Lluny queden les grans aspiracions que un dia movien els joves a triar una professió i aconseguir-la. En aquest moment que ens ha tocat viure, molts joves renuncien a les seves aspiracions i somnis per tal d’aconseguir certa estabilitat. Una de les lliçons més recurrents que se’ls dóna als nois i noies avui dia és estudiar i mai deixar d’estudiar. Tal com funciona el món laboral actualment, una carrera o un cicle no són suficients per a trobar un lloc de feina. Últimament demanem als nostres joves que segueixin estudiant: postgraus, màsters, estudis complementaris..., són algunes de les opcions que tenen els joves a canvi de no fracassar en la seva entrada al món laboral.
L’Edu Garcia és un jove de 23 anys, graduat en ciències polítiques i gestió pública, que està cursant una doble titulació en dret i un màster en anàlisi polític i assessoria institucional, mentre treballa en un menjador escolar i dóna classes particulars. Una llarga llista d’accions que omplen el currículum d’aquest jove pel simple fet de trobar una feina digna: “Vaig decidir posar-me a estudiar un màster i una segona carrera perquè en el món laboral d’avui dia només tenir una carrera no m’obria cap porta”, explica.
Un altre cas en la inserció laboral dels joves és l’Uma Oca, graduada en Periodisme. Per a ella, trobar feina de la seva professió no era una qüestió d’estudis sinó de contactes. Actualment està treballant de copywriter en una empresa de publicitat, ja que era l'única oferta que va trobar adient a les seves necessitats: “Vaig haver de posar en una balança la meva vocació i l’estabilitat econòmica i vaig decidir acceptar la feina”, afegeix. Tal com explica, ella ha tingut sort i ha convertit, de moment, la seva vocació en un hobbie: “no descarto treballar de periodista, però ara mateix necessito una feina amb la qual em pugui guanyar la vida”.
Uma: “Vaig haver de posar en una balança la meva vocació i l’estabilitat econòmica"
La Irene Vilà, graduada en Periodisme i actualment fent treballs de col·laboradora, és un dels altres perfils que trien els joves actualment. En el seu cas, intenta complementar les seves feines com a periodista col·laboradora d’alguns mitjans amb les classes particulars que imparteix en el seu temps lliure. “És molt trist trobar-te en la situació que una feina per la qual no t’has format t’acabi donant més diners que la que se suposa que has estat quatre anys aprenent”, afegeix.
En aquest sentit, la sobrecàrrega d’estudis que els demanen als joves abans d’entrar a un lloc de treball acaba contraposant-se amb el factor de l’experiència. “Moltes empreses demanen joves amb anys d’experiència, però si ningú m’agafa i confia en el meu potencial mai tindré experiència”, reflexiona l’Edu. A part, aquest concepte d’un jove amb experiència està fent que moltes companyies rebutgin a joves per tal de no haver-los d’ensenyar res de nou: “Als joves només ens volen on no hi ha perros viejos per treballar”, replica la Irene.
Explotació en les pràctiques
Una altra de les pedres en el camí que es posa als joves són les pràctiques durant els seus estudis. Aquell petit tastet del què podria ser la seva vida laboral s’acaba convertint, per molts d’ells, en un malson no remunerat. “T’obliguen a fer un munt d’hores a un lloc de treball sense que cobris ni un cèntim per la teva feina”, explica la Irene.
I és que lluny queda la imatge del becari portant els cafès als caps de secció. Actualment, un becari en molts casos es troba a la mateixa alçada que un treballador normal i corrent, però amb una diferència molt clara: uns cobren i els altres no. “He treballat de pràctiques a llocs on la plantilla se sostenia a base de becaris”, recalca la periodista. En aquest sentit, moltes empreses s'adhereixen a la necessitat que tenen els joves d’aprendre i se n’aprofiten. “Si les pràctiques no fossin obligatòries, potser algunes empreses s’ho pensarien dos cops a explotar als estudiants”.
Estudiar per passió
Tot i això, els tres joves han recordat la importància que té estudiar el que t’agrada, encara que no tingui sortides: “Estudiar allò que estimes és una gran font de coneixement, no només de la matèria en si, sinó de tu mateix com a persona i del teu voltant”, descriu l’Uma. D’aquesta manera la graduada en periodisme ha volgut deixar clar que tot i no exercir com a periodista n’ha après molt de la professió. “Jo també he tingut la gran sort d’enamorar-me de la feina que tinc ara, tot i que no és el que he estudiat”, afegeix.
“En el nostre país hi ha prou problemes perquè també hàgim de resignar-nos a estudiar coses perquè tenen més sortida que d’altres”, diu l’Edu. D’aquesta manera, i segons expliquen els tres joves, el millor que et pot passar és que estudiïs allò en el que creus que et dedicaràs, però ha de ser quelcom que t’apassioni: “Jo no m’imagino una vida anant a treballar d’una cosa que no m’agrada, per molts diners que em paguin”, explica l’Edu.
Edu: "Jo no m’imagino una vida anant a treballar d’una cosa que no m’agrada"
Per tant, gran part de la incògnita a la qual s’enfronten els joves és si realment allò que han triat els apassiona o no. “De vegades ens sentim pressionats a estudiar allò que té més sortides, tot i que no ens apassiona”, remarca el graduat en Ciències Polítiques.
Perquè el verdader misteri darrere la frase estudia el que vulguis, treballaràs del que puguis no és res més que un reflex del que els estem ensenyant als joves. No és un problema de fracàs escolar ni una falta d’interès per part de la joventut. És la clau d’un sistema que continua donant beques i potenciant l’entrada a la universitat als joves sense ampliar la cartera de treball, evocant-los a dedicar-se, en termes generals, a coses que no han estudiat.