21
d'Abril
de
2017
Act.
21
d'Abril
de
2017
L'Alta Velocitat Espanyola celebra 25 anys, una edat a la qual arriba com la segona xarxa de de tren de gran velocitat més extensa del món, gràcies a la inversió de 51.775 milions d'euros destinada a la seva construcció, i encadenant rècords de viatgers que l'han dut a batre l'avió en els desplaçaments dins del país.
L'AVE commemora no obstant això les seves noces de plata en plena expansió i pendent del repte de la propera obertura a la competència de l'explotació del servei de transport, actualment monopoli de Renfe. La infraestructura celebra també que és un dels negocis que dóna més beneficis a Renfe. Concretament, segons el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, l'AVE ha tancat el 2016 amb un resultat positiu de 141 milions d'euros. Una facturació que no compta el cost del deute, en mans d'Adif.
3.240 quilòmetres
Des que el 20 d'abril de 1992 s'inaugurés la primera línia AVE, la Madrid-Sevilla, la xarxa d'Alta Velocitat ha arribat ja a 47 ciutats en una xarxa radial que comença des de Madrid. A elles s'aniran sumant altres capitals a mesura que vagin concloent les obres de construcció de les connexions AVE a Galícia, Astúries, el País Basc, Extremadura, Castelló, Granada, Múrcia i Almeria, entre altres destinacions. A la xarxa també li falta incloure la connexió per passatgers i mercaderies d'una de les infraestructures més importants segons la Unió Europea: el Corredor Mediterrani, que ha de connectar la segona i tercera ciutat de l'Estat i els ports de la conca mediterrània, un projecte que porta anys d'endarreriments.
L'arribada de l'AVE a algunes d'aquestes destinacions està programada per a l'horitzó de 2020, amb el que coincidirà amb la data prevista per liberalitzar el transport de viatgers amb tren i que operadors privats entrin a competir amb la companyia pública Renfe.
De moment, l'actual xarxa AVE espanyola compta amb 3.240 quilòmetres de longitud i figura com la segona major del món per darrere de la Xina i la primera d'Europa per davant de França. Tot i aquesta dada, la xarxa espanyola també és la que compta amb menys passatgers d'alta velocitat, segons un estudi de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea). Així a Espanya hi ha 54 quilòmetres de via per cada milió d'habitants (2014), a França 31, a Bèlgica 19, al Japó 16 i a Itàlia i Taiwan 15.
El desenvolupament d'aquesta xarxa i la que està actualment en construcció sumen una inversió total de 51.775 milions d'euros, segons fonts d'Adif.
Es tracta de l'import que ha suposat la infraestructura i no inclou per tant l'invertit de Renfe en el centenar de trens AVE amb què compta per explotar-la.
En aquest sentit, l'operadora calcula que des de la posada en servei comercial de l'AVE a Sevilla el 21 d'abril de 1992 i el 21 d'abril d'aquest any el seu parc de trens AVE haurà transportat un total de 267 milions de viatgers.
Aquesta xifra s'eleva fins als 357,5 milions en cas de sumar els trens Alvia, aquells que circulen per vies d'Alta Velocitat en part del seu recorregut amb la finalitat d'estendre la reducció de temps de viatge que permet l'AVE a ciutats on encara no arriba directament.
L'AVE espanyol és també líder mundial en velocitat mitjana comercial, atès que els seus trens circulen a una mitjana de 222 quilòmetres per hora, si bé assoleix els 248 quilòmetres per hora en el cas de l'AVE a Barcelona. Així, són més ràpids que els del Japó (218 quilòmetres per hora) i que els de França (216 quilòmetres per hora).
Guanya la pugna amb l'avió
La reducció del temps de viatge i la puntualitat són dos dels principals avantatges d'aquest transport ferroviari i que l'han dut a guanyar la batalla a l'avió en totes les rutes en què competeixen.
A tancament de 2016, els trens AVE transportaven el 63% dels viatges directes entre Madrid i Barcelona, el corredor de major mobilitat de viatgers del país, enfront de l'avió.
Així mateix, l'Alta Velocitat va ser l'opció triada davant de l'avió pel 89% dels viatgers per anar a Sevilla, pel 86,9% en el cas dels trajectes a València, el 83,5% en el de Màlaga i el 79,8% en el d'Alacant, segons dades de Renfe.
El passat any, els trens AVE i Llarga Distància van transportar 35,2 milions de viatgers i van encadenar així quatre anys de rècord de passatgers, des que en 2013 Renfe decidís baixar el preu dels bitllets i llancés una política comercial de descomptes i promocions amb la finalitat de guanyar usuaris per a aquesta manera de transport, i optimitzar i rendibilitzar la inversió en la infraestructura.
Cosir Espanya amb cables d'acer
L'AVE aconsegueix així el seu primer quart de segle en ple desenvolupament i com a prioritat dels diferents governs per "cosir Espanya amb cables d'acer", en paraules de l'exministra espanyola de Foment, Magdalena Álvarez.
"Acabar els corredors d'Alta Velocitat en construcció és un dels principals reptes de Foment per als propers anys", ha assegurat aquest mateix de la Serna, qui va destacar "la contribució socioeconòmica i la vertebració i modernització del país que ha proporcionat l'AVE".
"S'han pogut cometre errors, però també s'han fet coses bé i el ferrocarril ha guanyat posicions que tenia perdudes", ha declarat el ministre que ha demanat "deixar d'utilitzar l'AVE com a arma de confrontació política".
L'AVE commemora no obstant això les seves noces de plata en plena expansió i pendent del repte de la propera obertura a la competència de l'explotació del servei de transport, actualment monopoli de Renfe. La infraestructura celebra també que és un dels negocis que dóna més beneficis a Renfe. Concretament, segons el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, l'AVE ha tancat el 2016 amb un resultat positiu de 141 milions d'euros. Una facturació que no compta el cost del deute, en mans d'Adif.
3.240 quilòmetres
Des que el 20 d'abril de 1992 s'inaugurés la primera línia AVE, la Madrid-Sevilla, la xarxa d'Alta Velocitat ha arribat ja a 47 ciutats en una xarxa radial que comença des de Madrid. A elles s'aniran sumant altres capitals a mesura que vagin concloent les obres de construcció de les connexions AVE a Galícia, Astúries, el País Basc, Extremadura, Castelló, Granada, Múrcia i Almeria, entre altres destinacions. A la xarxa també li falta incloure la connexió per passatgers i mercaderies d'una de les infraestructures més importants segons la Unió Europea: el Corredor Mediterrani, que ha de connectar la segona i tercera ciutat de l'Estat i els ports de la conca mediterrània, un projecte que porta anys d'endarreriments.
L'arribada de l'AVE a algunes d'aquestes destinacions està programada per a l'horitzó de 2020, amb el que coincidirà amb la data prevista per liberalitzar el transport de viatgers amb tren i que operadors privats entrin a competir amb la companyia pública Renfe.
De moment, l'actual xarxa AVE espanyola compta amb 3.240 quilòmetres de longitud i figura com la segona major del món per darrere de la Xina i la primera d'Europa per davant de França. Tot i aquesta dada, la xarxa espanyola també és la que compta amb menys passatgers d'alta velocitat, segons un estudi de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea). Així a Espanya hi ha 54 quilòmetres de via per cada milió d'habitants (2014), a França 31, a Bèlgica 19, al Japó 16 i a Itàlia i Taiwan 15.
El desenvolupament d'aquesta xarxa i la que està actualment en construcció sumen una inversió total de 51.775 milions d'euros, segons fonts d'Adif.
Es tracta de l'import que ha suposat la infraestructura i no inclou per tant l'invertit de Renfe en el centenar de trens AVE amb què compta per explotar-la.
En aquest sentit, l'operadora calcula que des de la posada en servei comercial de l'AVE a Sevilla el 21 d'abril de 1992 i el 21 d'abril d'aquest any el seu parc de trens AVE haurà transportat un total de 267 milions de viatgers.
Aquesta xifra s'eleva fins als 357,5 milions en cas de sumar els trens Alvia, aquells que circulen per vies d'Alta Velocitat en part del seu recorregut amb la finalitat d'estendre la reducció de temps de viatge que permet l'AVE a ciutats on encara no arriba directament.
L'AVE espanyol és també líder mundial en velocitat mitjana comercial, atès que els seus trens circulen a una mitjana de 222 quilòmetres per hora, si bé assoleix els 248 quilòmetres per hora en el cas de l'AVE a Barcelona. Així, són més ràpids que els del Japó (218 quilòmetres per hora) i que els de França (216 quilòmetres per hora).
Guanya la pugna amb l'avió
La reducció del temps de viatge i la puntualitat són dos dels principals avantatges d'aquest transport ferroviari i que l'han dut a guanyar la batalla a l'avió en totes les rutes en què competeixen.
A tancament de 2016, els trens AVE transportaven el 63% dels viatges directes entre Madrid i Barcelona, el corredor de major mobilitat de viatgers del país, enfront de l'avió.
Així mateix, l'Alta Velocitat va ser l'opció triada davant de l'avió pel 89% dels viatgers per anar a Sevilla, pel 86,9% en el cas dels trajectes a València, el 83,5% en el de Màlaga i el 79,8% en el d'Alacant, segons dades de Renfe.
El passat any, els trens AVE i Llarga Distància van transportar 35,2 milions de viatgers i van encadenar així quatre anys de rècord de passatgers, des que en 2013 Renfe decidís baixar el preu dels bitllets i llancés una política comercial de descomptes i promocions amb la finalitat de guanyar usuaris per a aquesta manera de transport, i optimitzar i rendibilitzar la inversió en la infraestructura.
Cosir Espanya amb cables d'acer
L'AVE aconsegueix així el seu primer quart de segle en ple desenvolupament i com a prioritat dels diferents governs per "cosir Espanya amb cables d'acer", en paraules de l'exministra espanyola de Foment, Magdalena Álvarez.
"Acabar els corredors d'Alta Velocitat en construcció és un dels principals reptes de Foment per als propers anys", ha assegurat aquest mateix de la Serna, qui va destacar "la contribució socioeconòmica i la vertebració i modernització del país que ha proporcionat l'AVE".
"S'han pogut cometre errors, però també s'han fet coses bé i el ferrocarril ha guanyat posicions que tenia perdudes", ha declarat el ministre que ha demanat "deixar d'utilitzar l'AVE com a arma de confrontació política".