18
de Maig
de
2017
Act.
18
de Maig
de
2017
El preu de l'habitatge recupera els nivells de 2004 i no s'aprecia cap tendència clara que propiciï una pujada "alarmant" dels preus, però es venen la meitat de cases que llavors, encara que la demanda d'habitatge presenta "signes clars de recuperació".
Aquestes són algunes de les conclusions de l'Informe de Conjuntura Immobiliària 2017, elaborat i publicat aquest dijous per la taxadora Euroval i el seu Institut d'Anàlisi Immobiliària, que mostra que la comparació entre els anys 2015 i 2016 segueix sense mostrar cap patró en el comportament dels preus per metre quadrat, doncs aquests pugen i baixen territorialment responent a característiques concretes dels mercats locals.
"Com aquestes pujades o baixades no són significatives, es pot parlar en general d'una estabilitat en el valor dels actius residencials", destaca l'informe. Així, durant 2016 els preus mínims per metre quadrat van pujar a 29 capitals de províncies i els màxims ho van fer en 27 (amb Barcelona, Madrid i Bilbao com a ciutats més destacades), mentre que a 18 capitals van coincidir pujades tant de preus màxims com a mínims.
En valors absoluts i a escala estatal, els preus mínim i màxim del metre quadrat es van situar el 2016 en 599 i 2.886 euros, amb petit ascens, respecte a 2015, d'1,8% i 1,1%, respectivament. "Aquesta evolució pot ser causada per la situació del mercat, que segueix en nivells relativament baixos quant a transaccions", explica l'informe.
D'aquesta manera, l'informe dóna per pràcticament conclòs el període de descens en el valor de l'habitatge en relació als preus mitjans del bienni 2006-2008, que es corresponen amb els més alts de la sèrie.
No obstant això, també assenyala que aquest ajust seguirà produint-se, encara que de manera "més moderada i específica", espacialment, per tipus d'habitatge, i amb diferències puntuals segons es tracti de preus mínims o màxims. El 2016 ha estat el cas, per exemple, de Sant Sebastià, Huelva, Terol, Guadalajara, Osca, Oviedo i Conca, amb descensos en els preus de més del 5%, quan el 2015 l'evolució va ser just a la inversa.
Per contra, Madrid, Barcelona, Valladolid, Pamplona, Ourense, Càceres, Vitòria o València van experimentar pujades de més del 5% l'any 2016. Solament en nou capitals de província els preus van romandre invariables pel que fa al passat any (Saragossa, Almeria, Toledo, Lleida, Salamanca, Soria, Alacant, Logronyo i Zamora).
Preus mínims i màxims
L'informe de Euroval també analitza en quins preus mínims i màxims es troba el major percentatge d'habitatges a la venda a Espanya amb base a 10 intervals de preus iguals per cada capital de província. La principal conclusió d'aquesta anàlisi és que aquest percentatge es concentra en els quatre primers trams de l'escala, a pesar que el primer interval, on estan les cases més barates, hagi perdut rellevància. Idèntica situació es registra per als habitatges oferts en províncies.
D'altra banda, els últims trams de l'escala, on estan els habitatges més cars, mai han representat un percentatge significatiu. Per exemple, en el cas de Madrid i Barcelona els dos últims intervals de l'escala de preus definida per a cadascuna d'aquestes ciutats solament suposen el 2% dels habitatges posats a la venda.
Aquests percentatges, amb petites variacions, es mantenen en la resta de les capitals de província espanyoles, excepte a Sant Sebastià i Jaén on són del 7% i 31%, respectivament, encara que amb diferències molt fortes en preus absoluts.
Tendència a l'alça sostinguda en compravendes
D'igual forma, constata que la tendència a l'alça en el volum de compravendes d'habitatge a Espanya "pot considerar-se sostinguda", si bé relativitza la intensitat de l'incipient enlairament immobiliari, que es deu principalment a l'habitatge de segona mà.
Aquesta situació explicaria, en opinió dels autors de l'informe, la lenta reducció de l'estoc d'habitatge nou, d'una banda, i la falta de promoció, per una altra. De fet, l'informe destaca que "per cada habitatge nou venut a Espanya existeixen vuit transaccions d'habitatge de segona mà".
En conjunt, el nombre d'habitatges venuts a Espanya el 2016 va créixer un 13,9%, fins a aconseguir les 457.000 unitats. Catalunya i Balears són les dues comunitats autònomes on més van créixer les vendes en relació a 2015, un 20%, mentre que a Aragó i La Rioja va ser on menys, amb increments per sota del 5%.
El major nombre d'operacions segueix donant-se a Andalusia, que representa el 18,3% del total, seguida de Catalunya (16%) i el País Valencià i Madrid (entorn del 14,5% ambdues). En aquestes quatre autonomies es concentra el 64% de totes les transaccions d'habitatges que es formalitzen a Espanya.
Aquestes són algunes de les conclusions de l'Informe de Conjuntura Immobiliària 2017, elaborat i publicat aquest dijous per la taxadora Euroval i el seu Institut d'Anàlisi Immobiliària, que mostra que la comparació entre els anys 2015 i 2016 segueix sense mostrar cap patró en el comportament dels preus per metre quadrat, doncs aquests pugen i baixen territorialment responent a característiques concretes dels mercats locals.
"Com aquestes pujades o baixades no són significatives, es pot parlar en general d'una estabilitat en el valor dels actius residencials", destaca l'informe. Així, durant 2016 els preus mínims per metre quadrat van pujar a 29 capitals de províncies i els màxims ho van fer en 27 (amb Barcelona, Madrid i Bilbao com a ciutats més destacades), mentre que a 18 capitals van coincidir pujades tant de preus màxims com a mínims.
En valors absoluts i a escala estatal, els preus mínim i màxim del metre quadrat es van situar el 2016 en 599 i 2.886 euros, amb petit ascens, respecte a 2015, d'1,8% i 1,1%, respectivament. "Aquesta evolució pot ser causada per la situació del mercat, que segueix en nivells relativament baixos quant a transaccions", explica l'informe.
D'aquesta manera, l'informe dóna per pràcticament conclòs el període de descens en el valor de l'habitatge en relació als preus mitjans del bienni 2006-2008, que es corresponen amb els més alts de la sèrie.
No obstant això, també assenyala que aquest ajust seguirà produint-se, encara que de manera "més moderada i específica", espacialment, per tipus d'habitatge, i amb diferències puntuals segons es tracti de preus mínims o màxims. El 2016 ha estat el cas, per exemple, de Sant Sebastià, Huelva, Terol, Guadalajara, Osca, Oviedo i Conca, amb descensos en els preus de més del 5%, quan el 2015 l'evolució va ser just a la inversa.
Per contra, Madrid, Barcelona, Valladolid, Pamplona, Ourense, Càceres, Vitòria o València van experimentar pujades de més del 5% l'any 2016. Solament en nou capitals de província els preus van romandre invariables pel que fa al passat any (Saragossa, Almeria, Toledo, Lleida, Salamanca, Soria, Alacant, Logronyo i Zamora).
Preus mínims i màxims
L'informe de Euroval també analitza en quins preus mínims i màxims es troba el major percentatge d'habitatges a la venda a Espanya amb base a 10 intervals de preus iguals per cada capital de província. La principal conclusió d'aquesta anàlisi és que aquest percentatge es concentra en els quatre primers trams de l'escala, a pesar que el primer interval, on estan les cases més barates, hagi perdut rellevància. Idèntica situació es registra per als habitatges oferts en províncies.
D'altra banda, els últims trams de l'escala, on estan els habitatges més cars, mai han representat un percentatge significatiu. Per exemple, en el cas de Madrid i Barcelona els dos últims intervals de l'escala de preus definida per a cadascuna d'aquestes ciutats solament suposen el 2% dels habitatges posats a la venda.
Aquests percentatges, amb petites variacions, es mantenen en la resta de les capitals de província espanyoles, excepte a Sant Sebastià i Jaén on són del 7% i 31%, respectivament, encara que amb diferències molt fortes en preus absoluts.
Tendència a l'alça sostinguda en compravendes
D'igual forma, constata que la tendència a l'alça en el volum de compravendes d'habitatge a Espanya "pot considerar-se sostinguda", si bé relativitza la intensitat de l'incipient enlairament immobiliari, que es deu principalment a l'habitatge de segona mà.
Aquesta situació explicaria, en opinió dels autors de l'informe, la lenta reducció de l'estoc d'habitatge nou, d'una banda, i la falta de promoció, per una altra. De fet, l'informe destaca que "per cada habitatge nou venut a Espanya existeixen vuit transaccions d'habitatge de segona mà".
En conjunt, el nombre d'habitatges venuts a Espanya el 2016 va créixer un 13,9%, fins a aconseguir les 457.000 unitats. Catalunya i Balears són les dues comunitats autònomes on més van créixer les vendes en relació a 2015, un 20%, mentre que a Aragó i La Rioja va ser on menys, amb increments per sota del 5%.
El major nombre d'operacions segueix donant-se a Andalusia, que representa el 18,3% del total, seguida de Catalunya (16%) i el País Valencià i Madrid (entorn del 14,5% ambdues). En aquestes quatre autonomies es concentra el 64% de totes les transaccions d'habitatges que es formalitzen a Espanya.