03
d'Octubre
de
2016
Act.
03
d'Octubre
de
2016
Els tècnics d'Hisenda (Gestha) han denunciat que les comunitats autònomes podrien perdre prop de 1.000 milions d'euros de recaptació en no prorrogar-se la vigència de l'Impost de Patrimoni per al pròxim any, una situació que "llastarà les ja danyades arques públiques regionals", que van registrar un dèficit de l'1,66% l'any passat.
Gestha considera que, en no haver-se anunciat la pròrroga en el Consell de Ministres d'aquest divendres, la possibilitat en aquesta legislatura de convalidar un decret llei que prolongui l'impost s'esgota aquest mateix any, de manera que quedaria suspès, tot i que la pròrroga es pot introduir el pròxim any, quan es formi el nou govern.
Per territoris, les autonomies que més recapten per Impost de Patrimoni són Catalunya, que el 2014 va ingressar gairebé 430 milions d'euros, seguida del País Valencià, amb 107 milions, i Andalusia, amb 80,4 milions.
Per contra, Extremadura, que només va recaptar quatre milions, la Rioja, amb 12 milions, i Castella-la Manxa, amb 15,9 milions, són les que menys ingressos reben per aquest tribut, d'acord amb Gestha.
Per la seva banda, la Comunitat de Madrid deixa d'ingressar cada any més de 660 milions d'euros per la bonificació del 100% d'aquest impost, el que a més "és més costós si es considera que la meitat dels contribuents més rics d'Espanya viuen a la comunitat", critiquen els tècnics d'Hisenda.
En concret, es tracta d'un total de 3.153 madrilenys amb patrimonis nets per sobre dels sis milions d'euros que s'estalvien anualment 456 milions, el que "engega a rodar el pretext utilitzat per derogar l'Impost, que argumentava que la mesura beneficiava a la classe mitjana", segons el sindicat.
Per a Gestha és rellevant, a més, que "bona part de les persones afectades pel descobriment dels comptes opacs a Suïssa, Panamà o Bahames, llistes Renània o els papers de Castellana assenyalen precisament a aquestes persones, que no sol s'estalvien l'Impost de Patrimoni, sinó que a més evadeixen a l'IRPF".
El sindicat considera que augmentar l'Impost de Patrimoni no suposa un risc de fuga de capitals, ja que es tracta d'un gravamen personal pel qual tributa la riquesa localitzada tant a Espanya com a l'estranger, per la qual cosa "és difícil que una persona es traslladi a un altre país allunyat de les seves relacions personals i familiars i del centre dels seus interessos econòmics".
Gestha considera que, en no haver-se anunciat la pròrroga en el Consell de Ministres d'aquest divendres, la possibilitat en aquesta legislatura de convalidar un decret llei que prolongui l'impost s'esgota aquest mateix any, de manera que quedaria suspès, tot i que la pròrroga es pot introduir el pròxim any, quan es formi el nou govern.
Per territoris, les autonomies que més recapten per Impost de Patrimoni són Catalunya, que el 2014 va ingressar gairebé 430 milions d'euros, seguida del País Valencià, amb 107 milions, i Andalusia, amb 80,4 milions.
Per contra, Extremadura, que només va recaptar quatre milions, la Rioja, amb 12 milions, i Castella-la Manxa, amb 15,9 milions, són les que menys ingressos reben per aquest tribut, d'acord amb Gestha.
Per la seva banda, la Comunitat de Madrid deixa d'ingressar cada any més de 660 milions d'euros per la bonificació del 100% d'aquest impost, el que a més "és més costós si es considera que la meitat dels contribuents més rics d'Espanya viuen a la comunitat", critiquen els tècnics d'Hisenda.
En concret, es tracta d'un total de 3.153 madrilenys amb patrimonis nets per sobre dels sis milions d'euros que s'estalvien anualment 456 milions, el que "engega a rodar el pretext utilitzat per derogar l'Impost, que argumentava que la mesura beneficiava a la classe mitjana", segons el sindicat.
Per a Gestha és rellevant, a més, que "bona part de les persones afectades pel descobriment dels comptes opacs a Suïssa, Panamà o Bahames, llistes Renània o els papers de Castellana assenyalen precisament a aquestes persones, que no sol s'estalvien l'Impost de Patrimoni, sinó que a més evadeixen a l'IRPF".
El sindicat considera que augmentar l'Impost de Patrimoni no suposa un risc de fuga de capitals, ja que es tracta d'un gravamen personal pel qual tributa la riquesa localitzada tant a Espanya com a l'estranger, per la qual cosa "és difícil que una persona es traslladi a un altre país allunyat de les seves relacions personals i familiars i del centre dels seus interessos econòmics".