30
d'Abril
de
2015
Act.
30
d'Abril
de
2015
Els drets de televisió de la Premier League, la màxima divisió de futbol d'Anglaterra, s'han venut aquest any per una xifra al voltant dels 3.000 milions de lliures. Unes xifres, negociades de forma col·lectiva entre tots els clubs, que doblen les de la lliga espanyola. Sigui com sigui, els grans esdeveniments esportius miren d'augmentar cada any els seus ingressos provinents de la televisió. Al seu torn, la indústria televisiva, en plena transformació per l'impacte d'Internet, tampoc pot renunciar a l'esport com un dels seus grans reclams d'audiència. Dos mons que es necessiten i busquen noves fórmules per maximitzar beneficis.
Igual que passa a Anglaterra, els clubs de futbol espanyols sembla que s'han decidit per fi a negociar col·lectivament també els drets televisius. Antonio Dávila, professor i director del Departament d'Iniciativa Emprenedora d'IESE, explica que "als Estats Units totes les lligues ho fan i així tenen més poder davant de les cadenes". Dávila en parla a la jornada sobre Gestió d'Empreses Esportives que organitza anualment aquesta escola de negocis.
Segons el professor, a l'hora de repartir aquests beneficis, però, hi ha diverses filosofies. "La NFL (lliga de futbol americà) és la més socialista que hi ha, ho reparteix de forma equitativa". De fet, més dels 50% dels ingressos dels equips vénen de l'organització de la competició, que també recull alguns drets de marxandatge, per exemple. El resultat és una facturació de 7.000 milions de dòlars, que la converteixen en "la lliga més gran del món", segons Dávila.
El tennis, Canali la televisió premium
Un dels exemples de transformació de model televisiu en l'esport es troba a Canali el tennis. El grup, recentment adquirit per Telefónica, ha decidit apostar fermament per aquest esport, i durant els pròxims quatre anys gaudirà de l'exclusiva dels principals tornejos. Per tant, tot el tennis serà de pagament. "Els organitzadors volen augmentar els seus ingressos, i la manera és la televisió premium", defensa Álex Martínez Roig, director general de continguts de Canal .
En aquest sentit, Martínez Roig argumenta que l'aposta per la televisió premium vol "qualitat de contingut, màxima exclusivitat i una millora de l'experiència de l'espectador a través de la tecnologia i el digital". Unes condicions que l'esport en general afavoreix perquè és "un producte que perd valor en diferit"; i el tennis en particular perquè permet "veure la cara de patiment dels jugadors i la suor del seu esforç". A més, pel responsable d'aquesta televisió de pagament, "un partit de tennis no saps mai quan acaba, i això per a la televisió en obert és un desastre", afegeix.
La seva aposta respecte aquest esport passa per "crear un nou llenguatge de narradors i comentaristes que connectin amb els espectadors", diu Martínez Roig. A més, destaca la rellevància de "construir una comunitat amb els espectadors mitjançant una bona programació i les xarxes socials". Per fer-ho, buscaran reeditar l'èxit aconseguit amb el bàsquet i l'NBA, on al voltant de l'etiqueta #DormirEsDeCobardes han aconseguit crear un gran seguiment i interacció. Això sí, Martínez Roig espera que l'interès per l'esport no se sustenti només en un efecte "local hero", i que es mantingui més enllà de Rafael Nadal.
El futbol a Espanya, inflacionat
El directiu de Canallamenta que a Espanya "el futbol està molt inflacionat. Té un sobrecost que ha aixafat les plataformes a l'hora d'intentar obtenir altres drets". Tot i això, la realitat més evident és que "la televisió s'està transformant, el consum ha baixat respecte el 2013 i també ho han fet els ingressos publicitaris", assegura.
En aquest sentit, la integració de Canala Telefónica servirà per donar un impuls a la televisió de pagament, que ja se situa en els cinc milions d'abonats a Espanya, amb una penetració pròxima al 30%. Segons Martínez Roig, les expectatives de la nova etapa "són que s'arribi als vuit o nou milions d'abonats entre totes les plataformes".
El responsable de Canalposa èmfasi en el fet que actualment "hi ha molta més fragmentació de l'audiència, que ja no és passiva sinó activa, escull què vol veure i quan ho vol fer". Internet, doncs, juga un paper clau per constatar que "televisió ja és qualsevol contingut audiovisual que es veu a través de diversos dispositius". És més, vaticina que "estem passant de continguts lineals a serveis sota demanda, els canals acabaran desapareixent en uns anys".
L'Eurolliga de bàsquet, un pilar televisiu
Un esport que està apostant de forma clara els darrers anys per enfortir-se mitjançant una organització d'orientació empresarial és el bàsquet europeu. L'any 2000 els principals clubs del continent van fer el pas per deixar de banda les competicions internacionals regulades per la federació (FIBA Europa), i van crear la seva pròpia competició: l'Euroleague Basketball.
15 anys després l'Eurolegue Basketball s'ha consolidat com la segona lliga del món, només per darrere de l'NBA. El seu president, Jordi Bertomeu, destaca que "és una societat privada propietària dels mateixos clubs participants". Una situació especialment anòmala a Europa, on "qui pren les decisions esportives no sempre és qui pren el risc empresarial", denuncia Bertomeu. D'aquesta manera, assegura, "el que no s'entendria a cap sector, al futbol passa amb normalitat; però ja no al bàsquet des de l'any 2000".
Un dels pilars de la competició és l'estabilitat. Els principals clubs del continent, els que mouen més afició i audiències, s'asseguren la seva participació cada any a la competició al ser-ne propietaris. Per Bertomeu, és un fet positiu perquè "si no és així no hi ha continuïtat i no es pot construir res al voltant, tant per la competició com pels clubs". A més, afegeix, "la comercialització dels drets comercials van molt lligats a l'estabilitat. Els clubs els cedeixen a l'organització perquè saben que la seguiran jugant".
Després de diversos canvis en el sistema de competició, actualment l'Euroleague consta de 24 equips i 31 rondes que es tradueixen en una quantitat de partits que oscil·la entre els 246 i els 254 en cada edició. Més partits, i entre més bons equips, per generar més interès i més ingressos. En els 15 anys que porta en marxa, l'Euroleague ha passat de tenir 15 operadors televisius interessats, a tenir-ne 73; i l'audiència ha crescut un 1.090%.
Igual que passa a Anglaterra, els clubs de futbol espanyols sembla que s'han decidit per fi a negociar col·lectivament també els drets televisius. Antonio Dávila, professor i director del Departament d'Iniciativa Emprenedora d'IESE, explica que "als Estats Units totes les lligues ho fan i així tenen més poder davant de les cadenes". Dávila en parla a la jornada sobre Gestió d'Empreses Esportives que organitza anualment aquesta escola de negocis.
Segons el professor, a l'hora de repartir aquests beneficis, però, hi ha diverses filosofies. "La NFL (lliga de futbol americà) és la més socialista que hi ha, ho reparteix de forma equitativa". De fet, més dels 50% dels ingressos dels equips vénen de l'organització de la competició, que també recull alguns drets de marxandatge, per exemple. El resultat és una facturació de 7.000 milions de dòlars, que la converteixen en "la lliga més gran del món", segons Dávila.
El tennis, Canali la televisió premium
Un dels exemples de transformació de model televisiu en l'esport es troba a Canali el tennis. El grup, recentment adquirit per Telefónica, ha decidit apostar fermament per aquest esport, i durant els pròxims quatre anys gaudirà de l'exclusiva dels principals tornejos. Per tant, tot el tennis serà de pagament. "Els organitzadors volen augmentar els seus ingressos, i la manera és la televisió premium", defensa Álex Martínez Roig, director general de continguts de Canal .
En aquest sentit, Martínez Roig argumenta que l'aposta per la televisió premium vol "qualitat de contingut, màxima exclusivitat i una millora de l'experiència de l'espectador a través de la tecnologia i el digital". Unes condicions que l'esport en general afavoreix perquè és "un producte que perd valor en diferit"; i el tennis en particular perquè permet "veure la cara de patiment dels jugadors i la suor del seu esforç". A més, pel responsable d'aquesta televisió de pagament, "un partit de tennis no saps mai quan acaba, i això per a la televisió en obert és un desastre", afegeix.
La seva aposta respecte aquest esport passa per "crear un nou llenguatge de narradors i comentaristes que connectin amb els espectadors", diu Martínez Roig. A més, destaca la rellevància de "construir una comunitat amb els espectadors mitjançant una bona programació i les xarxes socials". Per fer-ho, buscaran reeditar l'èxit aconseguit amb el bàsquet i l'NBA, on al voltant de l'etiqueta #DormirEsDeCobardes han aconseguit crear un gran seguiment i interacció. Això sí, Martínez Roig espera que l'interès per l'esport no se sustenti només en un efecte "local hero", i que es mantingui més enllà de Rafael Nadal.
El futbol a Espanya, inflacionat
El directiu de Canallamenta que a Espanya "el futbol està molt inflacionat. Té un sobrecost que ha aixafat les plataformes a l'hora d'intentar obtenir altres drets". Tot i això, la realitat més evident és que "la televisió s'està transformant, el consum ha baixat respecte el 2013 i també ho han fet els ingressos publicitaris", assegura.
En aquest sentit, la integració de Canala Telefónica servirà per donar un impuls a la televisió de pagament, que ja se situa en els cinc milions d'abonats a Espanya, amb una penetració pròxima al 30%. Segons Martínez Roig, les expectatives de la nova etapa "són que s'arribi als vuit o nou milions d'abonats entre totes les plataformes".
El responsable de Canalposa èmfasi en el fet que actualment "hi ha molta més fragmentació de l'audiència, que ja no és passiva sinó activa, escull què vol veure i quan ho vol fer". Internet, doncs, juga un paper clau per constatar que "televisió ja és qualsevol contingut audiovisual que es veu a través de diversos dispositius". És més, vaticina que "estem passant de continguts lineals a serveis sota demanda, els canals acabaran desapareixent en uns anys".
L'Eurolliga de bàsquet, un pilar televisiu
Un esport que està apostant de forma clara els darrers anys per enfortir-se mitjançant una organització d'orientació empresarial és el bàsquet europeu. L'any 2000 els principals clubs del continent van fer el pas per deixar de banda les competicions internacionals regulades per la federació (FIBA Europa), i van crear la seva pròpia competició: l'Euroleague Basketball.
15 anys després l'Eurolegue Basketball s'ha consolidat com la segona lliga del món, només per darrere de l'NBA. El seu president, Jordi Bertomeu, destaca que "és una societat privada propietària dels mateixos clubs participants". Una situació especialment anòmala a Europa, on "qui pren les decisions esportives no sempre és qui pren el risc empresarial", denuncia Bertomeu. D'aquesta manera, assegura, "el que no s'entendria a cap sector, al futbol passa amb normalitat; però ja no al bàsquet des de l'any 2000".
Un dels pilars de la competició és l'estabilitat. Els principals clubs del continent, els que mouen més afició i audiències, s'asseguren la seva participació cada any a la competició al ser-ne propietaris. Per Bertomeu, és un fet positiu perquè "si no és així no hi ha continuïtat i no es pot construir res al voltant, tant per la competició com pels clubs". A més, afegeix, "la comercialització dels drets comercials van molt lligats a l'estabilitat. Els clubs els cedeixen a l'organització perquè saben que la seguiran jugant".
Després de diversos canvis en el sistema de competició, actualment l'Euroleague consta de 24 equips i 31 rondes que es tradueixen en una quantitat de partits que oscil·la entre els 246 i els 254 en cada edició. Més partits, i entre més bons equips, per generar més interès i més ingressos. En els 15 anys que porta en marxa, l'Euroleague ha passat de tenir 15 operadors televisius interessats, a tenir-ne 73; i l'audiència ha crescut un 1.090%.