors destina 52 hores setmanals a la seva feina. "Un comerç o un bar no tancarà abans, ells i elles hauran de cobrir aquella mitja hora", ha denunciat el dirigent de l'ATA.
Puigdemont, peça clau
A l'espera que el futur projecte de llei passi pel Congrés dels Diputats, les mirades de l'executiu estatal ja es fixen en Carles Puigdemont. Durant l'any, ha estat l'encarregat de decidir amb el seu vot quines mesures de Sánchez s'acaben aprovant i quines no. Per aquesta raó, el passat desembre, Pepe Álvarez i Camil Ros (UGT Catalunya) van viatjar a Brussel·les per intentar convèncer positivament l'expresident de la Generalitat. Un dels seus arguments és que cal conciliar la desproporció que consideren que existeix entre l'augment de la productivitat del 15% des del 1983 (data de l'última reforma) i el descens del 21% del capital dels treballadors.
Les patronals calculen que la reducció de la jornada laboral tindrà un cost per a l'empresari d'entre 1.800 i 2.000 euros, sumant la cotització més el salari
Mentrestant, des de Sumar apunten que ja han iniciat una ronda de contactes amb les diferents forces polítiques i que "hi ha marge" per arribar a un acord amb Puigdemont. "Hem de veure com podem solucionar els obstacles que afecten la petita empresa", ha admès Aina Vidal, portaveu de Sumar i els Comuns. Per la seva banda, les patronals calculen que la mesura de Díaz tindrà un cost per a l'empresari d'entre 1.800 i 2.000 euros, sumant la cotització més el salari, de manera que, en conjunt, tenint en compte que aquesta mesura afectarà al voltant de 12 milions de treballadors, el total s'enfilarà fins als 21.000 i els 24.000 milions d'euros.
El compte enrere ja s'ha iniciat. Si bé desembre sembla encara lluny, les diferents fases fins a l'aprovació definitiva es concentraran en poques setmanes. Tot plegat, en un context polític molt marcat pels efectes que va deixar el desacord a la Llei Òmnibus i el fantasma dels pressupostos generals de l'Estat, l'altra gran pedra a la sabata per a l'actual govern espanyol.