23
de Gener
de
2017
Act.
23
de Gener
de
2017
"La despesa sanitària representa el 40% del pressupost públic però es tracta com el negociat de les multes". Manel Peiró, director de l'Insitute for Healthcare Management d'Esade, ha resumit d'aquesta manera aquest dilluns un dels principals problemes del finançament de la salut: manca debat i una acció seriosa per fer-lo sostenible. Ho ha fet en la presentació de l'informe Funding the gap: el futuro del sistema sanitario; un treball que l'escola de negocis ha realitzat de la mà d'Antares Consulting com un primer pas per ajudar a debatre la viabilitat d'un dels principals pilars de la nostra societat.
Segons aquest estudi, l'any 2025 faran falta entre 32.000 i 48.000 milions d'euros més que els 64.800 actuals per pagar la factura de la sanitat pública. La diferència entre els dos escenaris plantejats, asseguren, són els 16.000 milions d'euros de cost que suposa no començar a actuar des d'ara mateix.
Dos escenaris
"Hem fet dos escenaris, un maximalista si la despesa sanitària se segueix comportant com els darrers anys; i un possibilista seguint la idea de l'OCDE i la UE que no preveuen un creixement lineal i sí la presa de mesures", ha explicat el soci director d'Antares Consulting, Joan Barrubés. "Podem decidir no fer res i assumir aquests 16.000 milions el 2025, però suposaran 64.000 milions d'euros acumulats en els pròxims anys", ha advertit.
El director general adjunt d'Esade, Francisco Longo, ha subratllat que "la preocupació pel finançament del sistema de salut prové d'un seguit de bones notícies". La seva universalització, traduïda en "l'increment espectacular de l'esperança de vida i els indicadors de salut, així com de la recerca i producció científica"; situen Espanya en "un punt privilegiat en el planeta", indica Longo.
Ara bé, ha recordat que "cal pagar-ho i és una factura alta que va creixent". Longo ha assenyalat que "si no fem res, serà difícil mantenir el que tenim avui. No ens podrem estalviar la despesa en salut perquè ho demanda la societat i perquè el cost de la malaltia encara és més elevat". Així doncs, ha reivindicat "fer que sigui sostenible i en condicions d'igualtat. No només s'ha de mantenir el to del sistema, ha de ser equitatiu i accessible per a tots els ciutadans".
Corregir les desigualtats
Precisament les diferències dins del sistema sanitari també s'assenyalen com a repte. "Hi ha fonts de desigualtat preocupants perquè la salut no es distribueix igual entre la població", denuncia Joan Barrubés. Qüestions com el temps d'accés, sobretot en l'especialista, o el copagament associat a classes actives i passives, i no al nivell de renda, generen aquestes diferències. "També hi ha els funcionaris, que poden escollir entre sistema públic i privat, fet que també és font de desigualtat", apunta Barrubés.
El soci director d'Antares Consulting lamenta que el debat "se centra en la despesa", mentre s'obliden aquests factors o que la sostenibilitat del sistema sanitari és el resultat de tres variables: "recursos, cobertures i despeses en prestacions". Barrubés recorda que els últims 15 anys de mitjana "s'ha gastat un 12% més del que s'havia pressupostat en salut a totes les comunitats autònomes. Per tant, hi ha un problema de recaptació". Alhora, reclama atendre el debat de les cobertures. "França és el país d'Europa amb més copagaments i Espanya, on n'hi ha menys. Segurament la virtut és al punt del mig", ha aventurat.
Sigui com sigui, els autors de l'informe asseguren voler evitar visions catastrofistes. "Cal valorar l'enorme èxit del sistema en resultats de salut. Aquest èxit, però, no és suficient si el mirem des d'una visió estrictament econòmica", apunta Barrubés. Del 1995 al 2000, la despesa sanitària va augmentar en 8.000 milions d'euros, molts menys dels 18.000 en què ho va fer entre el 2000 i el 2005 o els 20.000 del següent lustre. Una xifra tot i així afectada per la recessió. "Durant la crisi el pressupost ha caigut un 14%, bàsicament en remuneracions, farmàcia i en la reducció d'inversions", diu Barrubés.
Un diagnòstic clar
"Tenim un diagnòstic molt precís, però una incapacitat per actuar", ha lamentat Manel Peiró. El professor d'Esade constata que tot i la consciència general que cal afrontar el problema del finançament sanitari, des de la política no hi ha incentius a fer-ho perquè "no guanyaran cap vot, com a molt aconseguiran perdre'n".
Segons aquest estudi, l'any 2025 faran falta entre 32.000 i 48.000 milions d'euros més que els 64.800 actuals per pagar la factura de la sanitat pública. La diferència entre els dos escenaris plantejats, asseguren, són els 16.000 milions d'euros de cost que suposa no començar a actuar des d'ara mateix.
Dos escenaris
"Hem fet dos escenaris, un maximalista si la despesa sanitària se segueix comportant com els darrers anys; i un possibilista seguint la idea de l'OCDE i la UE que no preveuen un creixement lineal i sí la presa de mesures", ha explicat el soci director d'Antares Consulting, Joan Barrubés. "Podem decidir no fer res i assumir aquests 16.000 milions el 2025, però suposaran 64.000 milions d'euros acumulats en els pròxims anys", ha advertit.
El director general adjunt d'Esade, Francisco Longo, ha subratllat que "la preocupació pel finançament del sistema de salut prové d'un seguit de bones notícies". La seva universalització, traduïda en "l'increment espectacular de l'esperança de vida i els indicadors de salut, així com de la recerca i producció científica"; situen Espanya en "un punt privilegiat en el planeta", indica Longo.
Ara bé, ha recordat que "cal pagar-ho i és una factura alta que va creixent". Longo ha assenyalat que "si no fem res, serà difícil mantenir el que tenim avui. No ens podrem estalviar la despesa en salut perquè ho demanda la societat i perquè el cost de la malaltia encara és més elevat". Així doncs, ha reivindicat "fer que sigui sostenible i en condicions d'igualtat. No només s'ha de mantenir el to del sistema, ha de ser equitatiu i accessible per a tots els ciutadans".
Corregir les desigualtats
Precisament les diferències dins del sistema sanitari també s'assenyalen com a repte. "Hi ha fonts de desigualtat preocupants perquè la salut no es distribueix igual entre la població", denuncia Joan Barrubés. Qüestions com el temps d'accés, sobretot en l'especialista, o el copagament associat a classes actives i passives, i no al nivell de renda, generen aquestes diferències. "També hi ha els funcionaris, que poden escollir entre sistema públic i privat, fet que també és font de desigualtat", apunta Barrubés.
El soci director d'Antares Consulting lamenta que el debat "se centra en la despesa", mentre s'obliden aquests factors o que la sostenibilitat del sistema sanitari és el resultat de tres variables: "recursos, cobertures i despeses en prestacions". Barrubés recorda que els últims 15 anys de mitjana "s'ha gastat un 12% més del que s'havia pressupostat en salut a totes les comunitats autònomes. Per tant, hi ha un problema de recaptació". Alhora, reclama atendre el debat de les cobertures. "França és el país d'Europa amb més copagaments i Espanya, on n'hi ha menys. Segurament la virtut és al punt del mig", ha aventurat.
 |
| Peiró, Longo i Barrubés han presentat l'informe 'Funding the gap'. Esade |
Sigui com sigui, els autors de l'informe asseguren voler evitar visions catastrofistes. "Cal valorar l'enorme èxit del sistema en resultats de salut. Aquest èxit, però, no és suficient si el mirem des d'una visió estrictament econòmica", apunta Barrubés. Del 1995 al 2000, la despesa sanitària va augmentar en 8.000 milions d'euros, molts menys dels 18.000 en què ho va fer entre el 2000 i el 2005 o els 20.000 del següent lustre. Una xifra tot i així afectada per la recessió. "Durant la crisi el pressupost ha caigut un 14%, bàsicament en remuneracions, farmàcia i en la reducció d'inversions", diu Barrubés.
Un diagnòstic clar
"Tenim un diagnòstic molt precís, però una incapacitat per actuar", ha lamentat Manel Peiró. El professor d'Esade constata que tot i la consciència general que cal afrontar el problema del finançament sanitari, des de la política no hi ha incentius a fer-ho perquè "no guanyaran cap vot, com a molt aconseguiran perdre'n".