"Encara no sabem digitalitzar el sentit comú perquè no sabem què és i no ens coneixem prou com per passar-ho als ordinadors", ha assegurat Josep Maria Ganyet, etnògraf digital i col·laborador de VIA Empresa, durant l'esmorzar empresarial Robots i humans: com evitar la fractura social organitzat pel diari digital aquest dimarts en col·laboració amb Ibercaja a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. La quarta revolució industrial, la intel·ligència artificial i la robòtica són ja història viva del Passeig Lluís Companys. Back to basics: preguntes i respostes.
Amb les xifres del World Economic Forum a la mà, el CEO de Mortensen ha recordat que la robòtica i la intel·ligència artificial crearan 133 milions de llocs de feina alhora que en destruiran 75 milions de cara al 2022. Ara bé, un informe previ augurava que l'any 2020 es perdrien 5 milions de llocs de feina... "Els experts també s'equivoquen", ha etzibat Ganyet de bon començament.
Ganyet: "La quarta revolució industrial ens canvia com a humans i ens haurem de redefinir"
Tothom en parla: Big Data, realitat augmentada, realitat virtual, biotecnologia, Blockchain, nous models econòmics, renda bàsica universal... Segons l'etnògraf digital, "la quarta revolució industrial ens canvia com a humans i ens haurem de redefinir". Tant és així que la filosofia, l'antropologia i la sociologia són feines de present però també de futur. "Més aviat que tard haurem de parlar de drets i deures dels robots", ha afegit.
La ideologia dels bits
Agafant la literatura pintoresca de Pablo Picasso on assegura que "els ordinadors són avorrits perquè no saben donar respostes", Ganyet ha emplaçat als filòsofs a fer preguntes i als tecnòlegs, a respondre-les. L'alerta digital és doble: "Si la tecnologia ens fa les preguntes tindrem problemes" i "La tecnologia té ideologia, càrrega social i política i per això, hem de mirar que porti els valors que volem com a societat".
Les decisions van del món físic al digital i viceversa. En ple segle XXI, les dades vénen i van i de la mà dels algorismes i els robots sembla que hi ha més oportunitats que riscos... Tot exponencial. Només és qüestió d'organitzar-se i repartir-se la feina. "Vivim en aquesta generació entre gens, àtoms i bits", ha reivindicat l'expert digital.
“Les tecnologies tenen ideologia” o “Encara no sabem digitalitzar el sentit comú” són alguns dels grans titulars de @ganyet a l’esmorzar de @VIAEmpresa i @ibercaja pic.twitter.com/5k50zZxXIc
— Víctor Costa (@victorcostaor) 23 de octubre de 2018
La pregunta és recurrent i inevitable: Com hem de conviure amb els robots? Però, l'etnògraf va encara més enllà i prefereix definir qui és qui o què és i què no és un robot: "La gent pensa en Terminator però això és només la caricatura". A tall d'exemple, un full d'Excel també podria ser un robot que ha reinventat la feina del comptable dels anys 60.
La destrucció creativa de Rembrandt
El concepte de "destrucció creativa" popularitzada per l'austríac Joseph Schumpeter està per tot arreu. La pluja d'idees és freda: innovació, mercat, emprenedors, creixement econòmic, fiscalització de la informació, convivència entre vells i nous models de negoci... "M'exalta el nou i m'enamora el vell", que escrivia J.V. Foix.
Ganyet, als empresaris: "Hem de pensar com treballem amb els robots, com col·laborem i com ens repartim la feina"
"Hem de ser curosos en dir què són robots, qui ens treu la feina i com això compensa la famosa destrucció creativa que ha creat més feina de la que ha tret", ha alertat Ganyet. Així doncs, l'economista John Maynard Keynes s'equivocava. I és que segons l'etnògraf digital, un robot pot ser "un algorisme, una cosa amb fisicalitat o una combinació d'algorismes que canviïn el mercat laboral o facin una feina obsoleta".
Amb exemples, recorda que l'últim Rembrandt s'ha creat amb un algorisme d'intel·ligència artificial especialitzat en els retrats del pintor neerlandès o que el polèmic doctor Josep Baselga augurava que el càncer es curaria amb fàrmacs però sobretot amb els patrons de comportament observats amb Big Data. Un cop més, la tecnologia ho canvia tot.
La feina és un rellotge de sorra
Diu la paradoxa de Moravec que allò més fàcil pels humans és el més difícil pels ordinadors i de la mateixa manera, el més difícil pels humans és allò més fàcil pels ordinadors. El resultat apunta millor impossible... Ganyet ha detallat que hi ha feines cognitives i manuals i dins d'aquestes dues n'hi ha de repetitives i no repetitives.
"Hem de pensar com treballem junts, com col·laborem i com ens ho repartim", ha reivindicat. A tall d'exemple, ha citat que es podrà prescindir dels advocats que busquen jurisprudència o els radiòlegs, entre d'altres. Alhora, les màquines facilitaran la presa de decisions de grans directius i polítics. "Tenim la capital cada vegada més a Silicon Valley, no a Madrid, i l'economia digital és la de les superestrelles: Messi, Ronaldo i poc més...", ha bromejat.
Ganyet: "Tenim la capital cada vegada més a Silicon Valley, no a Madrid, i l'economia digital és la de les superestrelles: Messi, Ronaldo i poc més..."
En aquest sentit, l'etnògraf ha destacat que "el mercat laboral ja no és una piràmide sinó que s'ha convertit en un rellotge de sorra". Amb fractura social inclosa: els de dalt són imprescindibles i guanyen més, els del mig fan tasques manuals i repetitives que es poden automatitzar i els de baix no tenen competència de les màquines sinó dels del mig.
Els humans no poden competir amb les màquines en feines repetitives, però sí que poden fer valdre la seva humanitat i mai millor dit. Un crit d'esperança made in Ganyet: "Espero que els robots ens ajudin a ser més humans!". És a dir, que la intel·ligència artificial sigui per l'intel·lecte allò que el vapor va significar pel múscul... El nou lema és Empoderar i Alliberar.
Els valors de l'empresariat
La llista d'assistents de primera línia és llarga: Albert Planas, director general d'Advanced Factories; Julio Alicarte, director de negoci de FIATC Assegurances; Ricard Castellet, CCO de Barcelona Tech City; Víctor Martínez, director d'operativa de clients d'Aigües de Barcelona; Silvia Sanjoaquin Vives, responsable d'Innovahub de Naturgy; Virginia Palacios, market development director 3D Print Business a HP; Pau Feliu Orive, CEO de Maccion Lean Solutions; Pere Roset, Partner & CEO d'Aumenta Solutions; Jordi Pelegrí, Development Manager per Espanya i Portugal d'Universal Robots i Joan Carles Fontanals, director d'Integral 3D Printing Iberia, entre d'altres.
El clam unitari de l'empresariat és el de la transformació digital, la creació de valor afegit i de serveis per a les persones. La intel·ligència emocional, el treball en equip, la gestió de persones, la creativitat, l'aprenentatge actiu, la negociació o el pensament crític són només alguns dels valors que cotitzen a l'alça.
Ganyet: "Espero que els robots ens ajudin a ser més humans!"
En concret, Planas alerta de l'escassedat de programadors, Palacios es pregunta què s'està fent per ensenyar i promoure l'aprenentatge, Martínez entén que els clients encara volen parlar amb persones i anar a oficines físiques, Alicarte defensa les assegurances i les emocions i Sanjoaquin remarca que la clau és anticipar necessitats i problemes.
Durant el temps afegit de l'esmorzar i abans de marxar a vestir la ràdio de tecnologia, Ganyet ha volgut fer tres recomanacions de lectures (físiques o digitals): Feixisme: Una advertència (Estat i Societat) de Madeleine Albright, Shaping the fourth industrial revolution de Klaus Schwab, The Second Machine Age: Work, Progress and Prosperity in a Time of Brilliant Technologies d'Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee i Superintel·ligència: camins, perills, estratègies de Nick Bostrom.
Ja ho deia Sophia, la primera robot humanoide del món inspirada en l'actriu Audrey Hepburn, durant la seva visita a Barcelona: "No tinc emocions però tinc una idea de l'amor. No jutjo i no estic dissenyada per mentir. Els robots i els humans podem treballar junts". Això sí, fem que Black Mirror torni a ser ficció i és que tal com afegia Ganyet coincidint amb l'aniversari de VIA Empresa, "la cosa va de valors, no de tecnologia". Per pensar.