Fa sis mesos vaig comentar la problemàtica dels micropobles (micropobles i equilibri territorial: un tast de realitat), allí assenyalava els esforços de l’Associació de Micropobles de Catalunya i altres entitats d’àmbit territorial per fer realitat la Llei de l’Estatut de Municipis Rurals. Aquesta proposta va ser recollida i redactada per Esquerra Republicana i ha estat validada pel nou govern socialista. El projecte de Llei s’ha aprovat. Bona notícia. Ara caldrà la seva validació parlamentària definitiva.
De què estem parlant? Estem parlant, tal com explica el projecte de llei, del desequilibri que suposa que tres quartes parts de la població viu en el 15% del territori mentre que el quart restant ocupa el 85% del territori restant. Estem parlant d’equiparar drets i mitjans per poder-los fer efectius. Es pretén que la realitat desigual, per raons de dificultats naturals o la migradesa poblacional, no afecti els drets de les persones i a la bona gestió del territori. La llei té per objecte l’equilibri territorial, la igualtat material dels seus habitants respecte al conjunt de Catalunya i evitar el despoblament.
Tres quartes parts de la població viu en el 15% del territori mentre que el quart restant ocupa el 85% del territori
En primer lloc, la llei defineix i acota el concepte de municipi rural i comarca rural seguint els criteris marcats per l'OCDE. En resum:
- Comarca rural és aquella que un mínim d’un 15% de la població viu en municipis amb una densitat de població inferior a 150 h/km².
- Municipi rural és aquell que pertany a una comarca rural i té una població inferior a 2.000 habitants. L’Associació de Micropobles de Catalunya proposava el límit de 1.000 habitants, però finalment ha quedat en 2.000.
- Municipi rural d’especial atenció és aquell amb una població inferior a 500 habitants. O amb població entre 500 i 2000 habitants però amb molt baixa densitat de població, baixa taxa de creixement i taxa d’envelliment el doble de la mitjana.
El llistat de comarques i municipis rurals, d’acord amb les dades d'Idescat serà concretat i comunicat pel departament competent en Administració Local i revisat cada quatre anys.
La llei té una especial preocupació per la qualitat normativa. Es proposa evitar la duplicitat de competències. Pretén definir clarament les obligacions jurídiques d’altres administracions. Observa la baixa qualitat normativa d’algunes d’elles provinents de petits ajuntaments i proposa un suport específic en aquest sentit. Insisteix en la simplificació administrativa i l’administració digital. Preveu un portal homogeni per a la prestació i intercanvi de serveis i aplicacions als municipis rurals. S’insisteix, alhora, en la cooperació intermunicipal com a font d’eficiència i fortalesa. En resum, lleis sòlides, que permetin una gestió segura, eficaç i sense duplicitats possible.
Des d’un altre enfocament de la llei es parla de l’autonomia i suficiència financera que, en el cas, d’aquests municipis requerirà una assignació complementària del Fons de Cooperació Local de Catalunya i la creació d’una línia específica d’inversions per als municipis rurals. La llei també incorpora mesures tributàries específiques per als municipis rurals en l’impost de la renda de les persones físiques i en l’impost sobre transmissions patrimonial i actes jurídics documentats. És a dir s’estableix una discriminació positiva vers els municipis rurals per a restablir la igualtat dels drets de les persones al marge de la dimensió de la seva localitat. Tot plegat ha de possibilitar establir mesures per la millora dels serveis i incidir positivament contra el despoblament rural.
La llei és àmplia, per la qual cosa no podem resumir en aquest article tot el seu contingut. Tanmateix, des d’una apreciació general es podria dir que és una llei nascuda a iniciativa dels Ajuntaments i que possiblement, malgrat el seu interès i oportunitat que cal valorar, li falta una visió més àmplia de la realitat del món rural en la que actua. La llei busca proveir de mitjans jurídics, tècnics i econòmics per a una bona gestió dels micropobles, atesa la seva feblesa relativa per mor de la seva baixa població. Però, no aborda en suficiència, les polítiques de desenvolupament rural que haurà de propiciar o en les que haurà de cooperar.
Trobo a faltar una millor connexió de la llei amb les polítiques de desenvolupament rural en el marc de les polítiques europees. Falta una millor articulació amb les polítiques de planificació territorial. Alhora, la llei parteix d’una realitat que s’està transformant ràpidament i pràcticament no ho esmenta. Per exemple, des de 2019 cap comarca catalana perd població, probablement pel repoblament digital, la qual cosa pot transformar les polítiques, però reforça el paper de les noves tecnologies i l’essencial connexió telemàtica de qualitat.
Falta una millor connexió de la llei amb les polítiques de desenvolupament rural en el marc de les polítiques europees
No s’expressa amb claredat la dualitat urbà-rural en tot el que comporta en positiu i en negatiu. En positiu vers el necessari aprofitament de les sinergies de la cooperació camp-ciutat. No s’aporta una descripció i valoració sobre els potencials econòmics de l’espai rural. No es dona prou importància a la defensa del medi natural. No s’assenyalen els béns públics de l’espai rural els quals tindria sentit que es poguessin remunerar.
En fi, la llei té tot el sentit per reforçar la necessària defensa dels municipis rurals i per dotar d’instruments a la gestió d’aquests municipis. Potser el que li manca correspon a una altra llei; tanmateix, seria interessant que en el procés d’aprovació del projecte es pogués obrir aquesta mirada vers les estratègies de desenvolupament rural.