31
de Gener
de
2017
Act.
31
de Gener
de
2017
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha ratificat les últimes previsions de creixement per a l'economia espanyola, que després de créixer un 3,2% el 2016, s'expandirà a un ritme del 2,3% aquest any i del 2,1% el 2018, tot i que ha advertit que els riscos per a aquestes perspectives "s'inclinen a la baixa", sobretot per l'impacte potencial de factors externs, incloent el feble creixement de les economies desenvolupades, una significativa desacceleració dels emergents o la incertesa que envolta les negociacions sobre el Brexit i l'auge del proteccionisme.
"El directori executiu saluda l'impressionant recuperació econòmica, forta creació de llocs de treball i ràpida correcció dels desequilibris d'Espanya", assenyala la institució en el seu informe anual sobre Espanya, que ratifica les conclusions preliminars de la missió que va visitar el país a finals del mes d'octubre passat i adverteix que "l'ajust és incomplet", mentre persisteixen debilitats estructurals com una elevada desocupació i deute públic, així com un feble increment de la productivitat.
D'aquesta manera, tot i que Espanya seguirà creixent a més ritme que la zona euro durant els pròxims anys, l'FMI augura que l'expansió del PIB el 2017 i 2018 es moderarà en part per la menor contribució d'elements com la política monetària i el preu del cru, a més d'un previsible, tot i que moderat, enduriment de la posició fiscal.
"Els riscos per a les perspectives s'inclinen a la baixa", apunta l'FMI, referint-se a l'impacte potencial del feble creixement de les economies avançades i emergents, amb l'amenaça d'una significativa desacceleració en aquestes últimes, així com per la incertesa que envolta les negociacions d'un acord post-Brexit, i per l'erosió del suport a les institucions europees i l'augment del proteccionisme, que posa en perill la integració internacional i la coordinació del comerç.
En aquest sentit, l'FMI calcula que la incertesa pel Brexit podria restar al voltant de tres dècimes al creixement d'Espanya fins al 2018 pel seu impacte sobre la confiança i el comerç, mentre que l'efecte derivat de les mesures d'estímul esperades als EUA podria compensar el relatiu empitjorament de les condicions de finançament.
Sobre aquesta qüestió, la cap de la missió de l'FMI per a Espanya, Andrea Schaechter, ha assenyalat en roda de premsa que la institució no ha quantificat el potencial impacte sobre economies com Mèxic de les mesures fa poc anunciades per l'Administració Trump, per la qual cosa encara no pot estimar-se el seu impacte per a l'economia espanyola.
"L'alentiment de la demanda externa pesaria generalment sobre el canal comercial, mentre les condicions de més debilitat a Llatinoamèrica es transmetrien sobretot a través de canals financers, incloent la potencial reducció dels beneficis de la banca espanyola", apunta l'FMI.
Alhora, la institució adverteix que, a nivell domèstic, fer marxa enrere als èxits del passat podria danyar la confiança del mercat, perjudicant les inversions i llastant les perspectives de creixement a mitjà termini. Alhora, l'FMI assenyala que la feble implementació dels compromisos fiscals podria demorar encara més la reducció de vulnerabilitats pressupostàries.
D'aquesta manera, en les seves projeccions macroeconòmiques com més llarg termini, l'FMI preveu que el creixement del PIB d'Espanya es moderarà gradualment al 2% el 2019 i a l'1,9% el 2020, mentre que el 2021 l'expansió de l'economia serà de l'1,7%.
D'aquesta manera, la taxa d'atur d'Espanya seguirà baixant de manera gradual des del 19,4% previst per al 2016 al 17,9% aquest any i el 17% el 2018, mentre que per al 2021 la institució anticipa una taxa d'atur del 15,3%.
En el seu informe, l'FMI assenyala que les autoritats espanyoles van coincidir en gran mesura amb els tècnics de l'FMI pel que fa a les perspectives i riscos, expressant el seu compromís de "preservar les reformes davant de les pressions per a la seva reversió" i, tot i que les projeccions del Govern espanyol apunten a unes dinàmiques més fortes que les de l'FMI, les autoritats van reconèixer que "no hi ha marge per a la complaença".
"El directori executiu saluda l'impressionant recuperació econòmica, forta creació de llocs de treball i ràpida correcció dels desequilibris d'Espanya", assenyala la institució en el seu informe anual sobre Espanya, que ratifica les conclusions preliminars de la missió que va visitar el país a finals del mes d'octubre passat i adverteix que "l'ajust és incomplet", mentre persisteixen debilitats estructurals com una elevada desocupació i deute públic, així com un feble increment de la productivitat.
D'aquesta manera, tot i que Espanya seguirà creixent a més ritme que la zona euro durant els pròxims anys, l'FMI augura que l'expansió del PIB el 2017 i 2018 es moderarà en part per la menor contribució d'elements com la política monetària i el preu del cru, a més d'un previsible, tot i que moderat, enduriment de la posició fiscal.
"Els riscos per a les perspectives s'inclinen a la baixa", apunta l'FMI, referint-se a l'impacte potencial del feble creixement de les economies avançades i emergents, amb l'amenaça d'una significativa desacceleració en aquestes últimes, així com per la incertesa que envolta les negociacions d'un acord post-Brexit, i per l'erosió del suport a les institucions europees i l'augment del proteccionisme, que posa en perill la integració internacional i la coordinació del comerç.
En aquest sentit, l'FMI calcula que la incertesa pel Brexit podria restar al voltant de tres dècimes al creixement d'Espanya fins al 2018 pel seu impacte sobre la confiança i el comerç, mentre que l'efecte derivat de les mesures d'estímul esperades als EUA podria compensar el relatiu empitjorament de les condicions de finançament.
Sobre aquesta qüestió, la cap de la missió de l'FMI per a Espanya, Andrea Schaechter, ha assenyalat en roda de premsa que la institució no ha quantificat el potencial impacte sobre economies com Mèxic de les mesures fa poc anunciades per l'Administració Trump, per la qual cosa encara no pot estimar-se el seu impacte per a l'economia espanyola.
"L'alentiment de la demanda externa pesaria generalment sobre el canal comercial, mentre les condicions de més debilitat a Llatinoamèrica es transmetrien sobretot a través de canals financers, incloent la potencial reducció dels beneficis de la banca espanyola", apunta l'FMI.
Alhora, la institució adverteix que, a nivell domèstic, fer marxa enrere als èxits del passat podria danyar la confiança del mercat, perjudicant les inversions i llastant les perspectives de creixement a mitjà termini. Alhora, l'FMI assenyala que la feble implementació dels compromisos fiscals podria demorar encara més la reducció de vulnerabilitats pressupostàries.
D'aquesta manera, en les seves projeccions macroeconòmiques com més llarg termini, l'FMI preveu que el creixement del PIB d'Espanya es moderarà gradualment al 2% el 2019 i a l'1,9% el 2020, mentre que el 2021 l'expansió de l'economia serà de l'1,7%.
D'aquesta manera, la taxa d'atur d'Espanya seguirà baixant de manera gradual des del 19,4% previst per al 2016 al 17,9% aquest any i el 17% el 2018, mentre que per al 2021 la institució anticipa una taxa d'atur del 15,3%.
En el seu informe, l'FMI assenyala que les autoritats espanyoles van coincidir en gran mesura amb els tècnics de l'FMI pel que fa a les perspectives i riscos, expressant el seu compromís de "preservar les reformes davant de les pressions per a la seva reversió" i, tot i que les projeccions del Govern espanyol apunten a unes dinàmiques més fortes que les de l'FMI, les autoritats van reconèixer que "no hi ha marge per a la complaença".