La llei de cambres catalana és l'eterna assignatura pendent de l'última dècada. L'any 2010, el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va eliminar l'obligatorietat de pagar l’anomenat recurs cameral permanent -conegut com a "quota cameral"- a la qual estaven sotmeses totes les empreses i va causar un greu problema per aquestes entitats, ja que més del 60% dels ingressos de les cambres provenien d'aquesta quota. El 2014, la llei bàsica de cambres espanyola va mantenir les funcions que tenien, però no va establir una forma de finançament per finançar les activitats públiques que presten aquestes entitats, possiblement, en espera que les comunitats autònomes regulessin l'àmbit cameral. Posteriors canvis de govern, diferents valoracions dels partits polítics i altres entitats com les patronals, noves eleccions -incloses les camerals del 2023- i la pandèmia de la covid-19, no han permès posar fil a l'agulla a una futura llei que busca més finançament públic i potenciar la força de les cambres de comerç de Catalunya.
La decisió “precipitada” de Zapatero va “ser letal” per a moltes cambres del país, segons expliquen diverses fonts a VIA Empresa. Per exemple, Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa, confessa que a Terrassa es va "perdre el 77% dels ingressos i no es va donar cap alternativa a la situació". Mentre altres comunitats autònomes adaptaven les directrius de la llei de cambres espanyola (exceptuant el País Basc), encara continua en stand-by a Catalunya.
Més del 60% dels ingressos de les cambres provenien de la quota cameral a la qual estaven sotmeses totes les empreses i que es va suprimir el 2010
Tot va començar el 2017, quan el llavors exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget va presentar un avantprojecte que va quedar aturat. Posteriorment, a la tardor del 2019, la llavors consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón tenia clar que era essencial "definir com funcionaven les cambres, la seva relació amb els ens socioeconòmics i amb l'administració i desenvolupar l'equilibri territorial". La voluntat hi era amb la convocatòria d’eleccions camerals després de nou anys i es va donar el primer pas, però no va ser fàcil. Si bé les 13 cambres havien de consensuar les propostes per a la nova llei, el cessament de Chacón pel llavors president de la Generalitat, Quim Torra, va retardar encara més l’impuls definitiu. Un 2020 marcat per la pandèmia de la covid-19 que va comptar amb l'entrada de Ramon Tremosa com a nou conseller d'Empresa, tot i que va durar pocs mesos perquè la legislatura va acabar amb noves eleccions. Pere Aragonès va ser escollit nou president de la Generalitat el 2021 i Roger Torrent, nou conseller d'Empresa i Treball.
Entre el 2022 i 2023 es va començar a treballar un nou esborrany de la llei de cambres catalana, liderat sobretot per la Cambra de Barcelona, Sabadell i Terrassa. De fet, el mateix Alberich explica que "a Catalunya hi ha vigent una llei de cambres que no està adequada a la llei bàsica espanyola i hi ha desajustos i disfuncions". Tot té a veure amb l'única forma de finançar-se de les cambres, que és a través dels ingressos que provenen de la prestació de serveis a les empreses i les administracions públiques, tot i que aquestes últimes no els "compten prou per fer-los encàrrecs".
L’acceptació majoritària de la proposta, excepte Pimec
Des de les 13 cambres i conjuntament amb el Departament d'Empresa es va arribar a pactar un esborrany amb els temes fonamentals, excepte el muntant del finançament, fixant-se, però, la metodologia d’un import per empresa censada. Des del Departament d'Empresa es va demanar que entrés com a preposició parlamentària, i millor si comptava amb el suport de les patronals, com ara Foment, Pimec, Cecot, el Cercle d'Economia i Femcat. "Vam trobar una bona sintonia i acceptació pràcticament amb totes, malgrat que amb Pimec teníem punts de vista diferents i no va ser possible acostar posicions”, continua Alberich. Tanmateix, "tot es va frenar fruit dels diversos processos electorals", continua Talamàs. "Quan entres en unes eleccions municipals, espanyoles i també de les diverses cambres durant la tardor del 2023, queda tot aturat". Talamàs també afirma que, per una ràpida tramitació en els pròxims mesos, la sobirania del Parlament ha d’estar per sobre de posicionaments legítims.
En declaracions durant el setembre de 2023, el president de Pimec, Antoni Cañete, va reclamar que la nova llei de cambres que ha de tramitar el Parlament defineixi "perfectament" la funció d'aquestes entitats. Cañete va subratllar que segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, les cambres "són entitats consultives, no participatives en el diàleg social". Va assegurar que Pimec treballarà per evitar que la llei pugui "pervertir la funcionalitat" de les corporacions de dret públic i ha apuntat que, en dependre directament de l'administració pública, les cambres podrien defensar una part en les negociacions i no el conjunt dels empresaris. Tot i això, va subratllar que Pimec "expressa la seva opinió" i que ha de ser el Parlament el que decideixi el text final de la norma.
Des de les cambres demanen agilitat durant les pròximes setmanes per la por a un altre període electoral a principis del 2025 que podria suposar una nova aturada
En aquests moments, l’assenyalat text consensuat abans de les darreres eleccions camerals entre el Departament d’Empresa i Treball i les tretze cambres, contempla un equilibri en la governança del Consell General de Cambres per fer front a la "forta asimetria" entre elles pel nombre d’empreses representades, està pendent de la valoració dels nous plenaris, sobretot la Cambra de Barcelona de la mà de Josep Santacreu al capdavant.
"Des de les cambres estem fent promoció econòmica a tots els territoris amb recursos limitats, ja que no tenim ajudes directes", continua Talamàs. "Ens mantenim amb el sistema d'ingressos diversos, des de convenis concrets amb la Generalitat, fins a ajudes d'ajuntaments i fons derivats de projectes europeu als quals concursem. Són finançaments parcials finalistes en què que ho has d’invertir tot en els projectes a més d'aportar la part no finançada que surt de l’aplicació d’altres recursos privats i del marge d’altres gestions con són la tramitació dels certificats d’origen, mentre tenim una sèrie d’obligacions a les quals atenem per la nostra raó de ser. Entre els exemples, destaca la col·laboració amb les administracions per fomentar l’activitat socioeconòmica de les nostres demarcacions i de Catalunya en general, com ara estar presents activament amb molts fòrums o comissions per aportar la visió del teixit empresarial que representem. La reconeguda aportació cameral al Pacte Nacional per a la Indústria, n’és un clar exemple", conclou el president de la Cambra de Comerç de Terrassa.
De moment, sembla que una vegada els nous mandataris l’hagin estudiat a fons, es buscaria parlar directament de nou amb els grups polítics i amb el mateix Govern perquè la proposta de llei es tramiti al Parlament. Des de les cambres demanen agilitat durant les pròximes setmanes per la por a un altre període electoral a principis del 2025 que podrien suposar una nova aturada de tot el projecte. I un clam final: millorar el finançament públic d’unes “entitats cabdals” i la força de totes les cambres de comerç de Catalunya.