• Economia
  • Els preus del lloguer empenyen els joves a la compra

Els preus del lloguer empenyen els joves a la compra

Tot i que l'interès per la propietat augmenta, també ho fa el número de joves que no aconsegueixen tancar l’operació, segons un informe de Fotocasa

Beatriz Toribio, directora d'estudis de Fotocasa, presenta l'informe sobre la compra i el lloguer del 2019
Beatriz Toribio, directora d'estudis de Fotocasa, presenta l'informe sobre la compra i el lloguer del 2019
Barcelona
14 d'Octubre de 2019

La demanda per la compra d’habitatges entre els joves puja. Cada vegada són més les persones d’entre 18 i 34 anys que estan interessats en tenir una propietat, però la decisió de compra s’ajorna. Aquesta és la tendència que ha detectat Fotocasa en el seu últim informe que analitza el mercat immobiliari amb dades de setembre del 2019. La directora d’estudis del portal, Beatriz Toribio, atribueix aquest augment de l’interès dels joves per la propietat als preus elevats del lloguer.

“Els millennials volen comprar perquè hi ha finançament en bones condiciones i perquè els preus de lloguer són molt alts: intenten entrar en el mercat de la compravenda, però no sempre poden perquè els preus de compra també han pujat i el finançament no està disponible per a tothom”, explica Toribio. En aquest sentit, l’estudio Radiografia del mercat de l’habitatge el 2019 mostra que la visió dels joves sobre la compra tant a Catalunya com en el conjunt de l’Estat ha canviat: durant la crisi defensaven el lloguer i ara veuen la compra com una inversió, com un patrimoni que pot protegir-los de cara al futur. 

La compra s’ajorna cada vegada més

Tot i aquest interès creixent per la propietat, els joves ajornen la compra per les dificultats que es troben a l’hora de concretar les transaccions. Això es veu sobretot en les dades catalanes. Un 4% de les persones té previst comprar un habitatge en els propers dos anys, mentre que un 15% s’ho planteja abans del 2024. Per què s’ajorna la decisió?

“Catalunya és una de les comunitats on han pujat més els preus i on hi ha una major demanda, però la gent acaba de sortir d’una crisi i no ha recuperat la seva capacitat d’estalvi ni el seu poder adquisitiu. Hi ha demanda d’habitatge, però no tothom aconsegueix accedir-hi”, explica Beatriz Toribio. Davant les dificultats per accedir a l’habitatge de propietat, els joves es veuen obligats a conservar el lloguer.

“Els 'millennials' volen comprar perquè hi ha finançament en bones condiciones i perquè els preus de lloguer són molt alts"

El lloguer avança

Aquesta situació afavoreix el lloguer. Mentre que l’oferta a Catalunya s’ha incrementat un 6% (dos punts per sobre de les xifres de març), la demanda ho ha fet un 16% (tres punts més que fa mig any). La demanda de lloguer en el conjunt de l’Estat creix en tots els trams d’edat, especialment entre els joves d’entre 18 i 24 anys. En aquest cas, mentre que al març un 26% estava buscant un habitatge per llogar, al setembre la xifra ha augmentat al 35%.

Des de Fotocasa ho atribueixen a què setembre és un mes especialment actiu en el mercat de lloguer entre els joves, ja que s’acaba l’estiu i comença el curs. Però la tendència es repeteix en el tram entre 25 i 34 anys: un 30% buscaven pis per llogar al març i, ara, un 33%. Entre 25 i 75 anys, la demanda de lloguer ha pujat una mitjana de dos punts en comparació al març.

Una nova crisi immobiliària?

“Considerem que encara ens trobem en un període d’expansió: els preus continuen pujant però a un ritme més moderat”, diu Toribio. A mesura que ha avançat l’any, el context econòmic s’ha tornat menys favorable, però “encara no sabem si serà una recessió”. El sector immobiliari estarà marcat per com evolucioni el mercat laboral, segons la directora d’estudis de Fotocasa, el que no falta, assegura, és liquiditat als bancs.

L’informe deixa veure que la preocupació dels ciutadans davant una possible nova bombolla se situa en un 6,8 de 10 a Catalunya. La situació econòmica també influeix en la percepció del lloguer com una forma de “llançar els diners”. Essent Espanya un país amb tradició de propietat d’habitatge, aquesta idea havia baixat molt durant la crisi. Amb la recuperació del mercat i de l’economia, la percepció torna a aparèixer amb força i se situa en 5,9 de 10.   

“Considerem que encara ens trobem en un període d’expansió: els preus continuen pujant però a un ritme més moderat”

Els preus més alts de Catalunya

Tal com ha explicat Toribio, els preus es van moderant: “Venien d’un nivell molt baix durant els anys de crisi més crua, i la recuperació va ser molt ràpida. Ara, han tocat sostre en alguns llocs i s’han moderat a altres, és l’evolució natural del mercat”. Les grans ciutats són les primeres en dibuixar els canvis de tendència i Barcelona n’és un exemple.

El creixement dels preus del lloguer més accentuat es va registrar, segons Fotocasa, l’any 2015, quan es va produir un increment del 17,2%. A partir d’aquell moment, no ha parat de créixer, però a ritmes més baixos. El 2016 ho va fer un 13,7%, el 2017, un 2,8% i l’any passat, un 3,1%. La tendència a Catalunya és similar, tot i que el 2018 va veure com els preus es reduïen un 1,9%. El districte barceloní que ha registrat un major augment dels costos de l’habitatge de lloguer aquest 2019 ha estat Sant Andreu (17,1%), seguit de Les Corts (5,8%) i de Sarrià-Sant Gervasi (2,5%).

Pel que fa als municipis més cars per llogar, Barcelona és el primer, amb un preu de 16,09 euros el metre quadrat, amb Sant Cugat (15,11 euros/metre quadrat) i Sitges (14,87 euros/metre quadrat) en segon i tercer lloc. Però les ciutats en què més han pujat els preus són les que envolten la capital: a Badalona l’augment ha estat del 15,6%, a Sant Cugat, del 10,1%; a Terrassa, d’un 8,5%; i a Sabadell, del 6%.

Els preus de venda segueixen una tendència molt similar. Els districtes de Barcelona més cars són Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample i Les Corts, mentre que els que més han augmentat els preus són Sant Martí i Les Corts. Segons les dades de Fotocasa, destaca una baixada dels costos de la propietat aquest setembre en comparació a fa un any a Sants-Montjuïc (-4,3%), Sant Andreu (-3,7%) i Horta-Guinardó (-3,6%).