El lideratge ha estat definit de múltiples maneres en els darrers anys. De vegades, s'ha posat el focus en les competències de gestió del líder. Sovint es parla de saber motivar l'equip i, per descomptat, en termes empresarials sempre apareix com a objectiu obtenir el màxim rendiment. Ja fa molts anys que se sap que els equips que estan motivats treballen més i millor i que l'engagment és un factor clau en el funcionament de les organitzacions actuals. "Cuida els teus col·laboradors i aquests donaran el millor de si mateixos". Nombrosos estudis avalen aquestes afirmacions.
Però és menys freqüent sentir parlar de salut mental a la feina i de com determinats tipus de lideratge contribueixen al fet que els membres de l'equip estiguin bé emocionalment i que les dinàmiques organitzatives i grupals siguin saludables. El 1939 Freud va ser preguntat per una periodista sobre què era un home sa i ell va respondre "aquell que és capaç d'estimar i treballar". Evidentment, avui podem ampliar aquesta resposta matisant que no es tracta d'estimar o de treballar a qualsevol cost, ja que sabem que les relacions afectives que no són saludables (i de la mateixa manera amb les professionals) ens poden generar molt de malestar i fins i tot arribar a produir un gran patiment psicològic que, en els casos més extrems, pot derivar en un problema seriós de salut mental.
És per això que, quan parlem de lideratge saludable, ens referim concretament a aquell que promou el benestar emocional propi i dels col·laboradors com a base per a la consecució dels objectius marcats sense renunciar a la salut física i mental. Cal no oblidar, però, que a la feina treballem per aconseguir objectius. Si aquests suposen donar un sentit a allò fem (al nostre esforç) i sentim que fem una contribució a la societat, estarem en la situació òptima.
Quan parlem de lideratge saludable, ens referim concretament a aquell que promou el benestar emocional propi i dels col·laboradors com a base per a la consecució dels objectius marcats
Els professionals no han de deixar de posar el focus en la tasca, ja que està demostrat que és la principal font de satisfacció a la feina. Quan les relacions professionals (entre iguals o amb el/la líder) no són saludables, sovint s'aparta el focus de la tasca, cosa que constitueix una pèrdua i un risc per als/les professionals (i, per tant, per a la consecució dels resultats). A més, també es dificulta la capacitat de treball en equip, que és el principal factor protector de la salut mental dels membres. Les conductes individualistes i la manca de treball en equip són un gran risc psicosocial.
Però aleshores... què cal fer per exercir un lideratge saludable?
- En primer lloc, conèixer-se un mateix, saber quins aspectes ens generen un conflicte intern des del punt de vista emocional i relacional i descobrir per què. D'aquesta manera, quan observem el comportament dels nostres col·laboradors/es, ho farem sabent quina part del que estem sentint té a veure amb aquest i quina part amb les nostres pròpies vivències. Això evitarà conductes impulsives i malinterpretacions innecessàries.
A més, un dels grans reptes del líder és poder contenir les ansietats i malestars dels membres de l'equip en relació amb la feina. Per poder fer això, cal conèixer bé i saber contenir l'impacte emocional que això comporta. Això permetrà afrontar-lo de forma adequada cap a l'equip i cap a un mateix.
- En segon lloc, un líder ha de conèixer els altres. No n'hi ha prou de saber el que ens diuen, convé fer-nos preguntes sobre el que senten. Aquí hi entra l'escolta activa, l'empatia i la mentalització (capacitat de connectar amb el món intern propi i aliè).
- En tercer lloc, tenir cura de l'equip, facilitant aquells aspectes que siguin importants per a cadascun dels membres, però sense deixar de posar els límits necessaris per a la consecució de la tasca i dels objectius. La manca de límits no beneficia ningú. En canvi, quan es poden establir, oferim un entorn emocionalment més segur pels altres i per a nosaltres mateixos.
Un lideratge saludable és aquell que contempla la dimensió individual, la grupal i l'organitzativa
- En quart lloc, tenir cura. Cal predicar amb l'exemple, ja que és la millor manera de transmetre la necessitat de l'autocura com a aspecte necessari per treballar de forma saludable, és a dir, per estar en forma i treballar plenament. Cal destacar que cuidar els altres és, a més, una molt bona manera de cuidar-se, perquè si cuides, et cuiden. Així funcionen les coses.
- Per acabar, un lideratge saludable és aquell que contempla la dimensió individual, la grupal i l'organitzativa. Ens trobem amb líders que, davant d'un problema a l'equip, recorren a ajuda externa perquè "arreglin el problema" (com si no fos amb ells la cosa) o perquè s’ajudi de forma individual alguna persona de l'equip. Però sovint les coses que passen en un equip no se solucionen només atenent les qüestions individuals dels seus membres, ja que al grup passen coses que tenen a veure justament amb les dinàmiques grupals. I, és clar, molts dels malestars també tenen a veure amb decisions organitzatives. Per tant, els líders hauran de contemplar aquestes dimensions per poder atendre correctament les dificultats que tenen lloc als equips i, en cas de necessitar ajuda externa, entendre quin tipus d'ajuda és necessària en cada cas.
En resum: autoconeixement, interessar-se per conèixer l'altre, tenir cura d’un mateix i dels altres i tenir en compte les tres dimensions anteriorment esmentades. Aquestes competències ens proporcionaran la possibilitat de liderar un equip de manera saludable, augmentant la motivació cap a la tasca i, per tant, la consecució dels objectius. Reduint el risc de burntout, millorant el clima i, en definitiva, augmentant la qualitat de vida a la feina.