Després de milers d'anys d'escassetat i misèria, a partir de 1800 i sobretot a Europa des de 1950 gran part de la població comença a gaudir de la millora substancial de les seves condicions de vida; obté un salari més o menys digne; i disposa gratuïtament de nombrosos serveis públics que el protegeixen. Més encara, gràcies a la revolució digital, les empreses augmenten la productivitat, s’enlaira el progrés i la confortabilitat, es redueixen les hores de treball i els humans alliberen gran part del seu temps per dedicar-lo a l’esport, a la cultura, al lleure o a la convivència. Aquest és l'efecte stick: la part horitzontal del pal arran de terra que bruscament s’enlaira i pren la verticalitat. Dels nivells de misèria generalitzada, al benestar de la majoria.
El gran canvi cap a la societat de consum es produeix a mesura que la riquesa mundial creix en progressió geomètrica. Es dispara la renda per càpita. S'enlaira l'esperança de vida i augmenta la població mundial. S'anorrea l'analfabetisme. Proliferen mil formes de comerç i es poden adquirir milions de referències de tota mena a preus assequibles, encara que sigui a terminis i amb descomptes. Els nens i els joves poden anar gratuïtament a l'escola. La sanitat s'universalitza. L'obra pública urbana i interurbana facilita la mobilitat extrema. Apareixen formats de lleure, les vacances, els espectacles, els jocs, i nombroses noves oportunitats de reunions i intercanvis. Els viatges acaben a l'abast de la majoria... Aquesta és la societat del benestar en la que participen tres quartes parts de la societat occidental, el col·lectiu referent, les classes mitjanes.
El gran canvi cap a la societat de consum es produeix a mesura que la riquesa mundial creix en progressió geomètrica
Però aquella Arcàdia feliç que es presumia després de la Segona Guerra Mundial i avançava a marxes forçades va resultar escadussera. Trontolla. És descavalcada del seu poder; en la majoria dels casos, sense ser-ne conscient. Ara, a la segona dècada del mil·lenni, aquell model de societat europea s’està esmicolant. La crisi de 2008, pèssimament gestionada, i la de la Covid a 2020, una mica millor, precipiten el descarrilament. El que s’havia construït amb tanta cura fineix: el stick conté tants elements positius com gèrmens que atempten contra l'acceleració econòmica i social obtinguda. Tres en concret.
Ansietat i inseguretat
El primer focus dels gèrmens nocius és la inflació. Si entre als cinquanta i els vuitanta es compassava bastant amb els ingressos salarials, a partir de finals del segle XX s'evidencia que la supera amb escreix obrint una bretxa enorme; els grans esforços de les tècniques de baix cost aplicades als darrers vint anys permeten mantenir el sobre consum de la població, però no la tranquil·litat i l’alegria consumista dels anys anteriors. La sobre producció manté el consumisme, però el poder adquisitiu se’n ressent provocant una major ansietat i inseguretat de la població.
El segon focus dels gèrmens nocius és el canvi climàtic. De fet, el símil de l'estri utilitzat al servei del joc sobre patins, gel, sala o herba el prenem de Hockey Stick Grow quant a 1998 Michael Mann, Raymond S. Bradley i Malcom Hugues signen un article a la revista Nature en el que demostren que l'evolució del clima als darrers segles ha modificat substancialment la temperatura del planeta. S'ha disparat a les darreres dècades a conseqüència de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle, les irradiacions solars i els aerosols volcànic. Malgrat que els primers negacionistes van intentar desmentir els estudis, va quedar patent que el model industrial desenvolupat influeix enormement en el deteriorament mediambiental.
Malgrat que els primers negacionistes van intentar desmentir els estudis, va quedar patent que el model industrial desenvolupat influeix enormement en el deteriorament mediambiental
Als darrers vint anys, ha crescut el nombre de negacionistes, però la ciència ha acabat aclarint i mesurant l'impacte sobre la natura de l'actual model de desenvolupament; les Nacions Unides i molts governs han impulsat la creació d’instruments de reducció i control del canvi climàtic. Probablement, ja no serveixen cimeres discursives com la del clima que se celebra aquests dies a Uzbekistan i s’ha de passar quan abans a la implementació de les accions; és simptomàtica la crítica al model de COP, més encara quan la de l'any passat a Dubai i la d’enguany se celebren a països petroliers francament interessats en què es perpetuïn els combustibles fòssils com el petroli. Per altra banda, la DANA de València demostra com els negacionistes s’espolsen les puces de sobre afirmant que aquests moviments de la natura són un episodi i no pas una seqüència.
Empobriment de les classes mitjanes i de les pimes
I el tercer focus dels gèrmens nocius és de les desigualtats. Si la consolidació de les classes mitjanes va fer possible que tres quartes parts o més de les poblacions europees visquessin en condicions favorables, el seu empobriment produeix l’esllavissament de les altes a les mitjanes i de les mitjanes a les baixes, assimilant-les als més pobres, augmentant les desigualtats. La digitalització fa estralls en moltes professions i les pimes tenen greus dificultats per adquirir la dimensió empresarial necessària per competir en el nou entorn.
La digitalització fa estralls en moltes professions i les pimes tenen greus dificultats per adquirir la dimensió empresarial necessària per competir en el nou entorn
Apareix una societat cada cop més polaritzada: un grup reduït però creixent de rics i superrics; una massa per sota del llindar de la pobresa que significa entre el 25 i el 30% de la població; i la resta, les classes mitjanes, amb trams molt depauperats, entre les quals es dissipen els valors que les havien cohesionat: el benestar, el progrés, la millora col·lectiva, la integració dins un marc social estable. Fugint d’aquest ecosistema, molts dels seus components cerquen salvadors messiànics, culpen a l’estructura democràtica dels seus mals, i un percentatge destacat perd el nord emparant teories que neguen els fets i l’evidència científica, advocant la desestructuració social i la reconstrucció sota bases autocràtiques. Les xarxes socials en són un testimoni, una terra de conquesta i un banc de proves.
Els tres focus esmentats estan generant el deteriorament de la convivència. L’escenari actual és el d’una lluita aferrissada entre els que volen salvar el model de desenvolupament econòmic i social solidari adquirit aplicant quan abans solucions per erradicar els gèrmens nocius generats, i els que minimitzen els aspectes negatius i desitgen implantar altres formats de convivència autoritaris i regressius. A les guerres molt sovint esdevé difícil saber on es troba la frontera, però la línia recta que aquests segons han traçat des de València a Brussel·les per entorpir que la UE avanci dins els criteris fundacionals implantats pels lliberals, els democristians i els socialdemòcrates facilita enormement saber de quin cantó se situa cadascú. Potser diran que aquest és un programa de mínims i tenen tota la raó, però, amb poca capacitat de dibuixar matisos, aquesta és la situació en la qual ens trobem.