07
de Juny
de
2016
Qui dorm vuit hores completes? Que aixequi la mà el lector que descansi les hores recomanades... Vora 3 de cada 4 catalans, el 72%, se'n va a dormir entre les 23 h i la 1 h de la matinada, segons recull l'Estudi Dormity PSQI per conèixer la salut del descans dels espanyols. Publicat aquest 2016 per la firma de matalassos Dormity amb la col·laboració de la doctora Odile Romero, cap de la Unitat de la Son de l'Hospital de la Vall d'Hebron, l'informe estima que el 43% dels catalans ha patit disfuncions diürnes almenys una vegada en l'últim any. "Aquest tipus de dificultats poden afectar els nivells de productivitat a la feina, poden ocasionar dèficit en la conducció, sense parlar de baix estat d'ànim o canvis d'humor", explica la doctora Romero.
Tot i que en l'organització horària de cadascun no hi caben les generalitzacions, és cert que en molts casos existeix una sensació comuna 'de no poder arribar a tot'. Es mostra d'acord el doctor Javier Albares, metge de la Clínica del Son Estivill i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària. "La gent avui dia va cansada a la feina, va fatigada i la fatiga és la situació mental en què les demandes laborals excedeixen la capacitat real del treballador. Pot ser a causa de moltes raons, però fonamentalment a les poques oportunitats per recuperar-se, per això ens cal una reforma horària", argumenta en la seva conversa amb VIA Empresa.
Aquest divendres, en el marc de la Setmana dels Horaris a Catalunya, Albares parlarà de Reforma Horària i salut laboral i de com les organitzacions saludables són més eficients, un fet del que està plenament convençut i del que espera convèncer els seus interlocutors, responsables de departaments de prevenció de riscos laborals i de recursos humans, els que organitzen plantilles, torns i horaris laborals en les companyies. "Als empresaris, el que els interessa és la productivitat però és que al final tot va íntimament lligat: una empresa que els seus treballadors van ben adormits, tindrà moltes menys baixes laborals per depressió, etc. Qui dorm pitjor, té més tendència a malalties cardiovasculars, problemes psicològics, etc. i tot això produeix escàs rendiment en la feina", enumera Albares.
La flexibilitat de cadascun
L'especialista manté que la flexibilitat ha d'estar directament relacionada amb el cronotip, edat o situació familiar de cada treballador o treballadora. "Hi ha qui rendeix més al matí, qui ho fa més a la tarda. Oi que cap entrevista de treball inclou la pregunta de quan ets més productiu? Doncs l'haurien de fer", afirma Albares.
La reforma horària sembla més fàcilment aplicable en horaris convencionals, però què passa amb els horaris de rotació i els torns nocturns? "És més complicat, però per exemple, en un servei mèdic en el qual un metge treballa 24 hores de guàrdia, el nombre d'errors és un 50% més que si aquesta persona treballa 12 hores, descansa 6 i torna a treballar altres 6 hores Amb aquest ritme, l'única cosa que estem provocant en les nostres empreses és que en llocs de treball en els quals fa falta un gran nivell d'alerta, com els hi passa als bombers, policies, etc., no es tingui l'alerta necessària. Per la meva consulta passen molts agents amb problemes de son", reitera.
La Reforma Horària accelera el rellotge
El vessant de salut que defensa és un dels més potenciats per la Iniciativa per a la Reforma Horària, però no és l'únic. De fet, els seus missatges són com un mantra que ens arriba quasi cada dia, ja que tenen força presència a les xarxes socials i també als mitjans de comunicació, als quals han (pràcticament) convençut que cal viure de manera diferent a com ho fem ara. Els impulsors de la Iniciativa per a la Reforma Horària, amb Fabian Mohedano al capdavant, aprofiten la celebració de la Setmana dels Horaris per fer més pedagogia i convèncer els incrèduls que el setembre de 2017 Catalunya podrà dinar més d'hora i anirà a dormir al mateix temps que alemanys i francesos.
"El Consell Assessor creu que això ha de ser imminent, no podem mantenir sempre l'atenció d'aquests tres anys perquè la gent està esperant un canvi. Si aprovem una llei a la tardor i fem un pacte a principis de l'any que ve, el setembre de 2017 hauria de ser el moment", assegura Mohedano, ja expresident del Consell Assessor per a la Reforma Horària des que aquest divendres va donar el relleu a Esther Sánchez, docent i exsecretària d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya. En aquesta darrera reunió, en estar presidida per la consellera Neus Munté, el Govern català també ha escenificat la importància que atorga al projecte, "per la necessitat de modificar uns horaris que s'han d'adaptar a les necessitats de les persones. Han de ser més humans i cívics", afirma Munté.
Aprofitant aquest context, el Consell Assessor demana al Govern i al Parlament que el setembre de 2017 sigui el moment 0. Abans, però, queda una última fase: la llei de Reforma Horària, que s'haurà d'impulsar al Parlament de Catalunya i la negociació de les "taules quadrangulars, un procés de concertació amb agents socials, econòmics, institucionals i experts de sis grans sectors que hauran d'analitzar necessitats i mesures concretes a impulsar. En l'àmbit empresarial estaran representades les entitats Foment del Treball, UGT, CCOO, Pimec i Cepyme, un últim tràngol abans de l'elaboració del Pacte Nacional per a la Reforma Horària.
"Al final, els costos per a les empreses són molt més alts que si permetessin uns horaris flexibles en els quals els treballadors poguessin organitzar-se millor per ser més productius. Un treballador més feliç és, sense dubte, un treballador més productiu", clou Albares.
Tot i que en l'organització horària de cadascun no hi caben les generalitzacions, és cert que en molts casos existeix una sensació comuna 'de no poder arribar a tot'. Es mostra d'acord el doctor Javier Albares, metge de la Clínica del Son Estivill i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària. "La gent avui dia va cansada a la feina, va fatigada i la fatiga és la situació mental en què les demandes laborals excedeixen la capacitat real del treballador. Pot ser a causa de moltes raons, però fonamentalment a les poques oportunitats per recuperar-se, per això ens cal una reforma horària", argumenta en la seva conversa amb VIA Empresa.
Aquest divendres, en el marc de la Setmana dels Horaris a Catalunya, Albares parlarà de Reforma Horària i salut laboral i de com les organitzacions saludables són més eficients, un fet del que està plenament convençut i del que espera convèncer els seus interlocutors, responsables de departaments de prevenció de riscos laborals i de recursos humans, els que organitzen plantilles, torns i horaris laborals en les companyies. "Als empresaris, el que els interessa és la productivitat però és que al final tot va íntimament lligat: una empresa que els seus treballadors van ben adormits, tindrà moltes menys baixes laborals per depressió, etc. Qui dorm pitjor, té més tendència a malalties cardiovasculars, problemes psicològics, etc. i tot això produeix escàs rendiment en la feina", enumera Albares.
La flexibilitat de cadascun
L'especialista manté que la flexibilitat ha d'estar directament relacionada amb el cronotip, edat o situació familiar de cada treballador o treballadora. "Hi ha qui rendeix més al matí, qui ho fa més a la tarda. Oi que cap entrevista de treball inclou la pregunta de quan ets més productiu? Doncs l'haurien de fer", afirma Albares.
La reforma horària sembla més fàcilment aplicable en horaris convencionals, però què passa amb els horaris de rotació i els torns nocturns? "És més complicat, però per exemple, en un servei mèdic en el qual un metge treballa 24 hores de guàrdia, el nombre d'errors és un 50% més que si aquesta persona treballa 12 hores, descansa 6 i torna a treballar altres 6 hores Amb aquest ritme, l'única cosa que estem provocant en les nostres empreses és que en llocs de treball en els quals fa falta un gran nivell d'alerta, com els hi passa als bombers, policies, etc., no es tingui l'alerta necessària. Per la meva consulta passen molts agents amb problemes de son", reitera.
La Reforma Horària accelera el rellotge
El vessant de salut que defensa és un dels més potenciats per la Iniciativa per a la Reforma Horària, però no és l'únic. De fet, els seus missatges són com un mantra que ens arriba quasi cada dia, ja que tenen força presència a les xarxes socials i també als mitjans de comunicació, als quals han (pràcticament) convençut que cal viure de manera diferent a com ho fem ara. Els impulsors de la Iniciativa per a la Reforma Horària, amb Fabian Mohedano al capdavant, aprofiten la celebració de la Setmana dels Horaris per fer més pedagogia i convèncer els incrèduls que el setembre de 2017 Catalunya podrà dinar més d'hora i anirà a dormir al mateix temps que alemanys i francesos.
"El Consell Assessor creu que això ha de ser imminent, no podem mantenir sempre l'atenció d'aquests tres anys perquè la gent està esperant un canvi. Si aprovem una llei a la tardor i fem un pacte a principis de l'any que ve, el setembre de 2017 hauria de ser el moment", assegura Mohedano, ja expresident del Consell Assessor per a la Reforma Horària des que aquest divendres va donar el relleu a Esther Sánchez, docent i exsecretària d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya. En aquesta darrera reunió, en estar presidida per la consellera Neus Munté, el Govern català també ha escenificat la importància que atorga al projecte, "per la necessitat de modificar uns horaris que s'han d'adaptar a les necessitats de les persones. Han de ser més humans i cívics", afirma Munté.
Aprofitant aquest context, el Consell Assessor demana al Govern i al Parlament que el setembre de 2017 sigui el moment 0. Abans, però, queda una última fase: la llei de Reforma Horària, que s'haurà d'impulsar al Parlament de Catalunya i la negociació de les "taules quadrangulars, un procés de concertació amb agents socials, econòmics, institucionals i experts de sis grans sectors que hauran d'analitzar necessitats i mesures concretes a impulsar. En l'àmbit empresarial estaran representades les entitats Foment del Treball, UGT, CCOO, Pimec i Cepyme, un últim tràngol abans de l'elaboració del Pacte Nacional per a la Reforma Horària.
"Al final, els costos per a les empreses són molt més alts que si permetessin uns horaris flexibles en els quals els treballadors poguessin organitzar-se millor per ser més productius. Un treballador més feliç és, sense dubte, un treballador més productiu", clou Albares.