El comerç al detall i la taxa d'inflació són els protagonistes de la setmana en termes econòmics. El comerç a la menuda recula amb força -tenint en compte el cicle alcista- i a escala estatal -i en termes anuals- el comerç ha reculat un -0,9%, que és la taxa més baixa des de 2013. Catalunya encapçala aquesta caiguda generalitzada a tot l'Estat (cap comunitat autònoma ha tingut un creixement positiu del comerç detallista el passat mes de setembre) de forma marcada. La taxa d'inflació ha crescut menys del que s'esperava i malgrat tot ha estat del 2% a tot l'Estat -l'objectiu del BCE- i per tant a Catalunya serà una mica més elevada, dada que no estarà disponible fins a la setmana vinent.
La política catalana ha viscut dos grans esdeveniments de gran magnitud aquesta setmana. La primera ha estat la presentació de La Crida del president Carles Puigdemont que va aconseguir un èxit espaterrant en la seva presentació. Dimarts es va presentar el Consell de la República, format per Toni Comín, Puigdemont, Joaquim Torra i Pere Aragonès i que té en la internacionalització i el procés constituent digital els seus dos objectius estratègics essencials. D'altra banda, Alfred Bosch serà nou conseller d'exteriors aviat i des de fa uns dies actua com a conseller de facto de forma discreta però pública. Paral·lelament, Pedro Sánchez ha anunciat un ple al Congrés dels Diputats específic per a Catalunya.
Inflació i comerç
La taxa d'inflació a tot l'Estat d'aquest mes d'octubre ha estat del 2,3% en termes anuals malgrat que la previsió era del 2%. Cal dir que la taxa d'inflació fluctua en funció del preu de l'energia i que aquesta previsió del 2% anava en sintonia amb la de novembre i desembre, on en teoria la taxa d'inflació ha de tancar l'any en l'1,6%. Donat que la dada publicada per l'INE és un avançament, encara no és possible saber quin epígraf ha provocat aquestes 3 dècimes extres respecte de la previsió, però el normal és que els darrers dos mesos de l'any la inflació caigui una mica tal com ha fet el preu del petroli.
L'índex de comerç al detall s'ha desplomat de forma generalitzada a tot l'Estat i ha caigut un -0,9% anual -amb ajustament estacional i de calendari-. A Catalunya la caiguda ha estat del -5,1% -sense ajustament estacional ni de calendari- i és la comunitat auònoma amb una caiguda més forta. El País Valencià registra una taxa anual del -3,9% i Balears del -1,6%. Ni què dir que un cop es publiqui la dada per CCAA ajustades d'efecte estacional i de calendari la caiguda serà força menor, però és evident que si la taxa estatal és la pitjor des de 2013, aleshores no podem esperar una cosa diferent en la majoria de comunitats.
Aquesta desacceleració del comerç al detall també es reflecteix en la liquidació pressupostària del govern, que va tancar l'agost amb 5 milions d'euros de superàvit, 100 milions per sota que el 2017. Com els vaig explicar fa unes setmanes, el govern ha tancat caixes a causa de la davallada dels ingressos provinents del totxo, així que veurem com evoluciona el dèficit públic català, que té un objectiu del 0,4% i a hores d'ara hauria de tenir un superàvit més elevat tenint en compte que el juliol va ingressar l'impost de patrimoni i la bestreta del model de finançament.
La Crida i la República
La setmana política ha vingut marcada per la presentació de La Crida, que va congregar 5.000 persones al pavelló del Nou Congost de Manresa i deixant 1.000 persones al carrer. No és d'estranyar que els altres partits del bloc independentista hagin reaccionat amb hostilitat -en el cas d'ERC, fins i tot amb campanyes de desinformació a xarxes socials - com és el cas del mateix PDEcat. El seu president, David Bonvehí, de forma inexplicable no va anar a l'acte de presentació malgrat viure a Manresa. Posteriorment ha començat una negociació a Lledoners per decidir l'encaix del PDEcat dins La Crida però certament no veig que sigui senzill donat que la situació interna del PDEcat és francament dolenta i és possible que en aquests moments ja no existeixi solució. La Crida s'enfronta a dos grans problemes. Per una part no té cap objectiu a curt termini per a resoldre i això dificulta molt el naixement i desenvolupament d'una organització; i segon que si decideix embarcar-se en aventures electorals, es disputarà l'hegemonia dins l'independentisme amb ERC. I en aquest cas, La Crida necessita guanyar les municipals o perdre l'hegemonia abans d'estar plenament operativa.
Dimarts es va presentar el Consell de la República amb els presidents Puigdemont i Torra com a grans protagonistes. El Saló Sant Jordi de Palau -el que acull els esdeveniments de màxima rellevància institucional- fou l'escenari triar pels presidents per presentar l'organisme -privat- que impulsarà la República de Catalunya des de l'exterior per evitar els embats repressors de l'Estat espanyol. Més enllà de la internacionalització, el Consell de la República neix amb l'objectiu d'establir l'e-identitat. Aquesta és una identitat electrònica catalana -en la que el conseller Jordi Puigneró treballa- a través de la que s'ha de vertebrar una mena de procés constituent que dirigeix Lluís Llach, del que aviat en tindrem més detalls. El que implica això és que l'èxit de la institució dependrà molt de si els ciutadans adopten o no aquesta identitat electrònica i de la participació dins aquesta iniciativa constituent, així que és esperable que els empresaris que financen el Consell facin ofertes comercials per incentivar l'adopció d'aquesta identitat electrònica. Cal dir que el repte al que s'enfronta el Consell és monumental, i malgrat que no m'atreveixo a aventurar èxit o fracàs, és evident que l'Estat mirarà de tombar la identitat electrònica catalana per tots els mitjans i, de fet, ja acusa el conseller Puigneró d'haver activat les planes web del primer d'octubre. D'altra banda, el jutge ha arxivat el cas d'encobriment contra els acompanyants del president Puigdemont durant el seu trajecte cap a l'exili. Sens dubte una gran notícia.
Ecos d'Andalusia
En el pla estatal Pedro Sánchez ha anunciat un ple del Congrés dels Diputats específic per a Catalunya. Moncloa no ha donat més detalls de les característiques d'aquest ple i, a més, tampoc hi ha data per a la seva celebració, però no escapa a ningú que serà després de les eleccions andaluses del 2 de desembre; i més veient el perfil de Susana Díaz envers Catalunya, malgrat els camions plens de diners que rep dels catalans anualment. En aquestes eleccions andaluses està en joc molt més que no sembla, ja que els escenaris futurs al Congrés depenen del que passi en aquests comicis. Està en joc si els socialistes seguiran necessitant als sobiranistes per formar govern o si, per contra, PP o Ciutadans es moderaran cap al centre per tal de fer una gran coalició amb el PSOE. El tercer escenari és el més boig -i el més favorable per a l'independentisme-: un pacte entre PP i Ciutadans amb els dos partits radicalitzats i en ple viatge cap a l'extrema dreta amb el suport de VOX (a qui TV3 no hauria de visibilitzar més a no ser que vulguem un Bolsonaro manant a Catalunya en el futur). Qui avisa no és traïdor: aquesta història ja l'hem vist massa vegades arreu i ja sabem com acaba.
Per últim, José Manuel Villarejo segueix filtrant informació i encara queda el gran petard, segons va dir ell mateix, aquest cop li ha tocat a Dolores de Cospedal. Les institucions espanyoles segueixen degradant-se sense aturador.