El genoll és una articulació formada per la part alta de la cama (tíbia i peroné), la part baixa de la cuixa (fèmur) i per la ròtula. Com es tracta d'una articulació poc congruent, hi ha una espècie d'esmorteïdors entre el fèmur i la tíbia que els adapten: són els meniscs (intern i extern), que estan adherits a la tíbia i adaptats al fèmur. Tot això està envoltat per fora per un teixit que anomenem "càpsula" que segella l'articulació. Per fora, a banda i banda, hi ha el lligament lateral intern i el lligament lateral extern. Situats al centre del genoll hi ha dos lligaments responsables de l'estabilitat final: el lligament creuat anterior i el lligament creuat posterior. Finalment, l'interior del genoll està entapissat pel cartílag, que és com el parquet d'un pis.
Hi ha esports, com per exemple el futbol o l’esquí, en que és fàcil lesionar-se el genoll. Els esports que col·leccionen més lesions de genoll son aquells on hi ha canvis constants de ritme i de direcció o en els que s’utilitzen calçats especials com botes amb tacs o esquís. Les botes amb tacs i els esquís son capaços de travar la cama de l’esportista, mentre es fa una torsió amb càrrega forçada del genoll i provocar gran tensió al genoll. Si a tot això li afegim un cert grau de flexió del genoll, obtenim el mecanisme lesional que amb més freqüència lesiona el genoll en aquests esports. A partir d'aquí, petites variacions en la posició de l'articulació i de la càrrega facilitaran que es trenquin els meniscs, els lligaments creuats o els lligaments laterals, sols o associats.
Si un familiar, amic o conegut ens explica que ha tingut un dolor sobtat mentre jugava a futbol o esquiava i ens explica que el genoll ha “girat” sobre si mateix o que ha tingut la sensació que “se li anava”, hem de sospitar una lesió important. Si, a més, tenim l'ocasió de veure que el genoll està inflat o que no s’estira i flexiona amb normalitat, el millor és recomanar-li que s'apliqui gel i que visiti un metge de la nostra clínica. Sens dubte, si la lesió és important, aquest metge farà un diagnòstic amb l’exploració i demanarà una ressonància magnètica que el confirmi.
Però a vegades no n'hi ha prou amb un bon metge, sinó que aquest ha de tenir coneixements profunds de biomecànica esportiva i ha d'estar al corrent d'una tècnica que actualment ja està consagrada i que és poc invasiva: l'artroscòpia.
L'artroscòpia és una tècnica que aprofita que el genoll és una articulació tancada i segellada hermèticament per la càpsula i els lligaments laterals. Degut a aquest fet, el genoll pot inflar-se de líquid estèril mitjançant un circuit tancat d'irrigació. D’aquesta manera podem reproduir a l'interior un espai líquid similar a una peixera.
Si a aquesta articulació plena de líquid hi introduïm un petit tub connectat a una font de llum, que a la vegada està connectada a una càmera de vídeo minúscula. Tot això ho connectem a un monitor per poguer veure per dins, en temps real, el que li passa al genoll. D'aquesta manera el metge podrà saber si el genoll del nostre familiar, amic o conegut té una lesió de menisc, de lligaments o de qualsevol altre tipus. A més de tot això, el metge podrà reparar la majoria de les lesions intrarticulars de genoll. Així, amb petites incisions de més o menys un través de dit, podrem abastar la majoria de les lesions articulars de l’esportista.
Hi ha moltes tècniques i formes de procedir durant l’artroscòpia segons el tipus de lesió, però totes tenen un objectiu comú: la màxima eficàcia amb la mínima agressió i una recuperació millor i més ràpida.