El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha afirmat que “Catalunya no és un infern fiscal”, al contrari, ha anunciat que vol convertir el país en “un infern per als defraudadors fiscals”. Al seu entendre, el frau fiscal és un delicte que “no es dirigeix contra una única persona, com la majoria, sinó contra tota la societat”. Per aquesta raó, l’ha definit com “el comportament social més insolidari i potencialment més corrosiu que es pot donar en el si d’una societat”. Giró va fer aquestes declaracions durant la roda de premsa de presentació dels resultats del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal de 2021, que va permetre descobrir, l’any passat 338,5 milions d’euros, un 55% més que durant l’exercici anterior.
Giró, que ha defensat la necessitat de disposar d’un “règim fiscal robust, que gravi les rendes dels que més tenen” per poder prestar serveis bàsics a les persones més desprotegides, ha assegurat que “fins avui dia no s’ha inventat cap fórmula més eficient que els impostos per combatre la desigualtat i promoure la justícia social”. En aquest sentit, el conseller ha destacat que “si creiem que l’estat del benestar és la millor forma d’organitzar una comunitat política, pagar els impostos deixarà de ser una obligació per convertir-se en un deure”. Així, i partint d’aquesta base, Giró ha posat de manifest la voluntat de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) de presentar-se davant els ciutadans com “un organisme de servei públic més que com una entitat recaptatòria”, ha conclòs.
Jaume Giró: “Si creiem que l’estat del benestar és la millor forma d’organitzar una comunitat política, pagar els impostos deixarà de ser una obligació per convertir-se en un deure"
Llistat de deutors de l’any 2021
Per altra banda, la Generalitat ha donat a conèixer, a través de la seu electrònica de l’ATC, la relació de persones que, el 31 de desembre del 2021, tenien deutes i sancions tributaris pendents de pagar a la hisenda pública catalana. D’acord amb la modificació que fa la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal de la Llei general tributària, s’ha rebaixat a 600.000 euros el llindar de deutes pendents, que fins ara era d’un milió d’euros, per aparèixer a la llista. També segons aquest canvi normatiu, s’hi haurien de fer constar les persones que hagin estat declarades responsables solidàries, és a dir, les que comparteixen l’obligació de fer-se càrrec del pagament d’un deute determinat, però, en el cas de Catalunya, no hi ha cap deutor que compleixi els requisits per ser-hi inclòs.
Es tracta de deutes i sancions tributaris que es refereixen a tributs propis o cedits, l’aplicació dels quals correspon a l’ATC. Bàsicament, tenen a veure amb els impostos de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, successions i donacions, patrimoni, la taxa sobre el joc i liquidacions procedents de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en relació amb el cànon de l’aigua. En concret, el 31 de desembre del 2021, hi havia 51 persones deutores, amb deutes i/o sancions pendents de pagament per un import total de 88.504.965,21 euros. La publicació d’aquesta llista no té en compte les actuacions que hagin pogut dur a terme les persones deutores relacionades amb el pagament dels deutes i sancions, amb posterioritat al 31 de desembre, tret dels casos en què s’hagi acreditat el pagament íntegre de la totalitat de l’import que havia determinat la seva inclusió a la llista.
La bretxa fiscal, un 14,5% de la recaptació potencial
L’any 2018, el tax gap o bretxa fiscal dels quatre principals impostos que gestionava l’ATC s’estima que va ser de 511,3 milions d’euros. La bretxa fiscal es defineix com la diferència entre la quota impositiva que els contribuents haurien de pagar i el que realment paguen dins del període voluntari, és a dir, la diferència entre la recaptació potencial i la recaptació real. Normalment, s’expressa en termes relatius respecte a la recaptació potencial. En aquest sentit, el treball calcula que la bretxa fiscal del 2018 va ser d’un 14,5%.
La bretxa fiscal es defineix com la diferència entre la quota impositiva que els contribuents haurien de pagar i el que realment paguen dins del període voluntari
Aquesta és la principal conclusió del segon estudi sobre l’anàlisi teòrica i aplicació del tax gap realitzat per l’ATC, sota la supervisió metodològica de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), d’acord amb la metodologia definida per aquest mateix institut l’any 2017 per conèixer el tax gap corresponent a l’exercici 2014. Una metodologia reproduïble, actualitzada i inspirada en la que utilitza l’agència fiscal federal dels EUA (IRS).
Els resultats d’aquest estudi es van presentar en una jornada a la seu del Districte Administratiu de la Generalitat, que va inaugurar el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró. Durant la seva intervenció, el conseller va destacar que “es tracta d'un estudi pioner a l'Estat espanyol, ja que l'Estat no fa servir aquesta anàlisi per mesurar l'eficiència del sistema fiscal”. Un treball que ha qualificat de “laboriós i rigorós” i que s’emmarca en la lluita contra el frau fiscal.