S'Agaró o el diàleg que manca a la política espanyola? Podria ser-ho, tal com hem vist aquest dimarts al Cercle d'Economia. Diversos experts economistes s'han reunit per acostar posicions sobre hisenda autonòmica i, del seu diàleg, esperen que surti una via de canvi, un exercici que avui dia es reclama a la classe política des de l'opinió pública. Però més enllà de lideratges de país, el que els economistes han buscat en aquesta trobada és diàleg sobre el finançament autonòmic, aquell que dia si dia també és notícia.
Abans d'aquest dimarts ja s'havien trobat amb anterioritat –els dies 11 i 12 de febrer- per estudiar alternatives a l'actual sistema de finançament i aquest dimarts han explicat a Barcelona els punts d'acord i els desacords que mantenen sobre la reforma. "No és suficient tenir raó sinó que els altres et reconeguin almenys una part", ha afirmat Anna Balletbó, presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, entitat organitzadora de l'acte.
No hi ha dubte, com ha apuntat Antón Costas, president del Cercle d'Economia, que "la qüestió del finançament no és de ràpida solució" i que, a més, serà "un dels reptes de la pròxima legislatura", la qual donarà inici a partir de les eleccions generals del pròxim 26 de juny. Ho ha dit en presència de Miquel Iceta, Pere Navarro i José Montilla, tots representants –en un moment o altre- del Partit Socialista de Catalunya. La realitat, si més no, és que la política té un paper cabdal en aquest debat i, de fet, és un dels punts que enfronta als ponents de la trobada de S'Agaró. Els economistes no coincideixen a trobar una forma que els agradi sobre com s'ha de reformar el sistema: uns n'opinen que la negociació l'han de fer els partits al Parlament; altres, que les comunitats autònomes (CCAA) són imprescindibles.
També hi ha qui aposta per deixar de banda la política, com és el cas de l'economista Luis Ángel Hierro, professor de la Universidad de Sevilla. "S'hauria de traure-li paper a la política i introduir més paper a la tècnica. A Austràlia, per exemple, s'ha fet, despolititzant el problema", ha exposat aquest dimarts a Barcelona.
Més enllà de les diferències –que en són, i moltes-, els ponents han volgut destacar la importància d'haver consensuat que cal simplificar el sistema de finançament, reduir la desigualtat existent entre territoris, donar a les comunitats autònomes més control sobre els seus ingressos i tot fer-ho mitjançant un procés gradual. "És cert que el sistema és massa complicat: és impossible explicar-li a un ciutadà mitjà com funciona en mitja hora el sistema de finançament i no hauria de ser així", ha declarat Ángel de la Fuente, president de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA).
Trobades i desacords
La trobada de S'Agaró, en l'edició celebrada al novembre de 2015 va comptar amb les opinions de Francina Armengol, presidenta de les Balears; Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana i Miquel Iceta, primer secretari del PSC. "Escoltant-los vam prendre consciència del problema en veure que algunes comunitats també ho pateixen, com per exemple, els valencians", ha explicat Balletbó. La també periodista catalana assegura que la trobada busca que els ponents s'enriqueixin amb les intervencions perquè el projecte tiri endavant.
Per la seva part, De la Fuente s'ha encarregat de resumir la situació d'acord i desacord a la que havien arribat els participants. "El problema de sistema de repartiment ha d'abordar-se de manera gradual. En comptes de posar clàusules d'estatus quo, posem un període de transició", ha demanat. També ha assegurat que "un altre punt en el qual va haver-hi acord és que no cal qüestionar el sistema foral de Navarra i el País Basc, sinó arreglar el tema del contingent". Per últim, també hi ha acord en la necessitat de desmuntar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), el controvertit FLA, "perquè en el seu moment era l'única solució al tancament dels mercats però ara deixa a les comunitats autònomes en una situació totalment depenent del Govern central", ha al·legat.
Quant als desacords, De la Fuente ha remarcat que el punt que cal negociar està relacionat amb el criteri d'equitat. "Fins a quin punt igualem a les comunitats autònomes? Ens agradaria que tots fóssim iguals però molts pensem que ara mateix no és factible", ha recordat. En canvi, per la seva part, Julio López Laborda, catedràtic d'Economia Pública de la Universidad de Zaragoza, ha afirmat que cal una anivellació mínima: "No es pot no garantir l'anivellació en tot el sistema espanyol dels serveis públics normalitzats".
Austràlia i Canadà?
En aquest sentit, la investigadora de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), Maite Vilalta, ha intervingut per recordar que "en tots els Estats s'arregla d'alguna manera les diferències i és amb l'anivellació. Crec que han de ser els polítics els que ho arreglen, no han de ser els tècnics". Vilalta, que en altres ocasions ha demanat públicament un sistema d'anivellació dels territoris amb menys o més recursos, ha tornat a posar l'exemple del Canadà com a model a seguir. "L'anivellació és la cola que manté unida la federació canadenca i que pot resoldre un problema polític: tenen models de finançament que s'enorgulleixen de la diferència".
Per a Vilalta, falten recursos en mans de les CCAA "per fer allò que hem acordat que han de fer; hi ha falta d'autonomia financera, capacitat de decisió... Hem avançat però encara és insuficient perquè no hi ha la suficient capacitat".
La Fundació Internacional Olof Palme pretén repetir aviat aquest debat a Madrid i, esperen, a València, Sevilla... l'objectiu és seguir escoltant veus que opinen sobre el sistema de finançament d'aquesta Espanya de les autonomies. D'entre totes les raons, alguna de veritat esperen treure.
Abans d'aquest dimarts ja s'havien trobat amb anterioritat –els dies 11 i 12 de febrer- per estudiar alternatives a l'actual sistema de finançament i aquest dimarts han explicat a Barcelona els punts d'acord i els desacords que mantenen sobre la reforma. "No és suficient tenir raó sinó que els altres et reconeguin almenys una part", ha afirmat Anna Balletbó, presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, entitat organitzadora de l'acte.
No hi ha dubte, com ha apuntat Antón Costas, president del Cercle d'Economia, que "la qüestió del finançament no és de ràpida solució" i que, a més, serà "un dels reptes de la pròxima legislatura", la qual donarà inici a partir de les eleccions generals del pròxim 26 de juny. Ho ha dit en presència de Miquel Iceta, Pere Navarro i José Montilla, tots representants –en un moment o altre- del Partit Socialista de Catalunya. La realitat, si més no, és que la política té un paper cabdal en aquest debat i, de fet, és un dels punts que enfronta als ponents de la trobada de S'Agaró. Els economistes no coincideixen a trobar una forma que els agradi sobre com s'ha de reformar el sistema: uns n'opinen que la negociació l'han de fer els partits al Parlament; altres, que les comunitats autònomes (CCAA) són imprescindibles.
També hi ha qui aposta per deixar de banda la política, com és el cas de l'economista Luis Ángel Hierro, professor de la Universidad de Sevilla. "S'hauria de traure-li paper a la política i introduir més paper a la tècnica. A Austràlia, per exemple, s'ha fet, despolititzant el problema", ha exposat aquest dimarts a Barcelona.
 |
| Els ponents, aquest dimarts a Barcelona. Cercle d'Economia |
Més enllà de les diferències –que en són, i moltes-, els ponents han volgut destacar la importància d'haver consensuat que cal simplificar el sistema de finançament, reduir la desigualtat existent entre territoris, donar a les comunitats autònomes més control sobre els seus ingressos i tot fer-ho mitjançant un procés gradual. "És cert que el sistema és massa complicat: és impossible explicar-li a un ciutadà mitjà com funciona en mitja hora el sistema de finançament i no hauria de ser així", ha declarat Ángel de la Fuente, president de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA).
Trobades i desacords
La trobada de S'Agaró, en l'edició celebrada al novembre de 2015 va comptar amb les opinions de Francina Armengol, presidenta de les Balears; Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana i Miquel Iceta, primer secretari del PSC. "Escoltant-los vam prendre consciència del problema en veure que algunes comunitats també ho pateixen, com per exemple, els valencians", ha explicat Balletbó. La també periodista catalana assegura que la trobada busca que els ponents s'enriqueixin amb les intervencions perquè el projecte tiri endavant.
Per la seva part, De la Fuente s'ha encarregat de resumir la situació d'acord i desacord a la que havien arribat els participants. "El problema de sistema de repartiment ha d'abordar-se de manera gradual. En comptes de posar clàusules d'estatus quo, posem un període de transició", ha demanat. També ha assegurat que "un altre punt en el qual va haver-hi acord és que no cal qüestionar el sistema foral de Navarra i el País Basc, sinó arreglar el tema del contingent". Per últim, també hi ha acord en la necessitat de desmuntar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), el controvertit FLA, "perquè en el seu moment era l'única solució al tancament dels mercats però ara deixa a les comunitats autònomes en una situació totalment depenent del Govern central", ha al·legat.
Quant als desacords, De la Fuente ha remarcat que el punt que cal negociar està relacionat amb el criteri d'equitat. "Fins a quin punt igualem a les comunitats autònomes? Ens agradaria que tots fóssim iguals però molts pensem que ara mateix no és factible", ha recordat. En canvi, per la seva part, Julio López Laborda, catedràtic d'Economia Pública de la Universidad de Zaragoza, ha afirmat que cal una anivellació mínima: "No es pot no garantir l'anivellació en tot el sistema espanyol dels serveis públics normalitzats".
Austràlia i Canadà?
En aquest sentit, la investigadora de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), Maite Vilalta, ha intervingut per recordar que "en tots els Estats s'arregla d'alguna manera les diferències i és amb l'anivellació. Crec que han de ser els polítics els que ho arreglen, no han de ser els tècnics". Vilalta, que en altres ocasions ha demanat públicament un sistema d'anivellació dels territoris amb menys o més recursos, ha tornat a posar l'exemple del Canadà com a model a seguir. "L'anivellació és la cola que manté unida la federació canadenca i que pot resoldre un problema polític: tenen models de finançament que s'enorgulleixen de la diferència".
Per a Vilalta, falten recursos en mans de les CCAA "per fer allò que hem acordat que han de fer; hi ha falta d'autonomia financera, capacitat de decisió... Hem avançat però encara és insuficient perquè no hi ha la suficient capacitat".
La Fundació Internacional Olof Palme pretén repetir aviat aquest debat a Madrid i, esperen, a València, Sevilla... l'objectiu és seguir escoltant veus que opinen sobre el sistema de finançament d'aquesta Espanya de les autonomies. D'entre totes les raons, alguna de veritat esperen treure.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.