Les dades posen de manifest la contenció de personal que ha aplicat l'administració autonòmica durant els anys de la crisi. No obstant això, el passat 22 de juliol, i després de quatre anys sense oposicions, el Govern català va anunciar que tornaria a oferir ocupació pública.
Més de 1.000 ofertes
En concret, el Govern va donar llum verda a treure a concurs 1.230 places, uns llocs que no seran de nova creació, sinó que s'usaran per cobrir el 50% de les que van quedar desertes l'any passat, principalment per jubilació.
De les places ofertes, 340 pertanyen al sector sanitari, 300 a l'educatiu i 153 seran per a bombers, mentre que hi ha 40 llocs per a cossos tècnics de gestors tributaris i 20 per al cos superior d'inspectors tributaris de l'Agència Tributària Catalana, entre d'altres perfils.
Crítiques a l'augment de personal
Malgrat celebrar que tornin a treure's a concurs places d'ocupació públic, els sindicats de la funció pública consideren l'oferta insuficient.
De fet, el responsable de la funció pública de la UGT catalana, Xavier Casas, ha assegurat a Efe que la convocatòria d'ocupació públic anunciada a final de juliol no servirà per augmentar el número de personal al servei de la Generalitat, sinó perquè interins es converteixin en funcionaris, per exemple.
Així, segons les dades del registre general de personal de la Generalitat, al tancament de juny hi havia 114.998 funcionaris, fet que suposa 5.509 menys que cinc anys abans. El personal laboral amb contracte indefinit suma 4.442 persones, 904 menys.
8.000 llocs de feina perduts
Encara que les dades oficials admeten una pèrdua de 6.832 llocs de treball públics en aquests cinc anys, els sindicats eleven a uns 8.000 la pèrdua d'ocupació pública, precisament perquè aquest registre no inclou el personal de les empreses públiques, amb la qual cosa deixa fora a ens com l'antiga Gisa o el Incasòl, que han patit ajustos de personal durant els últims anys.