Si entendre com funciona el sistema polític d'un país no és apte per a principiants, les eleccions a les cambres de comerç catalanes no es queda endarrere. De fet, fins dimecres 20 de setembre més de 500.000 empresaris i treballadors per compte propi estan cridats a les urnes. La pugna més important té lloc a la Cambra de Barcelona amb la llista independentista Eines de País i l'alternativa Va d'Empresa, liderada per Josep Santacreu. Retrets sobre els "nuls debats" a la campanya, qui representa l'establishment, el paper de les patronals (sobretot Pimec) i un model allunyat d'una de les institucions puntals del país. Ara bé, la Cambra de Terrassa no es queda endarrere. A continuació, el kit bàsic (i necessari) per entendre les eleccions a les cambres de comerç.
1. Qui pot votar?
Arrenquen les eleccions a les cambres de comerç de Catalunya. A la Cambra de Comerç de Barcelona hi ha 491.052 empresaris i treballadors per compte propi cridats a les urnes. A més, a les cambres de Terrassa i Manresa també se celebra votació per sufragi per alguns dels epígrafs. N’hi ha d’altres com la de Lleida on ja se sap qui ocuparà la presidència de l’ens.
Per votar tan sols cal haver pagat l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). En cas que es vulgui fer de manera telemàtica, cal disposar d’un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica. Enguany també hi ha un sistema d’autenticació reforçat mitjançant SMS, que oferirà més garanties a l’hora d’identificar els electors. El sistema tampoc permetrà que un mateix número de mòbil s'utilitzi per completar la identificació de dues persones físiques diferents. Cal recordar que el 2019 en aquest punt hi va haver greus crítiques i alguns participants, entre ells l’empresari Carles Tusquets, van recórrer els resultats.
Pel que fa a la votació presencial, serà el pròxim dimecres des de les 10 h fins a les 17 h de la tarda en diversos col·legis electorals habilitats per les cambres. Per la de Barcelona, hi haurà fins a 11 punts de votació. Tradicionalment, però, la participació en els comicis camerals ha estat força baixa. Amb tota previsió es podran conèixer els resultats camerals el mateix dimecres a les 20 h.
2. Què es vota?
Els electors no voten per un president o la persona o empresa que vulguin sinó pel membre de la categoria i epígraf de què formen part. Les 52 vocalies subjectes a sufragi universal a la Cambra de Barcelona s'agrupen en 14 grups i les categories corresponents, que responen als sectors d'activitat de la demarcació territorial de la Cambra. El nombre de vocalies de cada grup depèn del pes econòmic que té. Així. Al grup 1, corresponent a indústries extractives no metàl·liques, petroli, energia i aigua només està en joc una cadira mentre que al grup 13, d'activitats immobiliàries i de lloguer i serveis empresarials n'hi ha 12 repartides en 6 categories o 10 al grup 9 de comerç i reparacions, repartit en 7 categories.
3. La lluita més mediàtica: Eines de País i Va d’Empresa, a Barcelona
A Barcelona, el resultat es disputa entre Eines de País - Un Pas Més, de perfil independentista i recolzada obertament per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); i Va d’Empresa, liderada per Josep Santacreu i amb el suport explícit de grans empresaris.
Eines de País - Un Pas Més actualment governa la Cambra de Comerç de Barcelona i busca revalidar el mandat -es presenta en els 52 epígrafs-. A banda de Mònica Roca, entre les cares conegudes hi ha l’advocat i actual vicepresident Toni Fitó, l’expresident de l’ens i actual diputat de Junts Joan Canadell o l’exdirigent d’ERC Joan Puigcercós. També ha recollit el suport de noms com l’actor Joel Joan o la xef Ada Parellada.
La llista s’ha reivindicat com a “transversal” i, malgrat tenir el suport explícit de l’ANC, ha assegurat que està oberta a “totes les sensibilitats”. “No venim a fer política de partit, venim a fer política econòmica, que és la que es fa des de les cambres de comerç”, va dir Fitó en l’acte de presentació de la candidatura.
Eines de País ha evitat concretar qui ocuparà la presidència de l’ens cameral si torna a guanyar les eleccions -el 2019 va obtenir 31 vocals dels 40 que aleshores estaven en joc- i ha fet una crida a la mobilització per assegurar una institució amb “força i representació”. Tanmateix, VIA Empresa ha pogut saber que en cas de la victòria de la candidatura es podria repartir entre la mateixa Mònica Roca i l’advocat i actual vicepresident Toni Fitó.
Al seu torn, Va d’Empresa, que impulsa Josep Santacreu, té el suport explícit de grans empresaris com Eloi Planes, president de la multinacional catalana Fluidra. També Colonial, Ametller Origen, Factorenergia o el Grup Focus. La candidatura es presenta en 46 dels epígrafs que conformen el ple de la Cambra de Comerç de Barcelona i dona suport a cinc candidatures independents en cinc capítols amb els quals comparteixen inquietuds. Es tracta del Banc Sabadell, Saba, Bon Preu, el Col·legi de Farmacèutics i el d’Hotels. També l’entitat Élite Taxi, liderada per Tito Álvarez, ha demanat el vot per Va d’Empresa.
La llista ha reivindicat que l’ens cameral “l’han de liderar els empresaris” i ha manifestat la voluntat de revertir la “marginalització” que, a parer seu, ha patit la institució en els darrers anys. “Volem una cambra més plural i més representativa, on no només hi hagi una part”, va dir Santacreu, que va apostar per donar una posició més “central” als temes econòmics, desmarcant-se de la “politització” que veu en l’altra candidatura.
4. El paper de les patronals
Foment del Treball i Pimec van anunciar a principis de juny el pacte d'una llista conjunta per concórrer a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les dues patronals aportaran tres membres cada una que determinaran quins són els sis representants en el proper Ple de la Cambra. Cal destacar que en els comicis anteriors, hi havia quatre representants de Pimec i dos de Foment.
Per part de Foment, s'ha inclòs en la llista la CEO de Copisa, Anna Cornadó; el soci director de PWC Ignasi Marull; i el president executiu de Fluidra, Eloi Planes. Per Pimec, seran la sòcia-fundadora d'Emma Gumbert; la directora corporativa de Font Packaging Group, Martina Font; i el president i conseller delegat de Moventia, Miquel Martí.
Tanmateix, qui ha rebut critiques par part de la llista Eines de País és Pimec. Els membres de la candidatura independentista reclamen “joc net” i critiquen la “poca neutralitat” de Pimec, enfront del paper adoptat per Foment i Femcat.
Foment del Treball i Pimec aportaran tres membres cada una que determinaran quins són els sis representants en el proper Ple de la Cambra de novembre
Els membres d’Eines de País creuen que el paper que ha de tenir les patronals a les eleccions de les cambres de comerç ha de ser neutral, ja que "compten amb el 10% de les vocalies que són escollides i determinades a proposta de les mateixes patronals". Fitó considera que "tothom és lliure de presentar-se a les eleccions" i agraeix el paper de Foment i Femcat, amb membres a cada candidatura.
Tanmateix, el vicepresident de la Cambra afegeix que "no pot dir el mateix de Pimec", a qui considera taxativament que ha pres un determinat posicionament. L'empresari ho exemplifica amb el favoritisme que té la presidència de l'entitat cap a la candidatura Va d'Empresa i situacions inèdites de candidats que expliquen que "no coneixen personalment a Santacreu, però que van a la llista de Pimec". I ho ha qualificat d'aquesta forma: "Pimec vol controlar la Cambra".
Des de Pimec, tanmateix, han llançat un comunicat davant de l’inici del procés electoral a les Cambres de Comerç catalanes i animen a les pimes i persones autònomes associades a participar d’aquest procés electoral. I han destacat textualment que "han enviat a inicis d’aquesta mateixa setmana als seus socis, un document informatiu a través del qual es presenten les empreses associades a Pimec que són candidates a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. El document especifica les empreses, els grups i les categories, amb indicació també de la candidatura a la qual s’adhereix cadascuna d’elles". Finalment, Pimec remarca que "ja és part de les Cambres per la seva condició de patronal més representativa de Catalunya i, per tant, com ja ve apuntant des de fa molts mesos, no es presenta a cap procés electoral. Només impulsa i dona suport als seus associats".
5. Terrassa no es queda endarrere
Situació històrica per primera vegada a la Cambra de Comerç de Terrassa per les pròximes eleccions del 20 de setembre de 2023. Es tracta de 83 candidatures per representar els 35 membres de la corporació terrassenca, agrupats en 12 grups d'activitats amb representació al ple. I amb dues organitzacions que pugnen pel lideratge d'ella: Eines de País liderada per Natàlia Cugueró i l'actual, La Teva Cambra, liderada pel president Ramon Talamàs.
Segons fonts consultades per VIA Empresa, "la Cambra de Terrassa està adquirint un paper primordial i s'ha convertit en la tercera de Catalunya pel que fa a nombre d'empreses, després de Barcelona i Girona". En concret compten amb més de 33.400 organitzacions darrere. A part d'agrupar municipis com ara Terrassa, Rubí o Sant Cugat del Vallès, també està conformada per empreses de Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.
Fundada el 1886, va ser la primera cambra de comerç en constituir-se a Catalunya i la tercera a Espanya. En unes eleccions que es preveuen ajustades, els primers empresaris en presentar públicament la seva candidatura per a les eleccions de les cambres de comerç catalanes van ser els d’Eines de País. Com en les anteriors eleccions de 2019, estan liderats per l’enginyera i advocada Natàlia Cugueró, fundadora de la consultora Get a Partner i actual vicepresidenta tercera de la cambra egarenca.
Situació històrica a la Cambra de Terrassa: 83 candidatures per representar 35 membres
En els anteriors comicis, Eines de País va ser la més votada, però no va aconseguir la presidència perquè no es va presentar a tots els epígrafs electorals. Aquesta vegada disputaran les 35 cadires que s’elegiran democràticament. Cugueró ha indicat que el seu objectiu és renovar “una Cambra que ha estat dirigida molt verticalment, sempre pels mateixos sectors econòmics i socials, sense assumir que la societat i el teixit empresarial de la demarcació ha canviat molt en els últims anys". Per això, s’ha compromès a recuperar les comissions de treball i reobrir la delegació de Sant Cugat del Vallès, tancada durant l’actual mandat.
Finalment, Ramon Talamàs, actual president de la Cambra de Comerç de Terrassa i candidat a la reelecció, ha consensuat amb l’equip que l’acompanya els principals objectius que, de revalidar el càrrec, té per a la legislatura vinent. Els objectius es concreten en mantenir l’actual línia de proximitat amb el teixit empresarial, col·laborant amb l’ampli ventall d’administracions i entitats. L'equip de l'entitat egarenca té com a principal objectiu "continuar oferint serveis adequats a les empreses, a les quals es vol continuar acompanyant per potenciar la seva competitivitat i sostenibilitat".
6. El futur més pròxim
Amb els comicis que arrenquen aquest divendres es renovaran els plens de les tretze cambres de comerç catalanes i, al seu torn, els òrgans de govern. El procés de renovació de les institucions camerals culminarà el pròxim mes de novembre quan es constitueixin els respectius plens.
A Barcelona, el ple de la Cambra el constitueixen 60 membres: 52 escollits democràticament -són els que es voten entre el passat divendres i el pròxim dimecres-, 6 designats per organitzacions empresarials -ja estan pactats entre Foment del Treball i Pimec- i 2 reservats per empreses que facin una aportació de 150.000 euros a l’any (les anomenades cadires de plata). Aquests dos últims seients actualment estan buits.
Finalment, per seguir totes les novetats de les eleccions no et perdis l'Especial Eleccions Cambra 2023, amb les millors cròniques del moment i La Tribuna de cada candidat.