Tothom coincideix que la inesperada majoria absoluta assolida per la candidatura Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona és un dels fets més transcendents esdevinguts a la ciutat i a tota Catalunya en aquests darrers mesos de gran agitació política, econòmica i social. No hi ha dubte que la sorpresa i l’alarma amb què els tradicionals representants de les classes dirigents barcelonines han rebut la pèrdua d’aquest bastió tradicional que constitueix la Cambra ha tingut molt a veure amb la bel·ligerància amb què s’ha rebut la possibilitat que també una candidatura independentista –encara que fos encapçalada per un Maragall- assolís la batllia de Barcelona.
"La inesperada majoria absoluta assolida per Eines de País a la Cambra és un dels fets més transcendents a Catalunya en aquests darrers mesos de gran agitació política, econòmica i social"
La candidatura inspirada per l’economista i presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie i encapçalada per Joan Canadell ha aprofitat amb audàcia i decisió l’oportunitat que els brindava un sistema electoral cameral que atorga la mateixa quota de representativitat a un autònom que a l'empresa industrial més gran del país. Un sistema electoral que s’havia intentat blindar amb els famosos 14 seientsatorgats a les grans empreses contribuents, a més dels sis representants de les patronals, blindatge que no ha estat suficient davant l’aclaparadora majoria -31 sobre 40 membres d’elecció directa- aconseguida per Eines de País.
Tot i això, els guanyadors han parlat i han actuat fins ara amb una notable dosi de prudència i de realisme, conscients que malgrat el notable augment de participació –de 800 vots vàlids a 19.000-, s’és encara molt lluny de representar de forma efectiva les 600.000 empreses i autònoms que s’estima que tenen dret a vot a la demarcació de la Cambra.
Una alenada d’aire fresc
L’equip guanyador presenta algunes fortaleses inèdites fins ara en les majories que han governat la institució. La més important és el mateix concepte d’equip i el fet de compartir dos objectius fonamentals. Primer, substituir la vella guàrdia que durant dècades ha governat per cooptació les organitzacions empresarials barcelonines i catalanes per dirigents més joves i emergents d’empreses més petites i menys concentrades en els negocis de la ciutat de Barcelona. Segon, amb un projecte col·lectiu que va més enllà de vetllar per la mateixa parcel·la sectorial i que té una vocació global, del conjunt de l’economia i del país. Un altre element positiu és la voluntat que els candidats que no van aconseguir ser elegits continuïn prestant suport des de fora a l’equip electe.
"Els lloables propòsits d’un govern molt col·lectiu i d’una presidència compartida és molt probable que xoquin amb la dinàmica d’una institució molt presidencialista i molt personalitzada en el seu màxim dirigent"
Tot i això, és evident que, malgrat compartir equip, molts dels candidats amb prou feines es coneixien entre si fins ara i això és un repte per actuar cohesionats i per forjar uns lideratges reconeguts per tothom. Els lloables propòsits d’un govern molt col·lectiu i, fins i tot, d’una presidència compartida és molt probable que xoquin amb la dinàmica d’una institució molt presidencialista i molt personalitzada en el seu màxim dirigent.
El fet que la gran majoria d’electes no tinguin gaire experiència en organitzacions empresarials constitueix també una oportunitat i un repte. Oportunitat per l’entrada d’aire fresc, que es mira les coses amb nous ulls i no és deutor d’inèrcies passades. Però també la necessitat d’assumir què és la Cambra, quines possibilitats reals té d’actuació i amb quins condicionants es mou. Ja vam parlar a VIA Empresa com a l’inici de la campanya, aquesta i totes les altres candidatures anaven molt despistades sobre la naturalesa, els dilemes i les possibilitats d’actuació de la cambra. Al llarg de la campanya tothom va anar tocant més de peus a terra i segur que en aquestes darreres setmanes els guanyadors han tingut ocasió de fer-se una idea més aproximada i real de l’entitat, com ho demostra la modulació dels missatges inicials cap a posicions més inclusives i realistes.
El lideratge, patrimoni immaterial a consolidar
La Cambra, a banda del seu patrimoni material –immobiliari-, té sobretot un patrimoni immaterial que constitueix el seu principal valor i que el nou equip ha de mantenir i, si és possible, eixamplar. Un patrimoni que prové de la representativitat, tan formal o informal, que li és reconeguda com a defensora dels interessos generals de les empreses i de l’economia. Aquesta posició comporta la seva presència en innombrables organitzacions i organismes vinculats a l’economia de la ciutat i del país i la diferencia de la resta d’organismes empresarials de caire patronal. Una posició que implica una certa prudència i que ha evitat jugar papers tan galdosos com el de Foment del Treball durant l’anterior presidència.
Els posicionaments de la Cambra –sens dubte l’entitat que de forma més continuada i rigorosa ha denunciat la sistemàtica discriminació de l’Estat en termes d’inversió en infraestructures- s’han basat sobretot en la feina d’un servei d’estudis que en els darrers 25 anys, sobretot arran de la presidència d’Antoni Negre, s’ha dedicat amb elevat rigor i dedicació a analitzar la macroeconomia catalana i que, malauradament, s’ha quedat pràcticament sol entre les organitzacions no governamentals a causa de la desaparició o transformació dels grans serveis d’estudis de caixes i bancs.
"És un encert que els nous directius de la Cambra vulguin potenciar un servei d’estudis que la crisi financera de l’entitat havia deixat en situació de mínims"
És un encert que els nous directius de la Cambra vulguin potenciar un servei d’estudis que la crisi financera de l’entitat havia deixat en situació de mínims. I és evident que cal i és tècnicament possible estudiar molt altres aspectes de l’economia catalana fins ara no tractats o analitzats des del voluntarisme, com ara els costos d’oportunitat que determinades decisions o no decisions –des del corredor mediterrani fins al diferencial efectiu de fiscalitat que han de suportar les pimes respecte a les grans empreses- representen per a les empreses i per al conjunt de l’economia. Tanmateix, temes tan transcendents i delicats caldrà abordar-los amb el rigor de sempre i amb els recursos adequats per mantenir la credibilitat i per continuar generant un discurs econòmic amb acceptació generalitzada. El prestigi és molt difícil d’aconseguir però és molt fàcil de perdre.
Concentrar esforços i recursos
És recomanable que la Cambra, amb uns recursos més limitats que quan les quotes eren obligatòries, focalitzi la seva activitat de suport al teixit productiu català en un o dos grans objectius que siguin prou transcendents i transversals i que no comptin amb organitzacions o grups específicament dedicats a impulsar-los. Aquests dies, per exemple, ens trobem amb la polèmica de la necessària reforma d’una formació professional dual que no acaba de funcionar però que tothom coincideix que és imprescindible. L’impuls de la digitalització empresarial també podria ser un d’aquests àmbits que afecten tota mena d’empreses i en què ens juguem la competitivitat de tots plegats. Són només exemples, però es tracta d’àmbits que cal triar bé i aplicar-hi el temps, la dedicació i els recursos que requereixen per assolir resultats tangibles.
"Per dimensions, capacitat d’innovació i de fer la feina ben feta, la Cambra de Barcelona ha d’exercir un lideratge efectiu basat en la generositat i l’empatia amb la resta del territori"
La Cambra de Barcelona té, a més, una responsabilitat addicional en termes de país, per encapçalar la renovació i posada al dia del conjunt de 13 organitzacions camerals catalanes. Per dimensions, capacitat d’innovació i de fer la feina ben feta, la Cambra de Barcelona ha d’exercir un lideratge efectiu basat en la generositat i l’empatia amb la resta del territori.
En definitiva, els nous dirigents de la Cambra de Comerç de Barcelona han assolit el primer objectiu i, paradoxalment, el més assequible, que és el govern de la institució. Ara toca el més difícil: demostrar que són capaços de treballar amb tothom per avançar de forma efectiva cap a una economia i una societat més pròspera, més equilibrada i més lliure. I demostrar que són una excel·lent eina de país.