25
de Gener
de
2017
Act.
26
de Gener
de
2017
La crisi ha perjudicat les famílies joves d'una manera més violenta entre el 2011 i el 2014: s'ha en dut el 93% de la seva riquesa mentre ha incrementat la dels majors de 65 anys un 11,3%. Així es desprèn de l'Enquesta Financera de les Famílies (EFF), publicada aquest dimarts pel Banc d'Espanya, que reflecteix que la renda mitjana de les famílies a l'inici de la crisi era de 36.100 euros, mentre que després dels anys de recessió va disminuir un 15,8%, fins als 30.400 euros el 2014.
La renda mitjana de les llars a Espanya s'ha reduït un 18% durant la crisi, en passar dels 27.700 euros el 2008 als 22.700 euros el 2014, al mateix temps que la riquesa mitjana va disminuir un 37,3%, passant dels 190.400 euros en l'inici de la crisi als 119.400 euros el 2014.
Així mateix, la riquesa mitjana de les llars espanyoles va passar dels 305.700 euros l'any 2008 als 245.600 euros el 2014, amb el que la reculada durant els principals anys de la crisi va ser del 19,7%. Respecte a l'anterior onada, corresponent a l'any 2011, la renda bruta mitjana de les famílies a Espanya es va situar en 22.700 euros el 2014, la qual cosa suposa una reducció del 9,7% respecte a 2011, amb caigudes generalitzades para gairebé tots els grups.
Més educació, més renta
Per tipus de llars, la renda augmenta amb el nivell d'educació, sent substancialment major per a les llars el cap de les quals de família posseeix estudis universitaris, i per situació laborals, les llars en els quals el cap de família treballa per compte d'altri són els que tenen rendes mitjanes més altes.
El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha explicat que aquesta dada suposa una diferència respecte a les edicions anteriors de l'enquesta, ja que les rendes mitjanes més altes corresponien a les llars el cap de les quals de família era un empleat per compte propi. Per nivell de renda, es van registrar caigudes al llarg de tota la distribució, sent majors a mesura que augmenta la renda. Per a les rendes laborals, es va observar també una disminució en tot el període però sense diferències acusades entre els grups de renda.
Major caiguda en llars més joves
En quant a la riquesa mitjana, es va situar en els 119.400 euros l'any 2014, la qual cosa va suposar una caiguda del 22,1% respecte a l'anterior ona de l'any 2011, amb disminucions generalitzades, excepte para les llars el cap de les quals de família té entre 65 i 74 anys ( 5,6%) i les llars de més renda ( 4,3%).
Les caigudes més acusades les van experimentar les llars més joves, amb una reculada del 93% entre aquells de menys de 35 anys, i les llars de menor nivell de riquesa, amb una reculada del 92,2%.
Per contra, la riquesa va augmentar amb la renda, amb l'edat fins a la jubilació i amb el nivell educatiu, sent major per a les llars el cap de les quals de família és treballador per compte propi.
Els més rics
La enquesta també reflecteix que l'1% més ric, en termes de renda, tenia el 9,04% del total de la renda el 2011, si bé aquest pes hauria caigut al 7,73% el 2014, per la qual cosa s'extreu la conclusió que disminueix la desigualtat en termes de renda a Espanya. Si ampliem una mica més el percentatge dels més rics, les dades indiquen que el 10% de llars més riques tenia el 2014 el 52,8% de la riquesa d'Espanya un cop descomptat el deute.
No obstant això, l'1% més ric, mesurat en termes de riquesa neta, tenia el 16,87% del total de la riquesa d'Espanya el 2011 i ho va incrementar quatre punt percentuals, fins al 20,23% el 2014. Per la seva banda, la riquesa mitjana del col·lectiu més pobre va perdre un 50% de la seva riquesa entre 2008 i 2014, passant de 117.800 euros a 59.800 euros, mentre que el descens entre els més rics va ser menor, del 15%.
L'habitatge perd pes
El 2014, el 98,4% de les famílies posseïa algun actiu real o financer. Els actius reals, referits a l'habitatge principal, altres propietats immobiliàries, negocis per compte propi, joies o obres d'art representaven el 80,2% del valor dels actius totals, sent l'habitatge l'actiu més important (46%), encara que va perdre pes en favor d'altres propietats immobiliàries i els negocis per als nivells de renda més elevats. De fet, el pes de l'habitatge principal en la composició de la riquesa de les llars va passar del 51,2% el 2011 al 46% del total dels actius el 2014, especialment per a les llars més joves.
En qualsevol cas, el 80,4% de les llars el 2014 era propietari del seu habitatge principal, enfront del 82,7% de 2011. Per als propietaris del seu habitatge, el valor mitjà de la mateixa va caure un 19% respecte a 2011. A més, el 39,8% de les llars era propietari d'actius immobiliaris el 2014 que no eren el seu habitatge principal, més de tres punts percentuals més respecte a 2011. El 28% posseïa un habitatge que no és el seu habitatge principal i l'11,1% de les llars tenia el 2014 negocis per compte propi. Al seu torn, el 40,4% de les famílies posseïa el 2014 algun actiu financer, excloent comptes bancaris, i els actius financers representaven el 19,8% del valor dels actius totals.
La renda mitjana de les llars a Espanya s'ha reduït un 18% durant la crisi, en passar dels 27.700 euros el 2008 als 22.700 euros el 2014, al mateix temps que la riquesa mitjana va disminuir un 37,3%, passant dels 190.400 euros en l'inici de la crisi als 119.400 euros el 2014.
Així mateix, la riquesa mitjana de les llars espanyoles va passar dels 305.700 euros l'any 2008 als 245.600 euros el 2014, amb el que la reculada durant els principals anys de la crisi va ser del 19,7%. Respecte a l'anterior onada, corresponent a l'any 2011, la renda bruta mitjana de les famílies a Espanya es va situar en 22.700 euros el 2014, la qual cosa suposa una reducció del 9,7% respecte a 2011, amb caigudes generalitzades para gairebé tots els grups.
Més educació, més renta
Per tipus de llars, la renda augmenta amb el nivell d'educació, sent substancialment major per a les llars el cap de les quals de família posseeix estudis universitaris, i per situació laborals, les llars en els quals el cap de família treballa per compte d'altri són els que tenen rendes mitjanes més altes.
El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha explicat que aquesta dada suposa una diferència respecte a les edicions anteriors de l'enquesta, ja que les rendes mitjanes més altes corresponien a les llars el cap de les quals de família era un empleat per compte propi. Per nivell de renda, es van registrar caigudes al llarg de tota la distribució, sent majors a mesura que augmenta la renda. Per a les rendes laborals, es va observar també una disminució en tot el període però sense diferències acusades entre els grups de renda.
Major caiguda en llars més joves
En quant a la riquesa mitjana, es va situar en els 119.400 euros l'any 2014, la qual cosa va suposar una caiguda del 22,1% respecte a l'anterior ona de l'any 2011, amb disminucions generalitzades, excepte para les llars el cap de les quals de família té entre 65 i 74 anys ( 5,6%) i les llars de més renda ( 4,3%).
Les caigudes més acusades les van experimentar les llars més joves, amb una reculada del 93% entre aquells de menys de 35 anys, i les llars de menor nivell de riquesa, amb una reculada del 92,2%.
Per contra, la riquesa va augmentar amb la renda, amb l'edat fins a la jubilació i amb el nivell educatiu, sent major per a les llars el cap de les quals de família és treballador per compte propi.
Els més rics
La enquesta també reflecteix que l'1% més ric, en termes de renda, tenia el 9,04% del total de la renda el 2011, si bé aquest pes hauria caigut al 7,73% el 2014, per la qual cosa s'extreu la conclusió que disminueix la desigualtat en termes de renda a Espanya. Si ampliem una mica més el percentatge dels més rics, les dades indiquen que el 10% de llars més riques tenia el 2014 el 52,8% de la riquesa d'Espanya un cop descomptat el deute.
No obstant això, l'1% més ric, mesurat en termes de riquesa neta, tenia el 16,87% del total de la riquesa d'Espanya el 2011 i ho va incrementar quatre punt percentuals, fins al 20,23% el 2014. Per la seva banda, la riquesa mitjana del col·lectiu més pobre va perdre un 50% de la seva riquesa entre 2008 i 2014, passant de 117.800 euros a 59.800 euros, mentre que el descens entre els més rics va ser menor, del 15%.
L'habitatge perd pes
El 2014, el 98,4% de les famílies posseïa algun actiu real o financer. Els actius reals, referits a l'habitatge principal, altres propietats immobiliàries, negocis per compte propi, joies o obres d'art representaven el 80,2% del valor dels actius totals, sent l'habitatge l'actiu més important (46%), encara que va perdre pes en favor d'altres propietats immobiliàries i els negocis per als nivells de renda més elevats. De fet, el pes de l'habitatge principal en la composició de la riquesa de les llars va passar del 51,2% el 2011 al 46% del total dels actius el 2014, especialment per a les llars més joves.
En qualsevol cas, el 80,4% de les llars el 2014 era propietari del seu habitatge principal, enfront del 82,7% de 2011. Per als propietaris del seu habitatge, el valor mitjà de la mateixa va caure un 19% respecte a 2011. A més, el 39,8% de les llars era propietari d'actius immobiliaris el 2014 que no eren el seu habitatge principal, més de tres punts percentuals més respecte a 2011. El 28% posseïa un habitatge que no és el seu habitatge principal i l'11,1% de les llars tenia el 2014 negocis per compte propi. Al seu torn, el 40,4% de les famílies posseïa el 2014 algun actiu financer, excloent comptes bancaris, i els actius financers representaven el 19,8% del valor dels actius totals.