Josep Canós (Barcelona, 1954) és degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya que representa més de 10.000 enginyers. Poc abans de participar a la Barcelona Industry Week per parlar de les conseqüències de la nova revolució industrial, rep VIA Empresa a la Sala Eiffel del Col·legi situat al cor de la Via Laietana. "Catalunya és un país industrial encara que la gent no s'ho cregui", assegura a l'hora del cafè.
Amb una llarga trajectòria a Motor Ibérica, Hidroelèctrica de Catalunya, Amena i Saba, Canós no porta rellotge per sensibilitat a la pell i consciència del present. El carpe diem també fa indústria i és que els enginyers estan fets d'una pasta diferent: "Els encanta definir un problema i entretenir-se amb la solució". Potser per això, reivindica que "falten enginyers en política". La indústria dels enginyers és com la dels castellers: pinya, folre, manilles i cap amunt!
Vas fer volar Amena al món.
Quan en una empresa et diuen "hem pensat en tu per..." vol dir que has d'agafar una maleta i marxar on et diguin. Vam guanyar una llicència d'operador de mòbil i em van dir que tenia sis mesos per crear una empresa de mòbils. Es va dir Amena, era el tercer operador i havia de competir amb Movistar i Airtel que després va ser Vodafone. Crear un operador de mòbil va ser la primera i l'única vegada on la variable a gestionar no era el cost sinó el temps.
La tecnologia ho va canviar tot.
Després d'Amena, vaig ser conseller delegat de Retevisión amb quasi 3.000 treballadors i una facturació que rondava els mil milions d'euros amb continguts per internet, creació de xarxa... La part audiovisual se la va quedar Abertis Telecom i vaig passar a dirigir Abertis Logística i Saba. Però avui en dia, un executiu té data de caducitat. Em vaig veure prejubilat amb poc més de 50 anys i vaig decidir que encara no era el meu moment.
"A l'enginyer li encanta poder definir un problema i entretenir-se amb la solució"
De directiu a polític i empresari.
Vaig ser director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat. Vaig tornar a la consultoria i després vaig muntar una empresa de formació de directius amb simuladors de negocis que es diu Wintowinpartners. Ara també porto des de 2018 com a degà del Col·legi i tinc una independència total. Volia ser enginyer des de petit.
Com és l’enginyer industrial del segle XXI?
Tot allò que l'enginyer aprèn a l'escola no li servirà quan es jubili. Però, sí que li servirà la capacitat d'estructurar el coneixement i resoldre els problemes. És a dir, varia el contingut però no la metodologia. La formació és contínua. A l'enginyer li encanta poder definir un problema i entretenir-se amb la solució. Qui té vocació de petit triomfarà a l'enginyeria. Des del Col·legi no opinem sinó que fem estudis tècnics i mirem d'influir a la societat més enllà dels fakes. Aspirem a ser un hub dins el sector industrial, influir i crear debat en tecnologia i acompanyar els enginyers industrials.
VIA Empresa entrevista Josep Canós al Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. | Àngel Bravo
L'economia catalana: indústria, serveis o viceversa?
M'encanta aquest tema. La vocació de Catalunya és industrial i no de serveis. Els serveis es poden donar a molts més territoris del Mediterrani i del món però en canvi, àrees i països industrials n'hi ha molt pocs i estan molt concentrats. Fa més de 170 anys que Catalunya és un país industrial amb la primera revolució tèxtil, l'aprofitament dels rius...
"Catalunya ha perdut la indústria tèxtil", assegurava Totón Comella en un dinar Aijec.
Catalunya serà industrial o no serà. Un model només de serveis tindria llocs de treball precaris, alta rotació... Com pots estabilitzar un país? Amb indústria. Estem al 21% de PIB en indústria i hem d'arribar al 30% per aconseguir llocs més estables que redistribueixen econòmicament la societat i donen solidesa. La indústria no competeix en preus sinó en qualitat. Catalunya va sortir de la crisi perquè la pime va anar a exportar al món. Fabricar a Vic i vendre a la Xina. Sense por. L'altra palanca és la innovació.
"Catalunya va sortir de la crisi perquè la pime va anar a exportar al món"
Quin és el model a seguir?
M'agrada els Països Baixos com a model social, industrial, serveis... Són gent que no té res i s'ho crea amb cultura de l'esforç i de la supervivència. Sense petroli ni terra ni territori, s'ho han hagut de crear tot i ara ja s'han situat entre els primers PIB d'Europa. Tenen els neerlandesos.
Catalunya té les catalanes i els catalans.
Catalunya no té petroli ni carbó i només té un recurs mineral que és la potassa. Això sí, té una situació estratègica al Mediterrani, un bon clima i bàsicament té els catalans. I això ha funcionat. Necessitem oportunitats i ja ens apanyarem. El capital no té color i l'has de buscar. Un país és industrial quan té una base de petita i mitjana empresa que li dóna una estructura forta i diversificada. Ara hem de fer-la créixer. Però, el català no pot ser només aquell que fa una startup, aixeca finançament i ven.
Josep Canós defensa que "un país industrial és molt més estable davant les crisis econòmiques". | Àngel Bravo
Indústria tradicional i/o indústria nova?
Ens interessa la indústria tradicional i a vegades no s'hi pensa prou. Alhora, has d'estar en sectors de futur. M'agrada la fotografia de Nova York amb dues imatges, una de 1905 i l'altra de 1915. En una dècada es canvien els carros de cavalls per cotxes de combustió. L'automoció canvia ara amb la robòtica pel que fa a línies de muntatge però l'automoció segueix sent automoció. Algú s'imagina una fàbrica de muntatge sense robòtica? La innovació i les noves tecnologies s'han d'aplicar a la indústria tradicional i així generem més productivitat.
Indústria centralitzada o descentralitzada?
Això és un tòpic. La indústria a Catalunya ja ha passat l'àrea metropolitana de Barcelona. En indústria per comarca, el cinturó de veritat és al Maresme, Vallès Occidental i Oriental, Osona, Anoia... Hi ha més superfície, ciutats mitjanes amb serveis i bona comunicació. Les demarcacions fora de Barcelona augmenten més ràpidament en nombre de visats de projectes que la capital. La indústria catalana es descentralitza cada vegada més i això és bo.
"El català no pot ser només aquell que fa una startup, aixeca finançament i ven"
Com es pot guanyar el 30% del PIB?
El 20% és un país industrial però no suficient. En canvi, el 30% és el percentatge dels països industrialitzats. On vols l'equilibri entre serveis i indústria? La tendència va a l'alça i això dóna estabilitat. Un país industrial és molt més estable davant les crisis econòmiques: les aguanta millor i se'n surt més ràpidament. Els pactes industrials són un tema d'intel·ligència econòmica. Alemanya i Grècia han viscut la mateixa crisi? No, ni de conya.
La indústria marca la diferència.
Les crisis són mundials i quan va arribar el tsunami de les subprime s'ho va endur tot. Millor que siguem industrials per una lògica clara: no tenir tots els ous a la mateixa cistella. Una pota a turisme, l'altra a la construcció, l'altra a la indústria... Qui resisteix millor la crisi? Tot dit. I no depèn de les multinacionals sinó de la base de petites i mitjanes empreses industrials. Si vols ser català, has de dir que "qui tingui millor pinya i millor folre potser no puja més amunt però sí que farà el castell més estable". Qualsevol casteller ho sap.
La Sala Eiffel del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. | Àngel Bravo
Els castells industrials tenen voluntat política?
Deixa'm ser dolent. Hi ha pocs enginyers en política. Donald Trump no és enginyer, però Xi Jinping sí que ho és. Què vol dir? L'enginyer és una persona amb el cap ben moblat i no es dedica a la política perquè no li interessa. Els polítics haurien d'estar millor formats en coneixements bàsics. Em va agradar molt l'espot del Justin Trudeau que recorda que els ministeris de Canadà estan liderats per experts en la matèria. Quants industrials han passat pel Ministeri d'Indústria a Espanya? T'has de remuntar quasi a l'època preconstitucional.
A la Barcelona Industry Week més aviat es parla de la Constitució del futur: IoT, IA, blockchain, robòtica, 3D...
La productivitat seguirà avançant amb la tecnologia. Per què serveixen aquestes empreses cada vegada més productives? El món ens canviarà, fa molt temps que existeix la industrialització i la tecnologia però ara tot s'accelera. El gran problema que té un innovador és que si es despista ja n'hi ha un altre que se li ha avançat i es queda obsolet. Però, no és tant la rapidesa i la productivitat sinó l'adaptació i quin model de societat queda.
"Hi ha pocs enginyers en política"
Com serà la indústria del futur?
Molt diversificada, tindrem indústria clàssica amb infraestructures molt grans però també una altra indústria separada dels centres de treball. Hi haurà teletreball i el concepte de fàbrica canviarà molt. Els processos industrials estaran més separats perquè el terreny físic perd importància amb les comunicacions i la tecnologia. Amb el 3D també ets capaç de fer peces artesanals i personalitzades a un cost acceptable. Serà un vestit fet a mida.