En arribar a la Sénia, al Montsià, és difícil no veure la quantitat d'establiments que anuncien la venda o fabricació de mobles. Aquest poble del sud de la província de Tarragona, la frontissa entre Catalunya i el País Valencià, és la primera zona en producció de mobiliari de Catalunya, i la capdavantera en moble modern de l'Estat espanyol. Avui en dia, el sector lluita per recuperar-se i estabilitzar-se després d'una crisi econòmica que el va deixar gairebé tocat de mort. El Detroit català reïx després de la recessió amb el repte d'adaptar-se als nous hàbits de consum.
L'activitat del moble a la Sénia va començar a principis del segle XX. Què va portar una indústria tan potent a néixer en una zona que no tenia cap avantatge geogràfic ni logístic? La Sénia era un poble petit, amb només 3.000 habitants, i estava situada a una distància important de les capitals i dels centres logístics. Tot i això, la proximitat amb el riu Ebre, la disponibilitat de fusta dels Ports de Beseit i el fet d'haver de buscar alternatives a l'agricultura perquè els terrenys no eren especialment fèrtils, va portar a algunes fusteries emprenedores del poble a començar en la fabricació de mobles. Tot i la distància, la Sénia tenia avantatges respecte a les capitals: els lloguers eren barats i els salaris, més baixos.
Gràcies als efectes de la bombolla immobiliària, entre els anys noranta i els 2000 les empreses del sector del moble es van expandir. L'oferta atreia els compradors que podien veure, en un sol dia i en un únic lloc, tota l'oferta de moble de qualitat, amb més de 100 empreses i 30.000 metres quadrats d'exposició. Era molt habitual "anar a passar el dia" a la Sénia per comprar els mobles quan algú es casava i es comprava una casa. De retruc, l'economia del poble creixia, no només en el moble: també en altres activitats econòmiques que es beneficiaven de l'afluència de compradors, com la restauració o els sectors de l'embalatge i del transport.
La crisi: un punt d'inflexió
Amb l'arribada de la crisi, la Sénia va passar de ser un referent a aparèixer a tots els mitjans de comunicació perquè les empreses tancaven. L'atur es va disparar per sobre del 35%, els treballadors directes en el sector van baixar més del 65%, les vendes van caure un 80% en molts casos, i moltes infraestructures van quedar abandonades o infrautilitzades. L'empresa més gran del sector, Naturantaix, que havia arribat a tenir 500 treballadors, va tancar les portes l'estiu de 2012.
El sector del moble a la Sénia va passar de 100 empreses a les actuals 41 que donen feina a uns 1.200 treballadors
"Havíem patit algunes crisis abans, els anys setanta o els noranta, però eren crisis que duraven dos o tres anys, i l'economia local no se'n ressentia massa", explica José Ferré, president del CEMS (Col·lectiu d'empresaris del moble de la Sénia). Fins que es van posar tots els ous a la mateixa cistella: "Abans a la Sénia la indústria estava una mica més diversificada. Hi havia també fàbriques papereres, de pinzells... Però va arribar un moment que tot es va concentrar en el moble". L'arribada de la crisi econòmica i la caiguda de la construcció van afectar severament la població.
L'exportació i el contract: claus per a la recuperació
Una dècada després de l'inici de la crisi, el sector del moble a la Sénia ha hagut de transformar-se, i a poc a poc, es consolida la recuperació. Les empreses que es dediquen a la fabricació de mobles han hagut d'apostar per noves vies que havien quedat apartades quan el moble per a les llars empenyia el sector, com el contract, el mobiliari per a col·lectivitats: hotels, hospitals, residències... "És un sector abandonat a escala local, però ara hi ha unes quantes empreses que s'hi estan dedicant, de manera forta, consistent i intel·ligent", explica Ferré. Tot i haver de tractar igualment amb fusta i mobles, aquesta nova via és un repte perquè obliga a canviar tant la comercialització com la fabricació.
També creixen altres indústries complementàries a la del moble, com l'embalatge o el plàstic, i es consolida l'exportació. "El mercat internacional és més il·limitat. Anem a fora a buscar el client", assegura Elena Tobías, regidora d'Empresa, Ocupació, Comerç i Urbanisme de la Sénia, i propietària de l'empresa Tobisa, que fabrica i exporta moble juvenil. On la situació encara és complicada, però, és a les botigues de mobles. "Si no canvia el model de negoci i les botigues surten fora per altres vies, com Internet, és molt complicat que la gent decideixi venir a la Sénia a comprar mobles com feia abans", explica Tobías.
La mentalitat de la població també ha canviat, i el procés de casar-se, comprar-se un pis i moblar-lo amb mobles "per a tota la vida" ja no és el majoritari. "La realitat dels millenials o de la generació Z és diferent. Tendeixen a diversificar la despesa, a anar-se'n més de vacances o a no arreglar tant l'habitatge perquè la mobilitat és molt gran", assegura Ferré. L'arribada de productes de baix cost i l'entrada de les grans superfícies en la comercialització també han fet variar les pautes de consum.
Després de la caiguda, l'impuls
Des del sector del moble, la percepció és que, a poc a poc, el sector torna a créixer, i que les empreses han sortit reforçades dels anys de patiment. "No creiem que hi hagi uns creixements de dues xifres com abans, però sí que veiem que les coses evolucionen i cadascú va tirant endavant els seus projectes", assegura Ferré. Actualment, hi ha 41 indústries del moble i auxiliars al poble, i 1.197 treballadors. La xifra ha augmentat respecte fa 4 anys, el 2015, quan hi havia 38 empreses que ocupaven 994 persones.
A part de consolidar les noves vies per al sector del moble i auxiliars, un altre repte és ara aconseguir captar mà d'obra jove de qualitat, que va desaparèixer del poble durant la crisi. "La gent jove veia el sector del moble com una cosa que no era agradable", explica Ferré i, en conseqüència, moltes persones que treballen en el moble es comencen a jubilar. En els últims anys, des del CEMS intenten tornar a fer valdre el sector per captar talent: "Els expliquem que són centres de treball interessants i amb un potencial important".
També intenten treballar per resoldre necessitats que podrien afavorir el sector, com la creació de bones infraestructures de comunicació i transport, o la resolució de problemes del teixit elèctric, la telefonia o Internet. Un desequilibri territorial que no afecta només la Sénia, sinó moltes poblacions de les Terres de l'Ebre. "Estem treballant molt perquè s'acabi fent l'autovia fins aquí. Permetria que la mà d'obra d'uns 30 o 40 quilòmetres vingués a treballar a la Sénia sense problemes", assegura Ferré.