12
de Febrer
de
2014
Act.
12
de Febrer
de
2014
L'última reforma laboral, en vigor des del 12 de febrer de 2012, compleix aquest dimecres el seu segon aniversari, amb un balanç sobre l'atur i la feina que algunes entitats, com Funcas, han qualificat de "poc encoratjador". El Govern espanyol, per part seva, assegura que és ara, que l'economia espanyola està començant a remuntar el vol, quan començaran a notar-se amb major intensitat els efectes d'aquesta norma al mercat laboral.
Sense fre per l'atur
Al finals de gener de 2012, només uns dies abans que la reforma laboral iniciés el seu camí, hi havia 4.599.829 desocupats registrats a les oficines dels serveis públics de feina de l'Estat. Ara per ara, dos anys després, els registres de l'antic Inem comptabilitzaven 4.814.435 aturats, fet que suposa 214.606 aturats més ( 4,6%).
Menys afiliats a la Seguretat Social
Alhora, en aquests dos anys, la xifra d'afiliats a la Seguretat Social s'ha reduït en 769.627 persones (-4,5%) fins a situar-se en 16.176.610 cotitzants en acabar gener de 2014. També cau el nombre d'afiliats estrangers, que en aquest període s'ha reduït en 175.365 cotitzants (-10,4%), el que ha situat el total d'immigrants inscrits a la Seguretat Social en 1.514.821 afiliats, la seva xifra més baixa en anys.
L'ofec de l'ocupació
Atenent a les dades que ofereix trimestralment l'Enquesta de Població Activa (EPA), els resultats també són negatius en atur i ocupació. Quan va arrencar la reforma laboral, el nombre de desocupats EPA era de 5.273.600 persones (dada corresponent al quart trimestre de 2011). En el mateix trimestre de 2013, la xifra d'aturats va arribar als 5.896.300, això són 622.700 desocupats més que dos anys enrere ( 11,8%).
En aquest sentit, la taxa d'atur existent al començament de 2012 era del 22,85%, segons l'EPA. Dos anys després s'ha situat en 26,03%, és a dir, 3,18 punts per sobre. Alhora, entre el quart trimestre de 2011 i el mateix trimestre de 2013, l'economia espanyola va destruir 1.049.300 llocs de treball, un 5,9%, fins a situar-se el nombre d'ocupats en 16.758.200.
Inici i final de recessió
El context econòmic en què s'ha aprovat la reforma laboral no és l'actual, raó per la qual el Govern estatal esgrimeix que ara és quan més començaran a apreciar-se els seus efectes. En acabar 2011, poc abans de l'entrada en vigor de la reforma laboral, l'economia espanyola acabava d'entrar en recessió i mostrava caigudes del PIB del 0,4% en termes trimestrals i del 0,6% en valors interanuals. Dos anys després, l'economia espanyola va retornar a taxes positives trimestrals, amb un creixement del 0,3%, tot i que segueix en taxes interanuals negatives (-0,1%).
Stop salarial
En matèria salarial, on l'executiu observa un impacte positiu de la reforma laboral, s'aprecia una moderació notable dels sous pactats en conveni durant els dos últims anys. Així, mentre que el 2011 es va tancar amb una pujada salarial mitjana de l'1,98%, el 2013 els sous van créixer una mitjana del 0,57%.
Els sindicats atribueixen aquesta moderació en els sous dels treballadors a l'acord de convenis que van signar amb la CEOE i Cepime pel període 2012-2014, tot i que critiquen a l'administració central i a la CEOE que no hagin controlat els preus públics i els beneficis empresarials. A més, les centrals sindicals es queixen que els salaris no s'han vist només moderats, sinó també devaluats, ja que els sous reals han baixat i els costos salarials s'han reduït més d'un 9%, minvant el poder adquisitiu dels treballadors.
El Govern assenyala que en la moderació dels salaris ha tingut molt a veure la reforma laboral a l'hora d'introduir una major flexibilitat en la negociació col·lectiva, facilitant entre d'altres coses la modificació de les condicions laborals. De fet, segons el tercer lliurament de l'Observatori de Seguiment de la Reforma Laboral, que elaboren la Fundació Sagardoy, el Club de l'Excel·lència en Sostenibilitat i Adecco, la reforma laboral ha permès a les grans empreses baixades mitges de sou del 10%.
La destrucció de feina
Al contrari del que al·leguen UGT i CCOO, que denuncien que la reforma laboral no ha generat feina, sinó que l'ha precaritzat, l'Executiu defensa que la seva reforma laboral ha ajudat a frenar la destrucció de llocs de treball. Per argumentar aquesta idea, des de Madrid s'agafen a les dades d'expedients de regulació de feina (ERO), que mostren un descens dels treballadors afectats i un major ús de les suspensions de contracte i reduccions de jornada, davant dels acomiadaments col·lectius.
En un informe elaborat després de complir un any de la reforma laboral, el Govern espanyol concloïa que la reforma aconseguia evitar la destrucció de 225.800 llocs de treball en el seu primer any d'aplicació. "La reforma ha aconseguit contenir la destrucció de feina, augmentar la flexibilitat i reduir la dualitat. Està complint amb els seus objectius inicials", va dir llavors la ministra del ram, Fátima Báñez.
Sense fre per l'atur
Al finals de gener de 2012, només uns dies abans que la reforma laboral iniciés el seu camí, hi havia 4.599.829 desocupats registrats a les oficines dels serveis públics de feina de l'Estat. Ara per ara, dos anys després, els registres de l'antic Inem comptabilitzaven 4.814.435 aturats, fet que suposa 214.606 aturats més ( 4,6%).
Menys afiliats a la Seguretat Social
Alhora, en aquests dos anys, la xifra d'afiliats a la Seguretat Social s'ha reduït en 769.627 persones (-4,5%) fins a situar-se en 16.176.610 cotitzants en acabar gener de 2014. També cau el nombre d'afiliats estrangers, que en aquest període s'ha reduït en 175.365 cotitzants (-10,4%), el que ha situat el total d'immigrants inscrits a la Seguretat Social en 1.514.821 afiliats, la seva xifra més baixa en anys.
L'ofec de l'ocupació
Atenent a les dades que ofereix trimestralment l'Enquesta de Població Activa (EPA), els resultats també són negatius en atur i ocupació. Quan va arrencar la reforma laboral, el nombre de desocupats EPA era de 5.273.600 persones (dada corresponent al quart trimestre de 2011). En el mateix trimestre de 2013, la xifra d'aturats va arribar als 5.896.300, això són 622.700 desocupats més que dos anys enrere ( 11,8%).
En aquest sentit, la taxa d'atur existent al començament de 2012 era del 22,85%, segons l'EPA. Dos anys després s'ha situat en 26,03%, és a dir, 3,18 punts per sobre. Alhora, entre el quart trimestre de 2011 i el mateix trimestre de 2013, l'economia espanyola va destruir 1.049.300 llocs de treball, un 5,9%, fins a situar-se el nombre d'ocupats en 16.758.200.
Inici i final de recessió
El context econòmic en què s'ha aprovat la reforma laboral no és l'actual, raó per la qual el Govern estatal esgrimeix que ara és quan més començaran a apreciar-se els seus efectes. En acabar 2011, poc abans de l'entrada en vigor de la reforma laboral, l'economia espanyola acabava d'entrar en recessió i mostrava caigudes del PIB del 0,4% en termes trimestrals i del 0,6% en valors interanuals. Dos anys després, l'economia espanyola va retornar a taxes positives trimestrals, amb un creixement del 0,3%, tot i que segueix en taxes interanuals negatives (-0,1%).
Stop salarial
En matèria salarial, on l'executiu observa un impacte positiu de la reforma laboral, s'aprecia una moderació notable dels sous pactats en conveni durant els dos últims anys. Així, mentre que el 2011 es va tancar amb una pujada salarial mitjana de l'1,98%, el 2013 els sous van créixer una mitjana del 0,57%.
Els sindicats atribueixen aquesta moderació en els sous dels treballadors a l'acord de convenis que van signar amb la CEOE i Cepime pel període 2012-2014, tot i que critiquen a l'administració central i a la CEOE que no hagin controlat els preus públics i els beneficis empresarials. A més, les centrals sindicals es queixen que els salaris no s'han vist només moderats, sinó també devaluats, ja que els sous reals han baixat i els costos salarials s'han reduït més d'un 9%, minvant el poder adquisitiu dels treballadors.
El Govern assenyala que en la moderació dels salaris ha tingut molt a veure la reforma laboral a l'hora d'introduir una major flexibilitat en la negociació col·lectiva, facilitant entre d'altres coses la modificació de les condicions laborals. De fet, segons el tercer lliurament de l'Observatori de Seguiment de la Reforma Laboral, que elaboren la Fundació Sagardoy, el Club de l'Excel·lència en Sostenibilitat i Adecco, la reforma laboral ha permès a les grans empreses baixades mitges de sou del 10%.
La destrucció de feina
Al contrari del que al·leguen UGT i CCOO, que denuncien que la reforma laboral no ha generat feina, sinó que l'ha precaritzat, l'Executiu defensa que la seva reforma laboral ha ajudat a frenar la destrucció de llocs de treball. Per argumentar aquesta idea, des de Madrid s'agafen a les dades d'expedients de regulació de feina (ERO), que mostren un descens dels treballadors afectats i un major ús de les suspensions de contracte i reduccions de jornada, davant dels acomiadaments col·lectius.
En un informe elaborat després de complir un any de la reforma laboral, el Govern espanyol concloïa que la reforma aconseguia evitar la destrucció de 225.800 llocs de treball en el seu primer any d'aplicació. "La reforma ha aconseguit contenir la destrucció de feina, augmentar la flexibilitat i reduir la dualitat. Està complint amb els seus objectius inicials", va dir llavors la ministra del ram, Fátima Báñez.