El decret llei de cambres continua en un calaix (i sembla que la cosa encara va per llarg). Després que la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, treballés durant més d'un any per treure la pols a una normativa que ja havia quedat aturada el 2017 durant l'època del conseller Jordi Baiget, la destitució dels tres consellers per part del llavors president de la Generalitat, Quim Torra, el passat 3 de setembre va deixar en un llarg stand by una llei que s'espera des que el 2010 el Govern de Zapatero va anunciar que els empresaris no haurien de pagar les quotes camerals. Segons les 13 cambres catalanes, el ple del Parlament del passat 2 de desembre era (quasi) l'última oportunitat de les cambres catalanes perquè es tramités un decret llei que donés una base per al finançament abans que s'esgotés la XII legislatura, però finalment ERC va decidir deixar sols JxCat en l'objectiu d'aprovar-la a la cambra catalana mitjançant el procediment de lectura única. Entremig de tot això, oposicions patronals, querelles i batalles polítiques han protagonitzat una qüestió que s'havia de mantenir només dins l'àmbit econòmic i empresarial, però que ha desembocat en picabaralles polítiques. VIA Empresa ha volgut buscar les llums i ombres d'aquesta guerra oberta i conversa en exclusiva amb la consellera Chacón, que relata com han estat aquests mesos de negociacions fins el seu cessament.
Però comencem pels últims esdeveniments. La negativa d'ERC a portar la Llei de Cambres al Parlament i, per tant, que la normativa fos una realitat abans d'eleccions, ha estat "el detonant" perquè el president del Consell de Cambres de Catalunya, Joan Canadell, anunciés a mitjans de setmana que participarà a les primàries de JxCat per fer-se un lloc a les llistes per a les eleccions del 14-F. El també president de la Cambra de Comerç de Barcelona delegarà així les seves funcions a la vicepresidenta de la institució, Mònica Roca, i ho farà uns mesos abans del relleu que ja estava previst que succeís un cop Canadell hagués esgotat la meitat de la seva legislatura a la Cambra. Això es farà realitat si surt escollit un cop passat el cap de setmana del 12 i el 13 de desembre, quan el partit ha de celebrar la segona ronda de les primàries.
Quan a mitjans de juny del 2019 es va constituir el nou ple cameral entre tensions pel requeriment notarial dels que havien estat candidats a les eleccions Carles Tusquets i Ramon Masià, la candidatura Eines de País tenia clar que havien de tenir "un equip paritari de presidents i de vicepresidents" i, precisament per això, Roca havia de substituir Canadell en el càrrec el juny del 2021. Aquestes eleccions eren una de les prioritats de la consellera Chacón, que quan va arribar al Departament d'Empresa i Coneixement es va marcar tres objectius: "Democratitzar el funcionament de les cambres i l'elecció dels presidents, trobar els recursos per resoldre el finançament de les cambres i elaborar una llei que acabés amb aquesta precarietat tant jurídica com financera a partir del consens".
Per portar-ho a terme, abans de començar a treballar en la llei, s'havia de celebrar eleccions -una feina pendent que també feia temps que calia resoldre- per, d'aquesta manera, elaborar "de forma consensuada amb els nous presidents i presidentes" el text de la normativa. Un cop celebrats els comicis camerals, Chacón va agafar la paella pel mànec i va posar fil a l'agulla al debat sobre el finançament i les funcions de les cambres. El 9 d'octubre del 2019, els presidents de les 13 cambres de comerç de Catalunya es reunien amb la llavors consellera d'Empresa per consensuar les línies bàsiques de la normativa amb l'objectiu de tenir un esborrany enllestit per a finals d'any, tot i que Chacón ja avançava en aquell moment que la seva aprovació aniria per llarg i que caldria esperar, com a mínim, un any. "No volem una llei feta amb presses", deia en declaracions als periodistes després d'aquella reunió.
Estira-i-arronses, presses i urgències
I aquest ha estat el fil conductor durant la seva titularitat al Departament d'Empresa i Coneixement. Al juliol, després que Torra es reunís amb el Consell de Cambres, el Govern anunciava que avançaria aquest any 2,5 milions d'euros per al funcionament de les cambres de comerç catalanes i la seva estructura territorial i 2,5 milions més per al 2021. L'objectiu, segons explica Chacón en una conversa amb aquest diari, era "fer que les cambres poguessin funcionar amb normalitat durant aquests dos anys i ajudar les empreses durant la pandèmia", mentre paral·lelament es debatia sobre el futur decret llei.
"El mateix dia en què la consellera Chacón estava tancant el text del decret llei amb sindicats i patronals, ja hi havia mitjans que publicaven el seu cessament per part de Torra"
El president català aprofitava aquella reunió per debatre amb els representants camerals sobre el decret que havia de regular el seu paper institucional i la seva representativitat i que havia de parar el cop abans no s'elaborés una llei de cambres ja a la XIII legislatura. La intenció de l'Executiu català -i de les cambres- era que s'aprovés abans de l'agost, però Chacón tenia clar que abans de donar llum verda a aquest decret, havia de debatre'l amb tots els agents socials, és a dir, amb CCOO, UGT, Foment del Treball i Pimec i el text que sortís del consens seria el que se sotmetria a debat al Parlament.
Però amb tot això va arribar l'estiu i les converses van quedar aturades i, a la tornada a l'activitat, la prioritat de Chacón va ser reprendre les converses amb els agents socials per poder tirar endavant el decret. Justament el mateix dia en què la consellera d'Empresa estava tancant el text del decret llei amb sindicats i patronals, ja hi havia mitjans que publicaven el seu cessament per part de Torra i, de fet, la reunió va quedar a mitges perquè va haver d'anar a Palau a rebre una notícia que arribava com un gerro d'aigua freda.
Batalles vs. prioritats
Amb l'arribada a la Conselleria de Ramon Tremosa, la història torna a començar. Aquest decret llei, que en cap cas és l'esperada Llei de Cambres, però sí que servia per aturar el cop i que les cambres tinguessin un marc regulatori que els permetés tenir una base de finançament, s'havia de tornar a explicar al nou conseller i posar-lo al dia en un moment en què la covid-19 ja tenia el protagonisme agafat a la resta de temes des de feia mesos. Sovint s'ha confós la Llei de Cambres en sí amb aquest decret llei i, de fet, quan la setmana passada Quim Torra es reunia amb Canadell per, com escrivia en un tuit, "expressar el meu suport a la tasca de les cambres de tot el país", ell mateix també parlava de llei i no de decret llei. Llavors Torra insistia en la importància que el Parlament l'aprovés abans que s'esgoti la legislatura perquè les cambres gaudissin del "reconeixement i les competències" que els corresponen.
Avui m'he reunit amb @jcanadellb, president de la @cambrabcn, per a tractar de la situació de crisi que viu el país i per a expressar el meu suport a la tasca de les cambres de tot el país. És molt necessari que el Parlament aprovi la Llei de Cambres que està tramitant. pic.twitter.com/eFppJHAB6h
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) November 24, 2020
De fet, quatre dies abans, les 13 cambres de comerç catalanes celebraven un acte unitari sota el clam "no volem aturar el país" per reclamar al Parlament que tramités el decret llei abans que s'acabi la XII legislatura i reclamaven als diferents partits polítics que "no atureu les cambres perquè la crisi sanitària també és una crisi econòmica". Però aquest havia de ser un decret llei que s'havia d'aprovar en un consell executiu, és a dir, des del propi Govern i no deixar-ho només en mans dels partits parlamentaris.
Pot ser per això que ERC es va fer enrere i decidís no pronunciar-se respecte a això, cosa que, tot i l'abstenció de la CUP i els vots favorables de JxCat, va desembocar en què el decret llei no entrés a l'ordre del dia del ple del Parlament del 2 de desembre. Encara queda l'opció que entri al ple del 15 de desembre, però el salt a la política de Canadell dificulta més aquest fil d'esperança de molts, com sostenen algunes fonts consultades per aquest mitjà. I, mentrestant, les patronals continuen a la càrrega recordant que les cambres no poden aconseguir un finançament per representativitat com els agents socials, i les cambres ja els han dit per activa i per passiva que no volen ocupar el seu espai.
La destitució a principis de setembre dels consellers va aturar un consens que gairebé ja estava enllestit per al decret llei de cambres i tot va haver de tornar a començar. I, presumiblement, ara caldrà esperar que passin les eleccions, es formi un nou Govern i la llei de cambres torni a ser una prioritat per a la Conselleria que les tutela. De moment, veurem què passa dia a dia perquè la covid-19, les batalles polítiques i les urgències econòmiques acaben portant a què la situació faci girs inesperats d'una hora per l'altra.