20
d'Abril
de
2016
Act.
20
d'Abril
de
2016
Una de les qüestions que centra el debat econòmic arran de la crisi és el de l'endeutament dels estats. A Catalunya aquest deute no superaria el 75% del PIB en el cas d'assolir la independència, una xifra molt per sota de la mitjana europea (87,2% del PIB) i de l'actual 105,3% (corresponent a la suma del deute propi i del 19,5% del deute net espanyol atribuït a l'esforç fiscal de Catalunya). Això és el que assegura l'estudi Endeutament i Independència, elaborat pels economistes David Ros i Pere Miret, que s'ha presentat aquest vespre de dimecres al Col·legi d'Economistes de Catalunya. Segons aquest estudi, l'estalvi en termes d'endeutament per una Catalunya independent es trobaria entre un 30 i un 52% en relació amb la situació actual.
Ros i Miret destaquen que sovint es parla de la qüestió de l'endeutament com un fet aïllat, obviant que "en una separació d'estats el que es reparteix són els actius i els passius". A més, els autors de l'estudi recorden que l'escenari més probable és el d'una solució pactada a instàncies de les autoritats financeres internacionals, atès que és l'única manera d'oferir tranquil·litat i continuïtat als mercats. Alhora, els dos economistes insisteixen que quan es parla dels riscos de la independència també cal valorar els "costos i riscos financers de tota mena que suposa mantenir la dependència a l'estat espanyol".
El deute actual de Catalunya
Al final de l'exercici de 2015 la Generalitat de Catalunya acumulava un deute de 72.274 milions d'euros, una xifra a la que cal afegir el percentatge del deute net espanyol que correspon al seu esforç fiscal.
Els escenaris possibles
L'estudi té en compte diversos escenaris de secessió de Catalunya, amb els seus càlculs pertinents. En el cas que la independència es produís sense negociació amb el govern espanyol, el deute es quedaria en aquests 72.274 milions d'euros, sense haver de fer-se càrrec de l'espanyol. Això equivaldria al 33,6% del PIB. Una situació en la qual, segons Ros i Miret, "la preocupació dels creditors vindrà més per garantir com pagarà Espanya el deute una vegada Catalunya no en formi part, que no per la capacitat que el nou estat tingui per assumir la seva part".
Així doncs, l'escenari més plausible seria el d'una separació acordada amb Espanya. En aquest cas, els autors recorden que els criteris de repartiment del deute que s'utilitzen habitualment són els de l'activitat econòmica, la població, la despesa realitzada, la inversió realitzada o el deute històric. Ara bé, insisteixen que en el cas de separació d'estats no es pot ignorar el repartiment d'actius i passius.
En aquest sentit, Ros i Miret fan referència a l'estudi sobre Repartiment d'actius i passius entre Catalunya i l'estat espanyol. El balanç patrimonial de l'estat com a eina de càlcul. Aquest treball, realitzat per Jordi Angusto, Marcel Coderch i Gemma Pons, posa de manifest que Espanya està en situació de fallida, ja que té uns passius que superen de molt els seus actius. És a dir, que ni venent tots els seus actius podria fer front al seu deute. Segons aquest estudi, els actius ubicats a Catalunya no superen el 15%. Per tant, comptant que l'equivalent d'actius a Catalunya es valora en 20.000 milions d'euros, els passius que hauria d'assumir el nou estat català provinent d'Espanya ascendirien a 29.000 milions d'euros. Tot i així, Ros i Miret fins i tot qüestionen haver d'assumir aquesta xifra al·legant "s'ha pagat a bastament de forma prèvia via dèficit fiscal".
Sigui com sigui, tot plegat porta els autors de l'estudi a xifrar l'endeutament d'una Catalunya independent, en el cas de repartiment d'actius i passius amb Espanya, entre el 47,1% i el 73,2% del PIB. Un resultat, asseguren, "molt similar al càlcul que sortiria d'aplicar la despesa de l'Estat a Catalunya, situada a l'entorn del 10%".
Ros i Miret destaquen que sovint es parla de la qüestió de l'endeutament com un fet aïllat, obviant que "en una separació d'estats el que es reparteix són els actius i els passius". A més, els autors de l'estudi recorden que l'escenari més probable és el d'una solució pactada a instàncies de les autoritats financeres internacionals, atès que és l'única manera d'oferir tranquil·litat i continuïtat als mercats. Alhora, els dos economistes insisteixen que quan es parla dels riscos de la independència també cal valorar els "costos i riscos financers de tota mena que suposa mantenir la dependència a l'estat espanyol".
El deute actual de Catalunya
Al final de l'exercici de 2015 la Generalitat de Catalunya acumulava un deute de 72.274 milions d'euros, una xifra a la que cal afegir el percentatge del deute net espanyol que correspon al seu esforç fiscal.
Els escenaris possibles
L'estudi té en compte diversos escenaris de secessió de Catalunya, amb els seus càlculs pertinents. En el cas que la independència es produís sense negociació amb el govern espanyol, el deute es quedaria en aquests 72.274 milions d'euros, sense haver de fer-se càrrec de l'espanyol. Això equivaldria al 33,6% del PIB. Una situació en la qual, segons Ros i Miret, "la preocupació dels creditors vindrà més per garantir com pagarà Espanya el deute una vegada Catalunya no en formi part, que no per la capacitat que el nou estat tingui per assumir la seva part".
 |
| Endeutament i independència. David Ros i Pere Miret |
Així doncs, l'escenari més plausible seria el d'una separació acordada amb Espanya. En aquest cas, els autors recorden que els criteris de repartiment del deute que s'utilitzen habitualment són els de l'activitat econòmica, la població, la despesa realitzada, la inversió realitzada o el deute històric. Ara bé, insisteixen que en el cas de separació d'estats no es pot ignorar el repartiment d'actius i passius.
En aquest sentit, Ros i Miret fan referència a l'estudi sobre Repartiment d'actius i passius entre Catalunya i l'estat espanyol. El balanç patrimonial de l'estat com a eina de càlcul. Aquest treball, realitzat per Jordi Angusto, Marcel Coderch i Gemma Pons, posa de manifest que Espanya està en situació de fallida, ja que té uns passius que superen de molt els seus actius. És a dir, que ni venent tots els seus actius podria fer front al seu deute. Segons aquest estudi, els actius ubicats a Catalunya no superen el 15%. Per tant, comptant que l'equivalent d'actius a Catalunya es valora en 20.000 milions d'euros, els passius que hauria d'assumir el nou estat català provinent d'Espanya ascendirien a 29.000 milions d'euros. Tot i així, Ros i Miret fins i tot qüestionen haver d'assumir aquesta xifra al·legant "s'ha pagat a bastament de forma prèvia via dèficit fiscal".
Sigui com sigui, tot plegat porta els autors de l'estudi a xifrar l'endeutament d'una Catalunya independent, en el cas de repartiment d'actius i passius amb Espanya, entre el 47,1% i el 73,2% del PIB. Un resultat, asseguren, "molt similar al càlcul que sortiria d'aplicar la despesa de l'Estat a Catalunya, situada a l'entorn del 10%".
 |
| Endeutament i independència. David Ros i Pere Miret |