"L'educació està passant un moment molt dur amb la pandèmia, però ho estem fent relativament bé", assegura el filòsof i assagista José Antonio Marina en una trobada virtual de centres d'ensenyament organitzada per ESIC. Les escoles i les universitats també viuen el seu particular Estat d'Alarma fruit de la crisi del coronavirus. Malgrat el temporal de confinament, les aules segueixen en funcionament i la importància de l'educació cotitza a l'alça més que mai. "Google, Apple, Microsoft o Facebook estan investigant molt en educació perquè volen convertir-se en els grans educadors del món. I no per un interès conspiratiu, sinó perquè pot ser un gran negoci", augura el també expert en valors i intel·ligència aplicada en les organitzacions.
José Antonio Marina s'autodefineix com un catedràtic de batxillerat i el seu gran projecte és "la mobilització de l'educació" en tots els sentits possibles. Entre cites dels experts Michael Barber, Michael Fulham o Ken Robinson, Marina torna als orígens de l'educació i llança algunes preguntes clau que no hauríem d'oblidar mai: Com i on s'aprèn? Què s'ha de fer per aprendre? Qui decideix què aprenen els alumnes: els pares, l'Estat, els experts o els empresaris?
Com i on s'aprèn? Què s'ha de fer per aprendre? Qui decideix què aprenen els alumnes: els pares, l'Estat, els experts o els empresaris?
"Ensenyem els professors a educar millor, però no eduquem els alumnes a aprendre millor", alertava la doctora Barbara Oakley en una entrevista a VIA Empresa. Segons diferents estudis d'investigació en educació, la millor lliçó per aprendre és concentrar-se, recordar les idees clau per guanyar intuïció i treballar la capacitat de comprensió. Entendre una situació com l'actual no és gens fàcil, però val més recordar-la i aprendre'n.
En aquest sentit, Marina recorda la pregunta recent de l'OCDE: l'escola ha de ser reformada o reinventada? "Estem sotmesos a la llei universal de l'aprenentatge: tota persona, institució, universitat o empresa necessita aprendre almenys a la mateixa velocitat que canvi l'entorn per sobreviure. Si vol progressa haurà de fer-ho encara a més velocitat", explica el filòsof i autor d'obres com La educación del talento (Editorial Ariel (2010)), Aprender a vivir (2004) o El laberinto sentimental (Anagrama 1998), entre d'altres.
Passió per aprendre
I és que malgrat la covid-19 que tampoc afluixa per Nadal, els alumnes segueixen aprenent tant com poden ja sigui des de casa o a les aules entre mascaretes. Però, per aprendre de la millor manera possible s'aconsella tenir "eines intel·lectuals, emocionals i executives". Encara més: per aprendre es necessita passió per aprendre.
Marina dibuixa un concepte dels de tota la vida però que fa olor de nou: learnability. Al TermCat ja fa anys que parlen de l'aprendibilitat per assimilar noves idees i adaptar-nos als canvis del món laboral. Per entendre'ns, és la capacitat i el gust per aprendre, que alhora és allò que sovint més valoren tant les empreses com els grans directius.
Marina: "Google, Apple, Microsoft o Facebook estan investigant molt en educació perquè volen convertir-se en els grans educadors del món. I no per un interès conspiratiu, sinó perquè pot ser un gran negoci"
En aquest sentit, el filòsof elogia la figura d'un equip directiu en una escola i critica que "el descuit que hi ha hagut a Espanya pel que fa a l'aprovació i valoració dels equips directius és un crim educatiu".
Ara bé, l'aprenentatge és un camí de vida i és que no només s'aprèn a les aules sinó en qualsevol organització. És per això que segons l'assagista, tant les escoles i les universitats com les empreses i la mateixa societat han de ser "intel·ligents" i això vol dir "desenvolupar el seu talent especial", que no és el mateix que la suma dels seus talents. "Encara que una facultat tingués 20 Premis Nobel, no seria necessàriament una institució educativa", alerta l'expert.
Marina & Adrià (+ Kaspárov)
L'OCDE apunta que les expectatives de la digitalització de l'ensenyament no s'estan complint, i això que la pandèmia està accelerant processos que fa només uns mesos semblaven del tot impensables. Marina creu en la capacitat d'aconseguir "resultats extraordinaris" en el món de l'educació des d'una perspectiva holística.
Marina: "Encara que una facultat tingués 20 Premis Nobel, no seria necessàriament una institució educativa"
"La innovació no és fer coses noves o coses a l'aire, és resoldre problemes vells de forma més eficaç o problemes pels quals no teníem solució", reivindica el filòsof. De cop i volta em ve al cap, una entrevista recent amb el xef Ferran Adrià a VIA Empresa: "La innovació s'ha de veure de forma molt polièdrica i des d'un pensament sistèmic i holístic. Per innovar s'ha de tenir una actitud creativa." Tot està connectat.
Fa anys que José Antonio Marina treballa en un projecte centaure com a present i futur de l'escola i la universitat. Ho explica així: "La paraula centaure és una ocurrència de quan Garri Kaspárov va perdre als escacs contra un ordinador i va dir que el jugador del segle XXI seria un centaure: amb cap de persona però jugant amb el seu propi ordinador."
Educació, creativitat, innovació, pensament sistèmic i holístic... Tinguem memòria i visió.