12
de Maig
de
2017
"Les Ecoxarxes han demostrat tenir una certa rellevància a escala de massa crítica i participants. Han permès fer un petit salt, una mena de 2.0 de l'intercanvi clàssic". Així valora Dídac Costa els vuit anys de feina d'aquest moviment que va ajudar a néixer a la zona del Montseny com a sistema alternatiu per a l'intercanvi de serveis entre usuaris.
El 2009 va idear el projecte sabent que per a la majoria sonava massa utòpic, però d'aleshores ençà el moviment ha anat creixent a escala mundial. I es nota en trobades com la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries, organitzada per la UOC, que des de dimecres i fins aquest dissabte aplega a Barcelona els principals economistes, sociòlegs i filòsofs del món que defensen l'ús de monedes complementàries.
En el cas de Catalunya, l'Ecoxarxa és el sistema amb més força i presència. Va sorgir amb la idea de dinamitzar el mercat de la zona i donar valor al talent i capacitats de la ciutadania. Combina diversos models econòmics, entre els quals Costa destaca la generació de riquesa col·lectiva i la possibilitat de comprar moneda social amb euros per poder entrar a formar part de la xarxa. "És una moneda més humana que l'euro i que ens permet ser un aparador de l'economia social i solidària generat amb la col·laboració de tothom", assenyala, "hem creat un sistema fet per activistes però no només per a activistes".
Com funciona?
La moneda és digital, de manera que una persona pot començar amb 0 ecos i oferir serveis per guanyar diners. Cada cop que una persona fa una compra, se li resta del seu moneder, però si no té diners, genera un deute que només pot saldar si ofereix alguna cosa a la comunitat. L'objectiu mai no serà generar riquesa, perquè la moneda no té interessos, sinó dinamitzar aquest mercat en constant creixement.
També es poden adquirir ecos a través de la plataforma en línia o bé en les fires presencials que periòdicament organitzen les Ecoxarxes.
Ajudar l'usuari i el petit productor
Avui dia es poden trobar una vintena d'Ecoxarxes distribuïdes per tot el territori català, emparades sota el paraigua de la Cooperativa Integral Catalana. Cadascuna de les organitzacions locals actuen com una cooperativa de consum, de manera que els membres que en formen part acumulen monedes que després es poden bescanviar per euros i comprar a proveïdors del territori per cobrir les necessitats d'aliments.
La base d'aquest sistema és arribar a tenir un mercat local capaç d'autoabastir-se. "Si tenim ja un productor de fruita, no n'integrarem un altre; buscarem un altre professional que cobreixi una altra necessitat", detalla Costa. La xarxa compta amb proveïdors que tant poden usar la moneda com no usar-la. A aquests últims se'ls paga amb euros, però amb els euros obtinguts d'aquells que han bescanviat la moneda pel diner social de la zona.
Així, periòdicament o bé en fires, els membres que formen part d'una xarxa poden fer les seves compres de menjar o altres productes i serveis a aquesta mena de rebost nodrit amb actors del sistema. Cada decisió que es pren i que afecta l'organització es fa col·lectivament, pel que el fet de "comprar una determinada quantitat d'arròs i a qui", posa com a exemple l'expert en moneda social, "dependrà del que decideixi la comunitat".
És un mecanisme que ha de permetre als usuaris adquirir la seva cistella de la compra al territori i a proveïdors que són ecològics de debò. "Si compres carn bio en una gran superfície, estàs posant diners en un mercat agroalimentari industrial, amb nosaltres compres als petits productors", subratlla. A més a més, l'organització de fires o l'exposició de productes en el que anomenen "rebost" permet a usuaris en potència descobrir els productes d'aquella Ecoxarxa i bescanviar uns euros que seran els que permetin seguir comprant a nous proveïdors de qualitat.
Més que una cistella de la compra
"Igual que en l'economia capitalista es creen llocs de feina o hi ha un sistema determinat de gestió de l'habitatge, nosaltres també volem arribar a aquests àmbits". Són objectius de futur que, afirma Costa, la cooperativa té ben marcats. Mitjançant les Ecoaldees, Costa ja ha posat en marxa un nou projecte per crear espais de convivència "on s'utilitzin monedes socials, on es pugui viure de manera comunitària, on tenir productors ecològics i on, en definitiva, hi hagi més sobirania".
La base de tot plegat és que tots els actors es coordinin per tenir un mercat eficient. Possiblement una necessitat que s'ha fet més forta després de la crisi, apunta Costa, un moment en què molts consumidors "han vist que cal una nova economia".
El 2009 va idear el projecte sabent que per a la majoria sonava massa utòpic, però d'aleshores ençà el moviment ha anat creixent a escala mundial. I es nota en trobades com la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries, organitzada per la UOC, que des de dimecres i fins aquest dissabte aplega a Barcelona els principals economistes, sociòlegs i filòsofs del món que defensen l'ús de monedes complementàries.
En el cas de Catalunya, l'Ecoxarxa és el sistema amb més força i presència. Va sorgir amb la idea de dinamitzar el mercat de la zona i donar valor al talent i capacitats de la ciutadania. Combina diversos models econòmics, entre els quals Costa destaca la generació de riquesa col·lectiva i la possibilitat de comprar moneda social amb euros per poder entrar a formar part de la xarxa. "És una moneda més humana que l'euro i que ens permet ser un aparador de l'economia social i solidària generat amb la col·laboració de tothom", assenyala, "hem creat un sistema fet per activistes però no només per a activistes".
Com funciona?
La moneda és digital, de manera que una persona pot començar amb 0 ecos i oferir serveis per guanyar diners. Cada cop que una persona fa una compra, se li resta del seu moneder, però si no té diners, genera un deute que només pot saldar si ofereix alguna cosa a la comunitat. L'objectiu mai no serà generar riquesa, perquè la moneda no té interessos, sinó dinamitzar aquest mercat en constant creixement.
També es poden adquirir ecos a través de la plataforma en línia o bé en les fires presencials que periòdicament organitzen les Ecoxarxes.
Ajudar l'usuari i el petit productor
Avui dia es poden trobar una vintena d'Ecoxarxes distribuïdes per tot el territori català, emparades sota el paraigua de la Cooperativa Integral Catalana. Cadascuna de les organitzacions locals actuen com una cooperativa de consum, de manera que els membres que en formen part acumulen monedes que després es poden bescanviar per euros i comprar a proveïdors del territori per cobrir les necessitats d'aliments.
La base d'aquest sistema és arribar a tenir un mercat local capaç d'autoabastir-se. "Si tenim ja un productor de fruita, no n'integrarem un altre; buscarem un altre professional que cobreixi una altra necessitat", detalla Costa. La xarxa compta amb proveïdors que tant poden usar la moneda com no usar-la. A aquests últims se'ls paga amb euros, però amb els euros obtinguts d'aquells que han bescanviat la moneda pel diner social de la zona.
Així, periòdicament o bé en fires, els membres que formen part d'una xarxa poden fer les seves compres de menjar o altres productes i serveis a aquesta mena de rebost nodrit amb actors del sistema. Cada decisió que es pren i que afecta l'organització es fa col·lectivament, pel que el fet de "comprar una determinada quantitat d'arròs i a qui", posa com a exemple l'expert en moneda social, "dependrà del que decideixi la comunitat".
És un mecanisme que ha de permetre als usuaris adquirir la seva cistella de la compra al territori i a proveïdors que són ecològics de debò. "Si compres carn bio en una gran superfície, estàs posant diners en un mercat agroalimentari industrial, amb nosaltres compres als petits productors", subratlla. A més a més, l'organització de fires o l'exposició de productes en el que anomenen "rebost" permet a usuaris en potència descobrir els productes d'aquella Ecoxarxa i bescanviar uns euros que seran els que permetin seguir comprant a nous proveïdors de qualitat.
Més que una cistella de la compra
"Igual que en l'economia capitalista es creen llocs de feina o hi ha un sistema determinat de gestió de l'habitatge, nosaltres també volem arribar a aquests àmbits". Són objectius de futur que, afirma Costa, la cooperativa té ben marcats. Mitjançant les Ecoaldees, Costa ja ha posat en marxa un nou projecte per crear espais de convivència "on s'utilitzin monedes socials, on es pugui viure de manera comunitària, on tenir productors ecològics i on, en definitiva, hi hagi més sobirania".
La base de tot plegat és que tots els actors es coordinin per tenir un mercat eficient. Possiblement una necessitat que s'ha fet més forta després de la crisi, apunta Costa, un moment en què molts consumidors "han vist que cal una nova economia".