A quina edat es pot accedir a la jubilació a Catalunya? La reforma de les pensions provoca que l'edat de jubilació hagi experimentat diversos canvis significatius amb l'objectiu d'assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions, en un context d'envelliment poblacional i l'arribada de la silver economy. Segons la llei vigent, els que no arribin als 38 anys cotitzats han d'esperar fins als 66 anys i 6 mesos per jubilar-se. D'altra banda, aquells que hagin cotitzat 38 anys o més ho poden fer als 65 anys. Ara bé, hi ha la possibilitat d'accedir a la jubilació anticipada si l'ocupació està relacionada amb més perillositat, penositat, toxicitat o insalubritat. I la novetat d'enguany: quatre ministeris espanyols decretaran els sectors que accediran a la jubilació anticipada a partir dels 52 anys, amb disparitat de criteris i participants.
En aquests moments, el Ministeri de Seguretat Social està desenvolupant el projecte de reial decret amb què preveu regular l'accés a la nova jubilació anticipada en les ocupacions amb les singularitats esmentades anteriorment. Per exemple, els coeficients que estan per definir en el pròxim reglament escurçaran l'edat de jubilació dels interessats: assalariats, autònoms i treballadors del sector públic. L'Administració té per endavant elaborar una sèrie d'informes perquè quatre ministeris -Seguretat Social, Treball, Funció Pública i Hisenda, acompanyades de membres dels agents socials- escullin els sectors que podran optar a jubilar-se a partir dels 52 anys, com ja succeeix en alguns sectors.
Qui es pot jubilar anticipadament?
El reconeixement a la jubilació anticipada des dels 52 anys ja s'aplica a diversos grups laborals, com els miners, personal de vol de treballs aeris, treballadors ferroviaris, artistes, professionals taurins, bombers, Mossos d'Esquadra, Ertzaintza, policies locals i policia foral de Navarra.
Miners, personal de vol, treballadors ferroviaris, artistes, professionals taurins, bombers o Mossos d'Esquadra, entre els professionals que es poden jubilar a partir dels 52 anys
Diversos col·lectius professionals, com les cambreres de pis –anomenades kellys–, els conductors professionals o les cuidadores han estat presents en els mesos de negociació com a possibles sectors que podran sumar-se als nou que ja opten al retir anticipat i es beneficiaran dels coeficients reductors de l'edat de jubilació, un avenç que determinarà un reglament previst per al seu desenvolupament el pròxim any.
Les kellys diuen "prou"
El col·lectiu de les kellys, que està guanyant protagonisme durant l'última dècada, va dir "prou" en una manifestació a la plaça de Sant Jaume a Barcelona a finals d'agost. Les reivindicacions? Jubilacions anticipades, que es paguin les hores extres, que s'evitin les externalitzacions del servei, que es compleixi amb el conveni laboral i que s'aturi el ritme "frenètic" de treball. "Saps quan entres a treballar, però no quan surts", confessen moltes d'elles a VIA Empresa. I, sobretot, amb unes xifres que anhelen productivitat a costa de pobresa salarial: remuneracions de 1.200 euros mensuals per a dones que són majoritàriament caps de família i que tan sols disposen de 15 minuts de neteja per a una habitació ocupada; 30 per a una que surti el client; o 45, per a una suite.
Les reivindicacions dels conductors d'autobús
Més de 80.000 conductors d'autobusos urbans, interurbans i grues van començar el 28 d'octubre una vaga general a tot Espanya per reivindicar la jubilació anticipada al sector, amb uns serveis mínims que es van fixar al 50% en l'àmbit estatal. Es tracta d'una reivindicació històrica que els sindicats van començar a posar damunt la taula el 2004 i que ha estat motiu, des de llavors, de diferents mobilitzacions, encara que aquesta és la primera vegada que es convoca una vaga general. La mesura, impulsada per CCOO i UGT, busca pressionar perquè s'implementi una jubilació anticipada especial, argumentant les condicions de risc laboral a què s'enfronten al sector.
Fa 20 anys que els sindicats van posar sobre la taula la possible jubilació anticipada dels conductors
Tot això, en un context de manca de conductors d'autobusos a Catalunya, caracteritzat per una alta demanda de professionals i mancances del servei ferroviari. Fins i tot, "ofertes llamineres" que busquen conquistar un nou perfil professional a través de la promesa d'allotjament gratuït, més salari i alguns privilegis. El pioner? Una empresa gironina que té molt a dir: Teisa.
El cost de cuidar
Un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona amb el suport de Suara Cooperativa revela la magnitud de les cures no remunerades, estimant que a Catalunya com a mínim hi ha 151.000 persones cuidadores principals de persones grans dependents, de les quals dues de cada tres són dones. Dins d'aquest grup, el 40% pertanyen a la “generació sandvitx”, persones que assumeixen una càrrega triple: tenir cura dels pares/mares grans mentre continuen criant els fills/es i sovint compatibilitza-ho amb la seva feina.
El valor monetari de les hores dedicades a les cures informals de gent gran a Catalunya puja a uns 5.810 milions d'euros anuals (el 2,2% del PIB)
"Aquest fenomen té implicacions econòmiques enormes", destaca Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. El valor monetari de les hores dedicades a les cures informals de gent gran a Catalunya puja a uns 5.810 milions d'euros anuals (el 2,2% del PIB). Professionalitzar i formalitzar aquests treballs no només alleujaria la pressió sobre les famílies, sinó que també esdevindria un motor d'ocupació. Les hores dedicades a les cures informals equivaldrien al 6,8% de les hores totals treballades a Catalunya si aquestes fossin remunerades. Aquest fet posa de manifest el potencial del sector per generar riquesa i ocupació formal.