No paren de venir turistes. Mes rere mes les estadístiques mostren nous rècords de visitants estrangers que arriben a casa nostra. L’arribada de turistes va patir una forta frenada l’any 2009, quan aquesta xifra va tocar terra amb 52,1 milions de visitants, dels quals 12,7 van venir a Catalunya. Però de llavors ençà aquesta xifra no ha fet res més que escalar i trencar rècords fins l’any passat, quan ens van visitar 75,3 milions de turistes, un 44,3% més que fa vuit anys.
En aquest temps s’han guanyat 23 milions de visitants estrangers. Però aquests visitants no estan repartits de manera equilibrada en tot el territori. Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Illes Canàries, Andalusia i Madrid concentren durant tot l’any més del 90% del total de turistes que visiten Espanya, segons dades de l’INE. Com indiquen els registres de Movimientos turísticos en fronteras, els Països Catalans han rebut des de l’any 2000 més del 50% del total de turistes internacionals que han visitat l’Estat espanyol. Una xifra que s’ha anat ampliant any rere any fins a gairebé els 30 milions de turistes. A més, els cinc mesos de temporada alta acaparen el 50% de les entrades de turistes de sol i platja. De fet el 80% dels turistes són de la Unió Europea i el 85% venen per oci entre juliol i agost.
Està clar que les destinacions de costa són les preferides pels turistes, que des de l’inici de la crisi han optat per una destinació que els resulta econòmica. Espanya ha incorporat any rere any de mitjana 3,3 milions de turistes des del 2009. Catalunya ha sumat 7,8 milions de turistes cada any des de la mateixa data. En canvi, l’increment de turistes a les destinacions més visitades del món no ha estat tan forta.
França és la destinació més visitada del món amb 83 milions de turistes l’any passat, seguida dels Estats Units, amb 80 milions de visitants. El bronze és per a Espanya i la segueix Itàlia, amb 55,2 milions i la Xina tanca el top 5 amb 57 milions de turistes aquest any 2016.
Itàlia, Estats Units i Xina han ingressat també turistes en els darrers tres anys. La península transalpina va sumar 4,4 milions de visitants respecte de l’any anterior, els EUA 2,1 i la Xina només en va atraure 0,2 milions més. França ha patit els efectes dels atemptats a París i en aquest darrer exercici va perdre 3,6 milions de turistes. Aquestes destinacions, des del 2014, s’han apuntat creixements del 5%, el 4,5% i el 0,7% respectivament en el nombre de visitants, mentre l’Estat espanyol ha registrat increments anuals del7% el 2014, el 5% el 2015 i fins al 10,5% aquest any passat.
Més qualitat i més quantitat?
Amb aquestes xifres i perspectives, es pot considerar que el nombre de turistes a l’Estat espanyol té sostre? És sostenible rebre 3,3 milions més de turistes cada any? El director del Gremi d'Hotels de Barcelona, Manel Casals, opina que, pel que fa al nombre de turistes "segur que no hem tocat sostre" i creu que "sí que és sostenible rebre més visitants, del que es tracta és de la qualitat del turisme que rebem".
El professor i investigador del CETT de la Universitat de Barcelona, Ramon Serrat, tampoc creu que s'hagi tocat sostre pel que fa al nombre de turistes. "Sembla que tot i el daltabaix d'aquest estiu les reserves no baixen, Espanya i Catalunya són considerades zones segures amb uns visitants tradicionals que s'han sentit acollits amb una relació qualitat preu prou bona", explica l'expert.
L’any passat els turistes internacionals es van deixar a l’Estat espanyol 77.625 milions d’euros. Només el 8,8% dels turistes genera el 16,4% dels ingressos. Com fer que aquest percentatge creixi? Captar turistes de fora de la Unió Europea, que tenen un poder adquisitiu més alt i busquen una oferta més enllà del sol i platja, és l’estratègia bàsica a seguir. Segons les dades de l’Idescat, els turistes de la resta del món són els que més es gasten per persona, sobretot xinesos, japonesos i coreans.
Promoció?
Com quedar-nos amb el turista que es gasta 1.000 euros i no 100? "Cal tenir clar el turista que es vol i anar-lo a buscar amb promoció, més enllà del sol i platja, que aquest ja ve sense reclamar-lo", afirma Casals. Segons diu el directiu, "el sector hoteler preferim la qualitat a la quantitat i sacrifiquem ocupació per buscar un turista que està disposat a pagar més".
Serrat, de la seva banda, no és partidari “de quedar-nos amb el turista que més gasta, d'elit, no és bo depreciar la resta, la diversificació de turistes que venen a hostals o en hotels de cinc estrelles és bona, però hem de millorar la gestió de les destinacions". El professor creu que "si som una destinació atractiva no té sentit que no ens aprofitem d'això i hem d'oferir prou valor afegit com perquè el visitant estigui disposat a pagar el que val i, fins ara, això no s'ha treballat prou" i això repercuteix "no només en un mal servei, sinó en sous baixos i una estructura basada en el baix preu i no la bona qualitat".
El professor creu que “cal promocionar la diversitat i per sort en podem oferir, sense renunciar al sol i platja, s'ha de promocionar altres alternatives: culturals, naturals, complementàries, etc.”.
Turismofòbia
Després d’un estiu calent amb incidents i protestes contra el turisme massiu, el tema de la turismofòbia s’ha posat sobre la taula. El professor de la UB indica que “la concentració provoca insatisfacció no solament al resident” i que són “són reaccions lògiques en moments de superació del llindar de tolerància o de confort per part dels residents i és un fenomen que s'ha d'analitzar, perquè està vinculat amb el turisme en zones molt puntuals, però també és causa de l'efecte de la globalització”.
Per Casals el problema ha vingut "amb l'oferta dels pisos turístics il·legals, que no van a buscar el turista que els interessa, no tenen una estratègia, sinó que arrepleguen el que poden".
Amb aquest increment de turistes també s’ha disparat el nombre d’habitatges turístics, fins al punt que ja hi ha més places en habitatges oferts en les plataformes com AirBnb o Homeaway que places hoteleres, segons Exceltur. Aquesta oferta informal s'ha incrementat des del 2012 un 1.633,3%, a un ritme anual del 104,4%, passant de 21.000 a més de 362.000 l’any passat.
En quatre anys els pisos turístics barcelonins han passat a tenir 120.000 places en pocs anys, quan els hotels a Barcelona tenen 70.000 places. "És molt complicat absorbir aquest creixement" i a l'Administració li ha faltat "visió de futur a l'hora d'ordenar el turisme", apunta Casals, i per tant "regular-lo i gestionar-lo".
Els hotels, dins del foc creuat entre l'inici de la gestió del creixement del turisme, l'aparició dels apartaments turístics i la turismofòbia se senten enmig d'un foc creuat, perquè "nosaltres ja vàrem advertir fa temps que aquesta regulació dels pisos turístics no era adequada" i se senten ignorats. I en aquest moment també troba que l'Administració catalana s'equivoca amb l'intent de regulació de l'economia col·laborativa i la creació de la figura de la "llar compartida", una nova modalitat d'oferta turística no professional que consisteix a compartir l'habitatge habitual durant períodes curts però sense un límit concret de dies. "Es tornen a equivocar", avisa.
Per a Casals, l'opció i proposta més viable i sensata és la regulació que Nova York ha fet dels pisos turístics i Aribnb: prohibició de qualsevol tipus de lloguer menor a 30 dies; o la ciutat de Santa Mònica, a Califòrnia, que també ha prohibit els pisos turístics d'AirBnb. Unes regulacions "clares, a diferència de la proposta de la conselleria, que encara és vaga", explica. Casals és partidari d'esperar "les directrius que prepara Europa abans de regular res" per garantir una "qualitat mínima en el turisme".
Millorar el turisme?
Segons el Gremi, cal un pla director turístic per planificar quines són les seves prioritats i eradicar il·legalitats (guies turístics, hotels, apartaments o agències de viatges il·legals) "igual que es lluita contra les drogues", sobretot "tenint en compte la importància d'aquesta indústria".
"Un cop ordenat això es pot gestionar el flux de turistes i descentralitzar", apunta el directiu, mentre que el professor de l’escola de turisme creu que cal “una gestió transparent i participativa del turisme per calmar els ànims, com intenta fer el Pla Estratègic de Turisme 2020 de l'Ajuntament de Barcelona”.
El Gremi entén que l'oferta il·legal afecta els veïns i compren que el consistori estigui preocupat. Tot i que l'Ajuntament ha agafat el bou per les banyes no amb els pisos turístics, perquè no té competències per prohibir-los, però sí precisament amb els hotels. No obstant, Casals apunta que no troba que el pla de reordenació del creixement hoteler a Barcelona promogut pel consistori sigui "dolent", és més, celebra que es comenci a tenir consciència i que es gestioni aquest fenomen.
Finalment, i per tal d’elevar la qualitat del visitant que ve a casa nostra, Casals apunta a l'aeroport com a palanca de motor de millora. Tenint en compte que la despesa mitjana diària dels turistes de destinacions de llarg radi és significativament més alta, Casals creu que atraure aquest tipus de visitant és bàsic per millorar la qualitat del turisme a casa nostra. "I per fer això és clau tenir el control sobre l'Aeroport del Prat".
"És imprescindible millorar les rutes aèries del Prat perquè estem molt lluny dels grans aeroports, millorar el perfil de les aerolínies i facilitar l'entrada d'aquests turistes", diu Casals. Una opinió que l’expert en turisme també comparteix: “El model de gestió actual no és eficient, hauria de ser descentralitzada, atraure línies de llarg radi és interessant”, però, avisa, “de totes maneres això no soluciona el problema de la gestió del turisme a casa nostra”.