14
de Novembre
de
2016
Act.
14
de Novembre
de
2016
L'absentisme laboral s'ha disparat en el que va d'any i ha superat els nivells previs a la crisi, una situació que comporta un cost directe d'uns 8.000 milions d'euros a les empreses espanyoles, segons dades de la mútua Asepeyo.
Les baixes per contingència comuna han augmentat fins a setembre un 10,6% interanual, amb prop de 376.000 casos d'incapacitat temporal per accident o malaltia no professional, generant un dèficit entre les despeses i els ingressos procedents de les quotes per cobrir aquestes eventualitats, una situació inèdita a la història d'Asepeyo i extrapolable a la resta del sector.
Aquesta evolució a l'alça de l'absentisme es dóna amb més força en el règim general, encara que també ha crescut en el d'autònoms, si bé aquest col·lectiu encara recapta més del que es gasta en contingències comunes.
Segons les seves dades, els 8.000 milions d'euros de costos directes provenen de les prestacions de la Seguretat Social que cobra el treballador de baixa per contingències comunes i del complement salarial que abona l'empresa, en el cas que així ho contempli el seu conveni col·lectiu.
A més hi ha un cost indirecte (de fins a quatre vegades superior que l'import directe), que recull el cost de la reposició del treballador de baixa i la formació del seu substitut, així com altres despeses associades a la ineficiència derivada d'aquesta situació.
D'acord amb les dades d'Asepeyo, recollides de 2 milions d'empleats de 220.000 empreses, només el 17,49% dels treballadors s'agafen alguna baixa per contingència comuna al llarg de l'any, si bé hi ha un 5,59% que reincideix amb més de tres processos anuals, acaparant el 15,79% de les baixes.
El 68% de les baixes té una durada inferior a 16 dies, sent les de menor durada (de 0 a 3 dies) les que més creixen, un 20,5% més que l'any anterior.
Respecte al diagnòstic, les patologies que acumulen més casos són les de columna lumbar (13%), les psiquiàtriques (11%) i les grips (7%), mentre que per la durada mitjana, les de menys dies són les grips (6,22 dies) i infeccions (14) i, en l'altre extrem, les afeccions oncològiques (88 dies) i les cardíaques (61).
Pel que fa als dies de la setmana en què es produeixen, l'estudi revela que el 28% de les baixes es donen els dilluns i el 20% els dimarts, mentre que segons l'antiguitat, el 58 % es dóna entre treballadors amb menys de tres anys en l'empresa.
Les dades apunten al fet que els sectors d'activitat amb major incidència (nombre de casos) i absentisme (dies de baixa) són els de serveis auxiliars i de recollida de residus i sanejament, i els que menor tenen són els sectors d'informació i comunicacions i les activitats professionals i científiques.
A més, Asepeyo ha realitzat una enquesta entre directius i responsables de recursos humans de les empreses associades, de la qual es desprèn que el 70% de les companyies no té implantat un pla de gestió de l'absentisme i manca d'un model de diagnòstic específic de les absències o assistències.
Malgrat que les empreses reconeixen que es tracta d'un problema important, més de la meitat ni tan sols té definit què és l'absentisme.
Les baixes per contingència comuna han augmentat fins a setembre un 10,6% interanual, amb prop de 376.000 casos d'incapacitat temporal per accident o malaltia no professional, generant un dèficit entre les despeses i els ingressos procedents de les quotes per cobrir aquestes eventualitats, una situació inèdita a la història d'Asepeyo i extrapolable a la resta del sector.
Aquesta evolució a l'alça de l'absentisme es dóna amb més força en el règim general, encara que també ha crescut en el d'autònoms, si bé aquest col·lectiu encara recapta més del que es gasta en contingències comunes.
Segons les seves dades, els 8.000 milions d'euros de costos directes provenen de les prestacions de la Seguretat Social que cobra el treballador de baixa per contingències comunes i del complement salarial que abona l'empresa, en el cas que així ho contempli el seu conveni col·lectiu.
A més hi ha un cost indirecte (de fins a quatre vegades superior que l'import directe), que recull el cost de la reposició del treballador de baixa i la formació del seu substitut, així com altres despeses associades a la ineficiència derivada d'aquesta situació.
D'acord amb les dades d'Asepeyo, recollides de 2 milions d'empleats de 220.000 empreses, només el 17,49% dels treballadors s'agafen alguna baixa per contingència comuna al llarg de l'any, si bé hi ha un 5,59% que reincideix amb més de tres processos anuals, acaparant el 15,79% de les baixes.
El 68% de les baixes té una durada inferior a 16 dies, sent les de menor durada (de 0 a 3 dies) les que més creixen, un 20,5% més que l'any anterior.
Respecte al diagnòstic, les patologies que acumulen més casos són les de columna lumbar (13%), les psiquiàtriques (11%) i les grips (7%), mentre que per la durada mitjana, les de menys dies són les grips (6,22 dies) i infeccions (14) i, en l'altre extrem, les afeccions oncològiques (88 dies) i les cardíaques (61).
Pel que fa als dies de la setmana en què es produeixen, l'estudi revela que el 28% de les baixes es donen els dilluns i el 20% els dimarts, mentre que segons l'antiguitat, el 58 % es dóna entre treballadors amb menys de tres anys en l'empresa.
Les dades apunten al fet que els sectors d'activitat amb major incidència (nombre de casos) i absentisme (dies de baixa) són els de serveis auxiliars i de recollida de residus i sanejament, i els que menor tenen són els sectors d'informació i comunicacions i les activitats professionals i científiques.
A més, Asepeyo ha realitzat una enquesta entre directius i responsables de recursos humans de les empreses associades, de la qual es desprèn que el 70% de les companyies no té implantat un pla de gestió de l'absentisme i manca d'un model de diagnòstic específic de les absències o assistències.
Malgrat que les empreses reconeixen que es tracta d'un problema important, més de la meitat ni tan sols té definit què és l'absentisme.