• Economia
  • "La probabilitat de fer-se ric partint de 1.000 euros és pràcticament zero"

"La probabilitat de fer-se ric partint de 1.000 euros és pràcticament zero"

La mort de la Duquessa d'Alba, una de les grans fortunes d'Espanya, obre el debat de com es pot aconseguir i gestionar ser milionari

El Palau de Líria, a Madrid, és una de les propietats que gestiona la Fundació de la Duquessa d'Alba
El Palau de Líria, a Madrid, és una de les propietats que gestiona la Fundació de la Duquessa d'Alba
20 de Novembre de 2014
Act. 20 de Novembre de 2014
Gairebé 3.000 milions d'euros a repartir entre sis fills. Palaus, castells, obres d'art i joies. Aquest és el patrimoni que s'atribueix a l'herència de la Duquessa d'Alba, Cayetana Fitz-James Stuart, morta aquest dijous al matí. Però com s'aconsegueix reunir aquest patrimoni? I sobretot, com es gestiona per no perdre'l i fer-lo créixer?

Per donar resposta a aquestes preguntes, VIAempresa entrevista Jesús Palau, professor del Departament de Control i Direcció Financera d'Esade. Palau destaca la dificultat de fer-se ric sense partir d'un patrimoni previ heretat. I sobretot la necessitat d'assumir riscos si es vol fer créixer. Evidentment no és una tasca senzilla...

Què fa falta per construir una gran fortuna?
El més important és tenir encert, però sobretot un patrimoni del qual partir. Al final, dependrà d'això i del risc que vulguis córrer. Hi ha molt poca gent que amb poc patrimoni es pugui fer milionària, i més si parlem d'inversions financeres.

Per què?
Amb les inversions financeres és molt difícil fer-se milionari si parteixes de res. Hi ha molt pocs casos, perquè requereix o molt d'encert o molta sort. Normalment la gent es fa milionària quan té una intuïció en un sector o una operació i sap els instruments que ha de tocar per guanyar diners si això passa. Però la probabilitat de fer-se ric partint de 1.000 euros és pràcticament zero. Hi ha molta més gent que fracassa de la que ho aconsegueix, és un negoci d'alt risc. Si ja tens molts calés no passa res si en perds uns quants, però és molt difícil acumular capital partint de 1.000 euros.

Així me n'oblido de fer-me milionari...
És que per fer-te milionari necessites ser-ho o tenir una gran intuïció i una gran sort! Bé, també hi ha una altra opció, que és informació confidencial que puguis aprofitar i no t'enganxin les autoritats. Si tens informació especial, és bona i fiable...

Però això presenta certs dubtes legals...
Teòricament no està permès, però és com tot a la vida. Si tens pocs escrúpols i pots aconseguir aquesta informació; aquesta és la manera més segura de fer-se ric o almenys de guanyar molts diners: amb informació privilegiada.

Sigui com sigui, per arribar a ser milionari la gestió del patrimoni és fonamental. Com es fa?
Bàsicament s'han de tenir en compte tres o quatre paràmetres. Primer, si vols tenir renda curta o llarga. En la renda curta és millor tenir una cartera d'accions que doni un bon dividend i una part en bons del tresor o empresarials de primera qualitat. En canvi, a llarg termini és aconsellable tenir una bona part del patrimoni amb renda variable i tan diversificat com sigui possible. No has de posar tots els ous a la mateixa cistella, a no ser que tinguis la informació especial sobre aquesta cistella, com dèiem abans...

Què més cal tenir en compte?
Un altre punt a considerar és quina edat tens. És més propici invertir en renda variable quan ets jove perquè tens més temps per recuperar-te dels errors. Quan tens una edat avançada no has de tenir gaire renda variable a la cartera si penses viure dels teus estalvis. Ara bé, si ets un súper milionari t'és igual. Si tens 1.000 milions d'euros, fins i tot et diverteix fer segons quines coses perquè amb 100 milions segur que pots viure tota la vida, i te'n queden 900 per anar jugant.

Suposem que tinc patrimoni i vida per endavant. Per quins actius m'he de decidir?
A llarg termini és aconsellable tocar el sector immobiliari, però sempre amb algú que tingui sentit comú. Si ara tens diners, no tens pressa i busques llarg termini; segur que trobaràs alguna inversió immobiliària que amb el temps et resultarà rendible.

Però precisament el sector immobiliari ha patit la bombolla...
S'ha de recalcar que l'immobiliari té risc. Els que deien que no en tenia ja ho han vist. Les davallades dels preus immobiliaris no són només d'aquesta vegada, sinó que n'hi ha de molt constants. Normalment les bombolles sempre es formen al costat de l'immobiliari. Per tant, això que l'habitatge és una inversió segura, és un conte de fades. A no ser que tinguis una propietat a una zona molt selecta i exclusiva, que és difícil que baixi, si tens un pis a l'Eixample és fàcil que pugui baixar. Des de l'inici de la crisi, el preu mitjà dels pisos ha caigut un 40%!

Per tant, ara seria un bon moment per invertir-hi?
El bon moment sempre és comprar quan està barat! La millor manera de fer-se ric és comprar barat i vendre car. Però has de saber quan està barat. Hi ha gent del sector immobiliari que diu que encara li queden dos o tres anys d'anar cap avall i que, en general, és difícil esperar pujades de preus. De fet, si els salaris més aviat baixen, és difícil que això es combini amb un augment del preu dels pisos. Per tant, en el curt termini no està tan clar que sigui un bon moment per invertir en habitatge, perquè els preus potser poden caure més.

Si no em convenç l'immobiliari, quines altres opcions tinc?
Si tens renda variable pots diversificar en diversos actius: borsa europea i de països emergents, matèries primeres, que inclou l'or. Però això no està a l'abast, en general, d'inversions de 1.000 euros.

Or? Sona bé...
Ui, l'or és dels menys estables que hi ha! Ara cotitza a uns 1.000 euros l'unça d'or. I no fa ni dos anys estava a 1.600 o 1.700. Si en vas comprar fa dos anys arrossegues una pèrdua considerable.

Sempre acabem al mateix punt. Quin no s'arrisca no pisca...
Per això és tan difícil fer-se ric! No es poden aconseguir grans rendibilitats sense arriscar-se. Quan les coses van bé pots obtenir unes altes remuneracions; però igual que guanyes molt, també pots perdre. Als anys 80 si anaves al Japó, l'Índex Nikkei estava al voltant dels 25.000 punts i va arribar als 40.000. Avui està a 14.000. Saber quan és el moment perfecte per comprar és gairebé un misteri.

És aconsellable endeutar-se per assumir aquests riscos?
Endeutar-se és necessari si vols córrer molt de risc, però això no és el més aconsellable per la gent normal. Si tens poc i t'endeutes, pots perdre molts calés de seguida. La gent que utilitza molt el deute o els productes derivats d'alt risc, poden fer més diners però prenen més riscos. Per tant, no és un producte aconsellable per una persona que vulgui fer estalvis. Pot ser-ho per algú que té molts diners i no li importa dedicar una part important del seu patrimoni a fer inversions d'alt risc.

Em rendeixo. Hi ha actius segurs, que no deixin de ser-ho mai?
Sempre et queden els bons alemanys. Té molt poc risc, però es clar, no esperis gaire rendibilitat...