21
d'Octubre
de
2013
Act.
24
d'Octubre
de
2013
L'Europa de l'Est segueix sent el tiet llunyà dels grans països del Vell Continent. Un soci distant, però cada vegada més accessible i que ofereix més possibilitats de negoci a les companyies catalanes amb ganes de provar sort més enllà dels mercats tradicionals. Romania, Moldàvia i Ucraïna es presenten, així, com tres territoris diferents, amb alternatives i fortaleses a tenir en compte. Tres portes de negoci cap a l'Est.
Romania: grans dimensions i possibilitats
La plaça de la Unitat de Bucarest, la més gran i transitada de la capital romanesa, està presidida per un gegantí centre comercial amb tres rètols brillants de diversos metres d'alçada: Stradivarius, Zara i Pull&Bear. El poderós grup espanyol Inditex, com moltes empreses catalanes, ha trobat a Romania un mercat integrat a la Unió Europea, amb milions de clients potencials i amb necessitats que ha d'importar.
"És un mercat de 21 milions d'habitants, disposa de mà d'obra molt qualificada i té ciutats molt interessants on fer negoci", valora Víctor Garcia, tècnic de comerç internacional a la Cambra de Terrassa, que hi ha viatjat enguany juntament amb empreses catalanes.
Les companyies van detectar a Romania una base agrària amb terres molt fèrtils i un mercat prometedor per a qui comercialitza maquinària per al món rural, productes alimentaris, equips mèdics, béns de consum per a la llar i material per a la construcció.
Moldàvia: les possibilitats d'un país petit
La veïna Moldàvia, antiga república soviètica entre Romania i Ucraïna, és un cas ben diferent. Arrossega la càrrega de ser el país més pobre d'Europa, de comptar amb un debilitat mercat intern de poc més de 3,5 milions d'habitants i de dependre, en bona part, del milió llarg de moldaus que ha emigrat. La missió empresarial catalana, però, també hi va veure opcions empresarials.
"Moldàvia importa quasi tota la seva energia", destaca el tècnic de la cambra vallesana. De fet, a la multinacional catalana Gas Natural, aquest país d'arrels romaneses va generar-li uns beneficis abans d'impostos (Ebitda) de 20 milions d'euros l'any passat. Un 17,6% més que l'exercici precedent i un 0,8% més en vendes, segons dades facilitades a VIAempresa per la companyia.
A més de les empreses energètiques, poden trobar-hi bones oportunitats de negoci les companyies de maquinària, material de laboratori, productes químics i l'agroalimentari. "Estan molt oberts a la inversió estrangera i hi ha avantatges fiscals", subratlla Garcia.
A la capital, Chisinau, sempre que hi passen per davant, els moldaus assenyalen l'Ambaixada de Rússia. Diuen que és l'edifici més car de tot el país i és, sens dubte, un símbol del pes polític i econòmic de Moscou sobre aquest petit Estat.
Moldàvia nota el seu passat soviètic. Pel dolent, ja que no forma part encara de la Unió Europea i pateix alts nivells de corrupció: "És una economia controlada i obstaculitzada", admet el tècnic de comerç. I pel bo també, ja que té una classe adinerada molt consumista i béns de consum que necessiten ser renovats.
Ucraïna: un mercat que demanda
Qui també pot ser una porta d'entrada per la gegantina Rússia és Ucraïna. Això sí, la missió catalana ha detectat que no només és un pont: és un mercat en sí mateix, amb una població similar a l'espanyola (44 milions) i ciutats potents repartides per tot el país. Els productes per a vendre a botiga, especialment de cosmètica i bellesa, poden trobar-hi un mercat receptiu.
Són països que arrosseguen un passat recent soviètic però, precisament per això, són canviants, creixents i amb nous camps per a explorar.
Romania: grans dimensions i possibilitats
La plaça de la Unitat de Bucarest, la més gran i transitada de la capital romanesa, està presidida per un gegantí centre comercial amb tres rètols brillants de diversos metres d'alçada: Stradivarius, Zara i Pull&Bear. El poderós grup espanyol Inditex, com moltes empreses catalanes, ha trobat a Romania un mercat integrat a la Unió Europea, amb milions de clients potencials i amb necessitats que ha d'importar.
"És un mercat de 21 milions d'habitants, disposa de mà d'obra molt qualificada i té ciutats molt interessants on fer negoci", valora Víctor Garcia, tècnic de comerç internacional a la Cambra de Terrassa, que hi ha viatjat enguany juntament amb empreses catalanes.
Les companyies van detectar a Romania una base agrària amb terres molt fèrtils i un mercat prometedor per a qui comercialitza maquinària per al món rural, productes alimentaris, equips mèdics, béns de consum per a la llar i material per a la construcció.
Moldàvia: les possibilitats d'un país petit
La veïna Moldàvia, antiga república soviètica entre Romania i Ucraïna, és un cas ben diferent. Arrossega la càrrega de ser el país més pobre d'Europa, de comptar amb un debilitat mercat intern de poc més de 3,5 milions d'habitants i de dependre, en bona part, del milió llarg de moldaus que ha emigrat. La missió empresarial catalana, però, també hi va veure opcions empresarials.
"Moldàvia importa quasi tota la seva energia", destaca el tècnic de la cambra vallesana. De fet, a la multinacional catalana Gas Natural, aquest país d'arrels romaneses va generar-li uns beneficis abans d'impostos (Ebitda) de 20 milions d'euros l'any passat. Un 17,6% més que l'exercici precedent i un 0,8% més en vendes, segons dades facilitades a VIAempresa per la companyia.
A més de les empreses energètiques, poden trobar-hi bones oportunitats de negoci les companyies de maquinària, material de laboratori, productes químics i l'agroalimentari. "Estan molt oberts a la inversió estrangera i hi ha avantatges fiscals", subratlla Garcia.
A la capital, Chisinau, sempre que hi passen per davant, els moldaus assenyalen l'Ambaixada de Rússia. Diuen que és l'edifici més car de tot el país i és, sens dubte, un símbol del pes polític i econòmic de Moscou sobre aquest petit Estat.
Moldàvia nota el seu passat soviètic. Pel dolent, ja que no forma part encara de la Unió Europea i pateix alts nivells de corrupció: "És una economia controlada i obstaculitzada", admet el tècnic de comerç. I pel bo també, ja que té una classe adinerada molt consumista i béns de consum que necessiten ser renovats.
Ucraïna: un mercat que demanda
Qui també pot ser una porta d'entrada per la gegantina Rússia és Ucraïna. Això sí, la missió catalana ha detectat que no només és un pont: és un mercat en sí mateix, amb una població similar a l'espanyola (44 milions) i ciutats potents repartides per tot el país. Els productes per a vendre a botiga, especialment de cosmètica i bellesa, poden trobar-hi un mercat receptiu.
Són països que arrosseguen un passat recent soviètic però, precisament per això, són canviants, creixents i amb nous camps per a explorar.