19
de Novembre
de
2014
"La Unió Europea (UE) va de caiguda a recaiguda, i ara encara no sabem si acabarem com Internet, amb una WWW", afirma entre irònic i contundent el catedràtic d'Economia i professor d'Esade Francesc Xavier Mena, en una conferència en aquesta escola de negocis. L'exconseller d'Empresa i Ocupació ha analitzat, juntament amb Juan Ignacio Sanz, professor de Dret Privat d'Esade, el balanç econòmic del 2014 i les perspectives pel 2015, en un entorn incert per una recuperació econòmica molt fràgil.
"Made in America, again"
"Els Estats Units són l'únic motor que ja ha sortit de la crisi, ha normalitzat el mercat de l'habitatge, i la Reserva Federal ha acabat de retirar els estímuls", assegura Mena. Tot i que de moment no preveuen tocar els tipus d'interès, aquests potser podrien començar a normalitzar-se cap a la primavera. Per contra, "a Europa estem estancats i el Banc Central Europeu (BCE) encara pensa si ha de seguir o no amb els estímuls", diu Mena. I mentrestant, "els capitals estan creuant l'Atlàntic i el dòlar s'aprecia".
Pel professor d'Esade, els Estats Units estan aprofitant el context actual per agafar avantatge. Més enllà de ser els únics que semblen deixar enrere la crisi amb solvència, hi ha el paper clau del Shale Gas i el petroli, que s'extreu massivament. "Han passat a ser autosuficients en gas, i van camí de ser-ho en petroli. Això ha provocat una expansió de la producció i una reducció del preu a un 20 o 30% menys del que estàvem acostumats", explica Mena. És l'hora de la reindustrialització i l'atracció de capitals mentre comença a sonar el "made in America, again".
"A la Xina se li ha acabat el model"
I si els Estats Units recuperen capacitat de producció és, en bona part, per la transició que viu la Xina. Segons Xavier Mena, "se li ha acabat el model, no podrà seguir mantenint depreciat el tipus de canvi". Si aquest ve determinat pel mercat sembla evident que s'enfilarà per sobre de la contenció forçosa de les darreres dècades i les seves exportacions se'n ressentiran.
A més a més, el cost salarial continua creixent a la Xina, i tot plegat genera un incentiu menys per a la deslocalització industrial cap al gegant asiàtic. "Ara es reconvertirà a un model més normal, amb més consum intern. No s'acaba el made in china però comença les seves últimes etapes", pronostica Mena.
"El BCE prou ha fet salvant l'euro"
I a Europa, què? Segons el catedràtic d'Economia, les últimes dades "confirmen l'estancament, tot i que Alemanya encara no hagi entrat en recessió. Però de facto, pràcticament ho està". Sobre les crítiques rebudes pel BCE a causa de la seva reacció tardana, en comparació amb la Reserva Federal dels Estats Units, Mena destaca que la seva pròpia idiosincràsia no li permetia fer el mateix.
"Prou ha fet salvant l'euro. Almenys ha ampliat el seu balanç i segueix prenent mesures importants com introduir quantitats ingents de liquiditat al sistema financer i amb uns tipus d'interès baixíssims", assegura. Ara bé, adverteix que "no finançarà directament deute sobirà per acontentar el 'club mediterrani'". Una mesura que el pànic alemanys a la hiperinflació converteix en inviable.
"La unió bancària és tan important com l'arribada de l'euro"
No fa ni un mes que es va iniciar el mecanisme d'unió bancària. "Això ens portarà a un mercat bancari únic, que és un fet tan important com l'arribada de l'euro", assegura Mena. És un camí que anirà progressant pas a pas, però per Mena "és un canvi radical del que serà la UE".
Després que els bancs europeus hagin superat prou bé els tests d'estrès, el professor d'Esade celebra que aquest pas ajudi a acabar amb "la fragmentació que suposa que el finançament d'una pime equivalent sigui més car a Espanya que a Alemanya". Això sí, Xavier Mena no s'està d'ironitzar que amb la unió bancària "serem més europeus, que vol dir que serem alemanys".
"A Espanya ja ningú es posa malalt"
Concretant més l'anàlisi, Xavier Mena arriba a Espanya on "es creia que els arbres arribarien a tocar el cel, però ja s'ha vist que no", fent referència a una expectativa de creixement il·limitat. El cert és que el PIB ha espanyol ha perdut 7,5 punts. "Després de 56 trimestres d'expansió, va venir la caiguda i la recaiguda, una cosa que no havia passat mai", explica.
Els actuals cinc trimestres seguits de recuperació, tot i donar esperança, són "d'un creixement molt fràgil", segons Mena. Tot i així, afirma que "seria molt pitjor si no fos per com s'han espavilat les empreses a l'hora d'exportar".
A dia d'avui les famílies tenen millors expectatives, igual que les empreses, fet que facilita el repunt de la demanda interna, "el gran driver de l'economia espanyola". Malgrat tot, Mena lamenta que "l'ajustament a Espanya s'ha fet amb acomiadaments laborals". Com que no podia devaluar el tipus de canvi, "Espanya ha fet una devaluació interna. Ningú es posa malalt i els sous no arriben ni a mileuristes, això és el que ha fet augmentar la productivitat".
Sobre els riscos de la fràgil recuperació econòmica espanyola, Mena assenyala que "si Europa no tira, ens passarà factura perquè és el nostre mercat natural". A més, destaca que "el dèficit públic és un altre gran llast, així com el deute públic, que està en situació alarmant i no sembla que s'hagi d'arreglar". Tot plegat, amb Alemanya mirant-s'ho amb lupa.
"La banca no està per tirar coets"
Juan Ignacio Sanz, al seu torn, ha analitzat l'evolució del sistema financer espanyol els darrers anys, que ha reduït un 12% el seu volum en quatre anys. "Ho ha fet per la via del desendeutament en el sector privat, que és qui més ha patit aquesta política reduint-se un 25%", assegura.
Sanz, pel qual "no se sap qui feia el favor a qui en el procés de fusió d'entitats"; adverteix que "la banca no està per tirar coets, un cop de vent els pot donar un ensurt". Un exemple és el risc de morositat, que manté una taxa mitjana molt alta, al voltant d'un 14%. "Pocs sectors se salven del risc de morositat", diu Sanz.
Per aquest professor d'Esade, "les proves de solvència la banca espanyola han sortit bé. Només faltaria després de ser recapitalitzada!" També destaca que les xarxes bancàries han experimentat una reducció substancial, però segueixen duplicant en volum la mitjana europea. Per tant, "aquest procés haurà de continuar".
Finalment, Sanz adverteix que "el perfil de la clientela a Espanya canviarà notablement per l'inevitable envelliment de la seva població". Les entitats bancàries, doncs, s'hauran de centrar a "assessorar a mitjà i llarg termini els seus clients, així com ajudar-los a prevenir el seu futur econòmic davant la incertesa del manteniment de les pensions".
"Made in America, again"
"Els Estats Units són l'únic motor que ja ha sortit de la crisi, ha normalitzat el mercat de l'habitatge, i la Reserva Federal ha acabat de retirar els estímuls", assegura Mena. Tot i que de moment no preveuen tocar els tipus d'interès, aquests potser podrien començar a normalitzar-se cap a la primavera. Per contra, "a Europa estem estancats i el Banc Central Europeu (BCE) encara pensa si ha de seguir o no amb els estímuls", diu Mena. I mentrestant, "els capitals estan creuant l'Atlàntic i el dòlar s'aprecia".
Pel professor d'Esade, els Estats Units estan aprofitant el context actual per agafar avantatge. Més enllà de ser els únics que semblen deixar enrere la crisi amb solvència, hi ha el paper clau del Shale Gas i el petroli, que s'extreu massivament. "Han passat a ser autosuficients en gas, i van camí de ser-ho en petroli. Això ha provocat una expansió de la producció i una reducció del preu a un 20 o 30% menys del que estàvem acostumats", explica Mena. És l'hora de la reindustrialització i l'atracció de capitals mentre comença a sonar el "made in America, again".
"A la Xina se li ha acabat el model"
I si els Estats Units recuperen capacitat de producció és, en bona part, per la transició que viu la Xina. Segons Xavier Mena, "se li ha acabat el model, no podrà seguir mantenint depreciat el tipus de canvi". Si aquest ve determinat pel mercat sembla evident que s'enfilarà per sobre de la contenció forçosa de les darreres dècades i les seves exportacions se'n ressentiran.
A més a més, el cost salarial continua creixent a la Xina, i tot plegat genera un incentiu menys per a la deslocalització industrial cap al gegant asiàtic. "Ara es reconvertirà a un model més normal, amb més consum intern. No s'acaba el made in china però comença les seves últimes etapes", pronostica Mena.
"El BCE prou ha fet salvant l'euro"
I a Europa, què? Segons el catedràtic d'Economia, les últimes dades "confirmen l'estancament, tot i que Alemanya encara no hagi entrat en recessió. Però de facto, pràcticament ho està". Sobre les crítiques rebudes pel BCE a causa de la seva reacció tardana, en comparació amb la Reserva Federal dels Estats Units, Mena destaca que la seva pròpia idiosincràsia no li permetia fer el mateix.
"Prou ha fet salvant l'euro. Almenys ha ampliat el seu balanç i segueix prenent mesures importants com introduir quantitats ingents de liquiditat al sistema financer i amb uns tipus d'interès baixíssims", assegura. Ara bé, adverteix que "no finançarà directament deute sobirà per acontentar el 'club mediterrani'". Una mesura que el pànic alemanys a la hiperinflació converteix en inviable.
"La unió bancària és tan important com l'arribada de l'euro"
No fa ni un mes que es va iniciar el mecanisme d'unió bancària. "Això ens portarà a un mercat bancari únic, que és un fet tan important com l'arribada de l'euro", assegura Mena. És un camí que anirà progressant pas a pas, però per Mena "és un canvi radical del que serà la UE".
Després que els bancs europeus hagin superat prou bé els tests d'estrès, el professor d'Esade celebra que aquest pas ajudi a acabar amb "la fragmentació que suposa que el finançament d'una pime equivalent sigui més car a Espanya que a Alemanya". Això sí, Xavier Mena no s'està d'ironitzar que amb la unió bancària "serem més europeus, que vol dir que serem alemanys".
"A Espanya ja ningú es posa malalt"
Concretant més l'anàlisi, Xavier Mena arriba a Espanya on "es creia que els arbres arribarien a tocar el cel, però ja s'ha vist que no", fent referència a una expectativa de creixement il·limitat. El cert és que el PIB ha espanyol ha perdut 7,5 punts. "Després de 56 trimestres d'expansió, va venir la caiguda i la recaiguda, una cosa que no havia passat mai", explica.
Els actuals cinc trimestres seguits de recuperació, tot i donar esperança, són "d'un creixement molt fràgil", segons Mena. Tot i així, afirma que "seria molt pitjor si no fos per com s'han espavilat les empreses a l'hora d'exportar".
A dia d'avui les famílies tenen millors expectatives, igual que les empreses, fet que facilita el repunt de la demanda interna, "el gran driver de l'economia espanyola". Malgrat tot, Mena lamenta que "l'ajustament a Espanya s'ha fet amb acomiadaments laborals". Com que no podia devaluar el tipus de canvi, "Espanya ha fet una devaluació interna. Ningú es posa malalt i els sous no arriben ni a mileuristes, això és el que ha fet augmentar la productivitat".
Sobre els riscos de la fràgil recuperació econòmica espanyola, Mena assenyala que "si Europa no tira, ens passarà factura perquè és el nostre mercat natural". A més, destaca que "el dèficit públic és un altre gran llast, així com el deute públic, que està en situació alarmant i no sembla que s'hagi d'arreglar". Tot plegat, amb Alemanya mirant-s'ho amb lupa.
"La banca no està per tirar coets"
Juan Ignacio Sanz, al seu torn, ha analitzat l'evolució del sistema financer espanyol els darrers anys, que ha reduït un 12% el seu volum en quatre anys. "Ho ha fet per la via del desendeutament en el sector privat, que és qui més ha patit aquesta política reduint-se un 25%", assegura.
Sanz, pel qual "no se sap qui feia el favor a qui en el procés de fusió d'entitats"; adverteix que "la banca no està per tirar coets, un cop de vent els pot donar un ensurt". Un exemple és el risc de morositat, que manté una taxa mitjana molt alta, al voltant d'un 14%. "Pocs sectors se salven del risc de morositat", diu Sanz.
Per aquest professor d'Esade, "les proves de solvència la banca espanyola han sortit bé. Només faltaria després de ser recapitalitzada!" També destaca que les xarxes bancàries han experimentat una reducció substancial, però segueixen duplicant en volum la mitjana europea. Per tant, "aquest procés haurà de continuar".
Finalment, Sanz adverteix que "el perfil de la clientela a Espanya canviarà notablement per l'inevitable envelliment de la seva població". Les entitats bancàries, doncs, s'hauran de centrar a "assessorar a mitjà i llarg termini els seus clients, així com ajudar-los a prevenir el seu futur econòmic davant la incertesa del manteniment de les pensions".