El Museu d’Història de Catalunya, amb l’afany de difondre els seus fons i apropar les seves col·leccions al públic, posa en marxa el programa El Museupresenta. Aquesta iniciativa té la finalitat d’exposar peces destacades i singulars o noves incorporacions a la col·lecció que no es troben en l’exposició permanent.
Tecla Sala, dona d’empresa
Enguany es commemora els cinquanta anys de la mort de l’empresària, benefactora i mecenes Tecla Sala i Miralpeix, considerada una de les dones emprenedores de la Catalunya del segle XX i una de les tres catalanes contemporànies més importants, juntament amb Caterina Albert (Víctor Català) i Francesca Bonnemaison. Destaca per ser una dona pionera que va iniciar el camí cap a la transformació cultural i social, i que va obrir camí a la incorporació de les dones al sector empresarial de la societat. El Museu se suma a la commemoració a través de El Museu presenta, on es redescobreix la vida i trajectòria empresarial de l’industrial tèxtil Tecla Sala (1886, Roda de Ter – 1973, Barcelona), a través d’una col·lecció d’objectes que fan referència a la seva activitat empresarial al capdavant de La Blava a Roda de Ter i de T. Sala a l’Hospitalet de Llobregat.
Els objectes i documents que es poden veure formen part d’una donació procedent d’antigues treballadores de l’empresa La Blava (Roda de Ter), difosa literàriament per Miquel Martí i Pol. A més a més, el Museu ha portat a terme un procés de recerca entorn la figura de Tecla Sala i la seva activitat empresarial, així com, un treball de camp on s’han entrevistat més de cinquanta antigues treballadores de les empreses tèxtils Tecla Sala. La conservadora del Museu d’Història de Catalunya, Raquel Castellà, que ha fet la recerca, explica: “La incorporació de les dones al món de l’empresa no és un fet recent. Al nostre país, hi ha hagut moltes emprenedores que, malgrat les dificultats que aquesta opció els podia plantejar, van tenir la gosadia d’assumir riscos i de crear i desenvolupar la seva empresa. Tecla Sala va ser una pionera en el desenvolupament de la seva professió i disciplina, i ha aportat elements clau per a la nostra societat actual. Va demostrar un instint i una capacitat per dirigir el negoci que no eren usuals i ho va fer en una societat que encara hauria de caminar un segle per començar a retirar el vel que invisibilitzava les dones en molts dels àmbits de la vida”.
Durant quatre dècades es va fer palès el lideratge empresarial de Tecla Sala
Aquesta és només la mostra de tota una investigació que la historiadora i conservadora del Museu d’Història Raquel Castellà va fer sobre la figura de Tecla Sala, les seves empreses i les treballadores gràcies a la beca Premi Ajuntament de Manlleu i a la beca del Centre de Història Contemporània de Catalunya. La Maria Costa, la Teresa Ferrer, l’Antònia Generó, la Conxita Gili, la Roser Llimós, la Carme Morelló, la Mercè Pagès, la Montserrat Pujolar, la Victòria Pujol, la Dolors Salés, la Francisca Soler o la Consol Subirana són alguns dels 50 testimonis que Castellà va entrevistar i van treballar per a Sala. Tot plegat, està recollit en un vídeo que es pot veure al canal de Youtube del Museu i recull la veu de diverses treballadores. Els seus testimonis són realment únics, ja que narren les seves vivències i experiències amb les seves paraules.
Durant quatre dècades es va fer palès el lideratge empresarial de Tecla Sala. “Tal vegada, com a dona burgesa de la seva època, era profundament religiosa i amb uns valors socials en consonància amb el catolicisme social d’inicis del segle XX. Per això, es va preocupar de millorar les condicions de vida de les persones treballadores, en especial de les dones, i va desenvolupar una tasca important de mecenatge i filantropia”, explica la historiadora Raquel Castellà. Es va dedicar a finançar la formació i el lleure d’infants i joves, i altres iniciatives religioses, culturals i socials sempre molt implicada amb les seves conviccions catalanistes. Tecla Sala dirigirà l’empresa fins a la seva mort l’any 1973. “Al llarg de les quatre generacions de la família, la cotonera Tecla Sala va anar creixent fins a situar-se entre les més importants del país en volum de producció i de treballadores empleades. A finals dels setanta, punt d’inici de l’ocàs de tot un sector, la firma encara figurava entre les cinc més grans de l’univers cotoner. La casa T. Sala, no deixa de ser el reflex d’una història industrial que ha anat evolucionant paral·lelament en moltes indústries tèxtils situades a la conca del Ter i el Llobregat”, explica Castellà.
Amb el reconeixement a la figura de la Tecla Sala, el Museu convida al visitant a reflexionar al voltant del paper de les dones en l’àmbit empresarial i recuperar la seva figura de l’oblit històric al qual ha estat sotmesa.
