Els romans van decidir que les carreteres havien de ser públiques i a Europa hem seguit aquesta tradició. Així, existeixen departaments d'obres públiques, ministeris de Foment i empreses públiques que es dediquen a asfaltar carrers i fer carreteres. Però quan les carreteres del futur han estat les de les telecomunicacions, la cosa ha canviat. La Via Augusta de la informació es diu fibra òptica i el cable l'instal·la una empresa privada. Una empresa privada que llança cable fins allà on li és rendible, ni més ni menys. Com fem que la connectivitat arribi fins a l'últim racó del país per tal de garantir les oportunitats de ciutadans i empreses d'arreu? Aconseguir-ho és un laberint de dificultats administratives que beneficien Telefónica. La Generalitat ha estat pionera amb la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), mentre altres comunitats com Balears o el País Basc opten per demanar fons a Europa. Uns diners que acaben subvencionant l'operador dominant.
La Generalitat vol fer arribar la fibra òptica i la connectivitat a tots els racons de Catalunya. El Govern va impulsar una concessió pública després de rebre permís europeu per crear una empresa per llançar el seu propi cable i vendre l'excedent de capacitat com a majorista per cobrir els buits que Telefónica no vol cobrir. Falten 4.260 km de xarxa de fibra òptica, gairebé els mateixos que els que ja existeixen. El camí per arribar fins a aquesta situació ha estat ple d'entrebancs. Per la seva banda, altres comunitats com les Illes Balears han optat per un altre sistema: demanar fons Feder per subvencionar la meitat dels projectes per fer arribar el cable allà on les operadores no volen arribar en bases economicistes. Així, es pot arribar a donar la situació que tenir fibra òptica en una població petita depengui del consum de futbol per cable que allà hi hagi.
Un operador públic per a la competència i la competitivitat
Per entendre aquesta situació perversa cal fer una mica d'història. El 1995 es liberalitza el sector de les telecomunicacions a l'Estat espanyol. En moltes parts d'Europa es fa una segregació funcional de les antigues empreses públiques diferenciant la infraestructura del servei, de manera que unes companyies ofereixen cable als operadors amb igualtat de concurrència amb uns preus regulats. Majoristes i detallistes. A Espanya això no es va fer així. Es va privatitzar Telefónica i se li van donar tots els actius i tots els clients.
Les operadores han de pagar a Telefónica per fer servir el seu cable en cas que no vulguin posar-ne de propi, però també han de pagar per fer servir els seus conductes en cas que optin per tenir infraestructura pròpia
L'operador dominant -un oligopoli de facto- decideix quan i com s'accedeix a la seva infraestructura a molts municipis i quan i on la desplega. Les operadores arriben fins a on els és rendible. Telefónica es mou, òbviament, per criteris economicistes, "no pas per criteris socials o de competitivitat econòmica", apunta David Ferrer, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública.
Els nous operadors que volen entrar al mercat, per competir en igualtat de condicions, han d'estendre les seves infraestructures, donat que les condicions reguladores són poc atractives i no incentiven la competència. La CNMC compta amb dues eines: ORLA i MARCo.
Aquestes regulacions incorporen un doble factor que els desincentiva: distància i capacitat. Si Vodafone o Orange vol arribar certa població poden llogar el cable a Telefónica o tirar el seu propi cable. L'Oferta de Referència de Línies Llogades Terminals (ORLA) regula els serveis majoristes que Telefónica ofereix als operadors perquè aquests puguin connectar les seves xarxes troncals amb el domicili final dels seus clients. Aquest mecanisme compta amb uns peatges per distància: "A partir de 35 quilòmetres es tripliquen, un cop fets els números, els operadors calculen que no els surt a compte".
El segon obstacle és el MARCo (Mayorista de Acceso a Registros y Conductos). Si una operadora no vol llogar el cable a Telefónica, n'ha de posar de propi. MARCo estipula el preu per metre lineal a les canalitzacions. Així, arribar a poblacions petites i aïllades esdevé molt car. "A menor densitat de població i major distància, el cost desincentiva el MARCo", explica Ferrer.
Així és molt difícil arribar a la competència en serveis. Alhora, el 2013 Europa reclama operadors forts i afavoreix la concentració del sector (que provoca una pujada de preus): Orange compra Jazztel, Vodafone compra Ono, etc. "Això desemboca en què a Espanya hi ha una competència relativa més baixa i uns preus més elevats", subratlla Ferrer.
Catalunya va ser pionera a Europa en llançar una concessió d'operador públic per llançar el seu propi cable de fibra òptica, un model que ara copien Suècia i Dinamarca
En aquest context, el Govern de Catalunya havia estat actiu pel que fa al desplegament d'infraestructures de telecomunicacions pròpies. Donada la manca de competència, el 2006 la Generalitat obre un procés per incidir en aquest sector i es demana autorització a la Unió Europea. El 2010 reben l'autorització després de configurar la proposta. Es llança un concurs públic per concessionar l'explotació d'una infraestructura de comunicacions pública amb dues grans vessants: autoprestació i majorista. És a dir, la UE autoritza la Generalitat a posar al mercat -amb preus regulats- l'excedent de la infraestructura que instal·lin. La UTE Xarxa Oberta de Catalunya guanya el concurs i la concessionària rep la xarxa pròpia de fibra de la Generalitat per donar servei a les diverses seus o serveis al territori. XOC ha anat estenent infraestructura per al Govern, un cable que un cop acaba la concessió passa a ser pública i sota criteri de la Generalitat.
El Govern aprova uns preus públics per accedir a aquest cable per a serveis actius i passius (fibra fosca i conductes). I aquest cost està subjecte a capacitat, no a distància: "10Gb a Barcelona costen el mateix que a Sort", detalla Ferrer, per tant no hi ha els peatges de Telefónica. El resultat? Més de 75 operadors utilitzen aquesta xarxa. "A Europa se sorprenen: si hi ha uns serveis regulats per part del regulador estatal, com és que hi ha tants operadors funcionant sobre aquesta infraestructura?", exclama l'expert. "Segurament els mecanismes reguladors no són prou eficients", remarca. L'efecte ORLA és inversament proporcional al seu objecte: genera competitivitat on hi ha competència i la desincentiva allà on no n'hi ha. A banda, la XOC combat també l'efecte MARCo amb bonificacions per densitat poblacional i distància. El model català ha estat seguit per altres estats europeus a posteriori: Suècia o Dinamarca també despleguen el mateix sistema.
El següent pas per a la XOC és fer arribar la fibra òptica a totes les capitals de comarca, passant de les 29 a les 41 comarques, amb un pressupost total de 300 milions d'euros. I abans del 2023 tenir presència en tots els pobles de Catalunya i zones d'activitat econòmica. "I això és la base per garantir el desplegament del 5G", remarca Ferrer.
El cas balear
Sense un mecanisme com el català, altres comunitats recorren als fons europeus. Europa ofereix Fons Feder per fer arribar la fibra òptica arreu que subvencionen fins a la meitat de cada projecte. Per accedir a aquestes ajudes europees hi ha d'haver obligatòriament una empresa privada que estigui disposada a abocar l'altra meitat del finançament i desenvolupar el projecte.
El 80% dels fons Feder per posar cable de fibra òptica els acapara Telefónica
El criteri per donar subvencions per a fibra és que s'instal·larà en les anomenades zones blanques. Unes enquestes a les operadores determinen aquestes àrees, que apareixen com a indrets en què les empreses no tenen intenció d'arribar: són àrees que en tres anys no es preveu que arribin ni els 100 megabytes d'amplada de banda. Llogarrets, petites poblacions, polígons industrials: aquestes són les zones blanques.
El govern estatal publica cap al febrer la llista de zones blanques de l'Estat. "Quan Madrid declara les zones, les comunitats preparem els nostres plans. En el cas de les Balears disposem de 7,8 milions de fons Feder concedits i amb aquests diners volem arribar a tantes zones blanques com puguem", explica Benjamí Villoslada, director general de desenvolupament tecnològic del Govern de les Illes Balears. "I això ho hem de demanar a l'Estat", explica, perquè els fons són regionals, però la comunicació entre Europa i les regions les prohibeix Espanya en un decret que diu que "tots els plans amb qüestions europees s'han de consultar amb Madrid i Madrid ha de respondre si està d'acord o no". Això és així perquè el Govern central també rep fons europeus a escala estatal i vol evitar col·lisions.
"Fa tres anys que hi anem darrere, quan ens han donat els permisos des de Madrid ja era setembre, llavors ja no tens temps de publicar un concurs d'ajudes per al mateix any", lamenta el director general. I això ha passat dues vegades. Sortosament, el mes de març del 2018, Madrid va donar llum verda al Govern Balear per arribar fins a totes les poblacions de menys de 4.000 habitants. Al setembre ja estaven adjudicades, principalment a Telefónica, Conecta Balear, IB-red i Fibwi.
Pràcticament totes les zones blanques de les Balears estan cobertes i adjudicades entre grans operadors i operadores locals. "Les úniques dues zones que no es va poder adjudicar són Portocolom i Can Picafort, perquè eren de més de 4.000 habitants i les havia de fer Madrid, però no ho ha fet", lamenta Villoslada. Tots els pobles de les Illes Balears tindran fibra òptica menys Portocolom i Can Picafort, perquè era l'Estat qui s'havia d'encarregar de les gestions de les ajudes europees. I no ho va fer. Mentrestant, al govern Balear li han sobrat 4 milions d'euros d'ajudes i podrien haver cobert aquestes zones. "Fins i tot s'han cobert zones amb dos o tres habitants!", exclama el portaveu.
Els dos únics pobles que no tindran fibra òptica a les Balears són els que l'Estat espanyol havia de gestionar-ne els ajuts per posar cable
De 47.000 habitants de zones blanques, 1.700 han quedat sense fibra. "Ens tornarem a presentar", vaticina. Una part d'aquestes zones és a Menorca on els cables submarins que connecten l'illa a Mallorca són propietat de Telefónica, cosa que eleva el cost per a altres operadores. Així, una empresa d'Alaior ha tirat fibra en el polígon local, però en canvi zones residencials queden sense cable per l'elevat lloguer del cable submarí. "Aviat hi haurà dos cables de llum nous i el panorama canviarà", avança Villoslada.
De cara al futur i amb el 5G a l'horitzó, donar servei al 100% de la població, inclòs zones rurals és vital. De moment, el juliol del 2020 s'arriba al 99,85% de les zones blanques. Un cop cablejat el territori, l'objectiu és que hi hagi dos operadors i, per tant, competència: zones grises.
El mecanisme és, sense dubte, controvertit. Ferrer n'és contrari: "Amb diner públic s'està finançant el desplegament d'un operador que ja té prou capacitat i ha declarat 3.000 milions d'euros de benefici en el darrer exercici". El 80% dels fons europeus a l'Estat per a aquesta finalitat els acapara Telefónica. A més, a les operadores que se'ls concedeix aquesta subvenció, no se'ls requereix que obrin la infraestructura a altres operadores, per tant, hauran de pagar l'ORLA. "Estem finançant la seva predominança", lamenta Ferrer.