"L'escenari d'un caiguda del 5% del PIB ha quedat antiquat". La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha estat molt clara durant una trobada telemàtica en què joves de diferents parts d'Europa li preguntaven pel futur econòmic postcovid-19. "És una pena no poder estar junts, però sigueu benvinguts al BCE", ha començat. Després de deixar enrere els escenaris més suaus i optimistes, Lagarde ha assenyalat que l'economia europea patirà una contracció d'entre el 8% -en el millors dels escenaris- i el 12% -en el pitjor i sempre i quan la situació mantingui el rumb actual-. Tot i que encara no són dades ajustades, el BCE actualitzarà les seves previsions un cop s'hagin reunit el Consell de Govern dijous 4 de juny.
El que està pràcticament clar és que la contracció de l'economia europea serà més forta del que preveia l'organisme fa tot just un mes, quan contemplaven que les mesures estrictes del confinament tindrien el seu punt i final durant el mes de maig. Ara, el BCE preveu que el PIB de l'eurozona es recuperi entre un 4% i un 6% el 2021, però la incertesa provocada per la crisi del coronavirus no dóna marge a fer unes previsions contundents.
D'aquesta manera, dels tres escenaris que plantejava l'organisme, només en queden dos: el d'una caiguda del 8%, que es produiria en cas que les mesures estrictes de confinament acabessin a finals de maig encara que es mantinguin mesures de seguretat i contenció; i el d'una contracció del 12%, on el PIB cauria fins el 15% en el segon trimestre del 2020 si el confinament s'allarga fins a finals de juny. Si és així, l'economia creixeria un 6% entre juliol i setembre i un 3% entre octubre i desembre, donant pas a un creixement del 4% el 2021. Sigui com sigui, tot això "és molt difícil de mesurar" i és "molt difícil fer previsions", cosa que, confessa la presidenta del BCE, "és molt frustrant per a nosaltres que sempre ho mesurem tot".
Els veritables herois: el risc dels diners vs. el risc de la vida
Les conseqüències econòmiques han centrat el discurs de Lagarde, però abans ha volgut agrair la feina dels "veritables herois". "Els veritables herois no han estat ni el BCE, ni els responsables polítics, nosaltres hem fet la nostra feina. Són els que han estat a la primera línia: els doctors, les infermeres, els conductors d'ambulàncies, tots els que han treballat en la foscor de les habitacions, en la tristesa d'aquests llocs. Ells són els veritables herois i també les víctimes", ha posat damunt la taula, per continuar recordant que "potser ells no han posat en risc els seus diners, però sí la seva vida. Vull començar amb això i donar-los les gràcies".
Lagarde: "Veurem conseqüències diferents segons països, que depenen de molts factors: la situació del país abans de la pandèmia, la naturalesa de la seva activitat..."
Però, mentrestant, el BCE ha de treballar damunt la incertesa en "la primera gran crisi sanitària que ha colpejat tot el món i que ha portat una crisi econòmica massiva", i ho ha de fer plantejant-se diversos escenaris hipotètics per poder fer front al futur i salvar la zona euro amb els menys danys possibles per a la seva economia. "Veurem conseqüències diferents segons països a mesura que anem sortint d'això, que depenen de molts factors: la situació del país abans de la pandèmia, la naturalesa de la seva activitat...". La sentència en aquest sentit sí que és clara i els països que centren la seva activitat econòmica en el turisme "seran els més afectats".
D'aquesta manera, l'asimetria entre països serà la protagonista en el camí de la sortida de la crisi, però, quina és la feina del BCE en tot això? La seva missió principal és ser qui custodia Europa, mantenir l'estabilitat de preus i donar suport a les polítiques econòmiques de la UE en segona línia. L'organisme ha hagut de resoldre "mesures excepcionals" i "estar segurs que hi ha liquiditat en el sistema i que flueix sense interrupcions" així com que "no hi ha retallades ni contraccions de l'economia". En aquesta línia, han hagut d'assegurar-se que les empreses, siguin de la mida que siguin, puguin continuar amb la seva activitat, donant suport als bancs per tenir clar que la "liquiditat flueix".
I la UE?
La setmana passada, el Cercle d'Economia debatia sobre el futur de la pandèmia i, el seu vicepresident i president de Caixabank, Jordi Gual, va aplaudir la reacció del BCE, mentre que demanava més cooperació de la Unió Europea perquè "només cooperant tindrem un paper mundial i serem capaços de sortir d'aquesta recessió". Si els programes de compra de deute públic, les injeccions de liquiditat i la relaxació de requisits per facilitar l'accés al finançament del BCE han estat "molt positius" fins avui, ara és important "trobar espais de cooperació internacional" perquè, recordava, "estem absolutament interconnectats, entrellaçats amb relacions comercials i humanes".
La presidenta del BCE va anunciar en aquest sentit que revisarà les regles fiscals de la UE, és a dir, el Pacte d'Estabilitat i Creixement perquè considera que cal aprofitar la suspensió de les regles fiscals europees en el marc de la crisi pel coronavirus per "modernitzar les seves modalitats". "Si el pla de recuperació europeu combina subvencions comunitàries i préstecs a molt llarg termini i amb tipus d'interès baixos destinats principalment als països que més ho necessiten, haurem fet un gran pas cap endavant en la solidaritat financera europea", sentenciava.
El futur continua pintant incert, però, com assegura Lagarde, "és clar que això serà remeiat i és clar que trobarem maneres per moure'ns cap a un nou estadi. Això sí, mentrestant, hem d'afrontar les conseqüències immediates que això comporta" tenint molt clar que, "si prens les mesures incorrectes, o no les prens, les conseqüències econòmiques de la pandèmia poden ser desastroses".