Fa més de 10 anys que les entitats catalanes vinculades a la cultura, la recerca, l’acció social i l’empresa somnien amb un marc català de suport al mecenatge, seguint les petjades de lleis espanyoles i d’altres bones pràctiques d’altres territoris ibèrics. La veritat és que Catalunya ha perdut el lideratge públic en l’apoderament de la ciutadania per fomentar la filantropia. Molt trist. Un país envejat per la iniciativa privada i social de la seva gent durant un segle, que va fomentar el desenvolupament de cooperatives, institucions sanitàries, culturals, esportives, educatives i de recerca, que continuen sent entitats de referència nacional i internacional, es troba des de fa una llarga temporada sense instruments d’iniciativa pública per facilitar la mobilització de recursos personals i empresarials a favor del bé comú. Ni s’ha creat el marc necessari, ni s’ha fet pedagogia des de les administracions per promoure una major implicació social de la societat catalana.
Catalunya ha perdut el lideratge públic en l’apoderament de la ciutadania per fomentar la filantropia
En temps de la dictadura franquista, amb un model fiscal sota mínims i moltes necessitats socials no cobertes, aquestes eren finançades, en gran part, amb donacions de persones i entitats compromeses. Amb la consolidació dels sistemes fiscals moderns, hem delegat a les administracions perquè siguin elles les que, en nom de tots, identifiquin l’interès públic i el gestionin. Cal, però, veure diferències substancials entre països. Així, trobaríem societats on l’apoderament d’empreses i ciutadans ha estat molt desenvolupat, com als països anglosaxons, França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg o Alemanya, enfront d’altres on aquesta delegació ha quedat pràcticament reduïda a res.
Si hi posem xifres percentuals, quedarà encara més clara la nostra anomalia. Per a l’Estat, l’interès públic es concreta a través del sistema de deduccions en l’IRPF i en els diferents pressupostos generals de l’Estat publicats al BOE. Així, només l’1% del total de les deduccions procedeixen de les donacions de particulars a entitats reconegudes com d’interès públic, mentre que el 99% restant d’aquestes les prefiguren els governs. En el mateix sentit, podríem parlar de les deduccions en l’impost de societats i del marge que deixen a les empreses per donar suport a iniciatives culturals, socials o de recerca. Resumint, només ens deixen participar en el 2% de tots els impostos que paguem.
L’1% del total de les deduccions procedeixen de les donacions de particulars a entitats reconegudes com d’interès públic, mentre que el 99% restant d’aquestes les prefiguren els governs
La gravetat de la situació augmenta quan mirem quina capacitat de decisió tenen els ciutadans de les democràcies més avançades, que de mitjana estan al 5% de la seva aportació fiscal. Cal, però, celebrar que al Congrés dels Diputats, concretament el 19 de desembre del 2023, el Consell de Ministres va aprovar un Reial decret llei mitjançant el qual es modificava la Llei de Mecenatge vigent des de feia 21 anys i que havia quedat desfasada en molts aspectes. Aquest nou Reial decret va entrar en vigor l’1 de gener del 2024, és plenament vigent i cal donar-lo a conèixer perquè desplegui el seu potencial. La Fundació Catalunya Cultura (FCC) n’ha estat un dels principals protagonistes, acompanyada per altres importants actors catalans i de la resta de l’Estat, i fa més de 10 anys que treballa per crear un marc espanyol i català de mecenatge, liderant la Plataforma pel Mecenatge, que aglutina més de 180 entitats de cúpules catalanes de tots els àmbits que s’han sumat a la reivindicació de la reforma de la Llei, i que tenen en comú una mateixa visió pel que fa a la promoció del mecenatge.
La responsabilitat social, empresarial i ciutadana té molt a veure amb la capacitat individual d’identificar l’interès públic i actuar per millorar la societat en conjunt. Penso que, en aquestes alçades de deute públic impagable per a les futures generacions, no és demanar massa que els nostres poders públics siguin intel·ligents, tinguin lideratges transformadors i siguin capaços de reconèixer el criteri dels seus ciutadans a l’hora d’identificar aquestes necessitats, i de crear el marc per canalitzar aquestes energies creadores de valor social per complementar els serveis que demanda la ciutadania.
La Plataforma pel Mecenatge aglutina més de 180 entitats de cúpules catalanes de tots els àmbits que s’han sumat a la reivindicació de la reforma de la Llei
Qui creu en el poder de la ciutadania, l’apodera i la responsabilitza en la filantropia i el mecenatge perquè desplegui tot el seu potencial. Com fer-ho? Donant veu a empreses i individus sobre el destí d’una part dels beneficis que generen quan es dediquen a entitats reconegudes per la defensa de l’interès públic en àmbits com el cultural, social i de recerca, entre d’altres.
Catalunya té una llarga tradició d’associacionisme, i una de les seves variants és la constitució de fundacions, que suposa posar un patrimoni a aquestes entitats amb uns objectius concrets d’interès social perquè els seus rendiments es destinin a assolir-los. Doncs bé, al nostre país tenim ni més ni menys que 2.100 fundacions actives, amb 16.000 patrons compromesos a garantir que aquest patrimoni afecte s’utilitzarà per al que es preveu en els seus estatuts. 16.000 patrons que, dit de passada, no només no cobren ni un euro per la feina que fan i el temps que hi dediquen, sinó que, a més, molts d’ells fan aportacions a aquestes fundacions. Una mobilització extraordinària de talent, de voluntariat i de recursos econòmics posats al servei de la societat de forma filantròpica, compensant moltes de les necessitats que els nostres conciutadans precisen i que les administracions no poden prestar.
En l’àmbit català anem tristament enrere. Massa polítics ens han vist només com a subjectes passius tributaris i, en cap cas, com a contribuents. És el preu que hem de pagar per una llarga tradició no democràtica i una cultura de governança pública basada en el monopoli de la presa de decisions i no en models participatius.
Les propostes que ha fet la Fundació Catalunya Cultura han estat ben rebudes i s’han incorporat als programes electorals del 2024 de la gran majoria de formacions polítiques
Estem condemnats com a país a no tenir l’instrument de filantropia que necessitem? Haurem d’anar a altres territoris a veure com estan innovant en aquest àmbit? Hem de ser optimistes. Mai com ara s’havien donat les condicions perquè el nostre país tingués una gran Llei del Mecenatge, mai hi havia hagut un ampli consens entre les principals forces polítiques catalanes per impulsar-la. Les propostes que ha fet la Fundació Catalunya Cultura han estat ben rebudes i s’han incorporat als programes electorals del 2024 de la gran majoria de formacions polítiques de l’arc parlamentari. Mireu, si no, les propostes que tenen de govern:
- PSC: “Creació del Consell del Mecenatge, com a instància d’impuls del potencial de mecenatge i patrocini existent al país i com a interlocutor amb el Govern per tal de generar les condicions polítiques i fiscals que ho afavoreixin i per tal de concertar esforços públics i privats en benefici de l’interès general. Aprovar llei del Mecenatge i el Patrocini”.
- JUNTS: “Presentarem l’avantprojecte de llei del mecenatge cultural, fruit del consens amb la Fundació Catalunya Cultura”.
- ERC: “Implementarem iniciatives legislatives per afavorir el mecenatge cultural al nostre país”.
- COMUNS-SUMAR: “Redacció d’una Llei de Mecenatge, consensuada amb els sectors cultural i empresarial, acompanyada dels instruments necessaris per desenvolupar-la, tot aprofitant la llei estatal recentment aprovada al Congrés dels Diputats”.
El govern de Pere Aragonès ja tenia molt avançada la redacció de la Llei catalana, però l’avançament de la convocatòria d’eleccions la va paralitzar. El president del Govern de la Generalitat, Salvador Illa s’ha compromès reiteradament que des del seu govern s’impulsarà la Llei, i la consellera d’Economia, Alícia Romero, té la responsabilitat de fer realitat el que reclamen des del seu partit, govern i oposició. Té el camp políticament ben adobat per activar-ho. Poques lleis naixeran al nostre país amb un consens tan gran com ho farà aquesta, i ho podrem celebrar tots sense excepcions, perquè la filantropia suma; sempre suma per aquells qui creuen en la llibertat i la responsabilitat de la ciutadania que representen.