Després d'anys de sentències judicials, manifestacions, negociacions i sobretot, d'una polarització extrema del debat, aquest dimecres es va aprovar la coneguda com a Llei Rider. Més enllà del relat polític i de la victòria mediàtica que suposa per l'espai de Unidas Podemos, aquest nou Decret Llei marca una fita rellevant en la regulació del que anomenem "futur del treball" o internacionalment conegut com a gig economy.
Per tenir un cert context, aquesta "llei" es basa en una reforma exprés de l'Estatut del Treballador. En concret, es materialitza en una disposició addicional que estableix una presumpció de laboralitat entre els repartidors i les plataformes de repartiment d'última milla. La traducció en fets reals, és a dir, com les plataformes interpretaran i oferiran alternatives als seus models operacionals, és un misteri a dia d'avui.
El que sí sabem, és que el nou text no ha deixat satisfet a ningú. Per una banda, la majoria dels grups parlamentaris del Congreso preferien una normativa que no només se centrés en les plataformes de repartiment. Els sindicats, en el mateix sentit, volien abordar la problemàtica dels falsos autònoms en la seva globalitat. Per la banda dels repartidors, a excepció dels sectors vinculats a sindicats, veuen entre la por i la indignació la reforma. I per últim, tenim a les plataformes que s'han sentit totalment excloses de tot el procés de negociació.
Aquestes últimes, les plataformes, han comprovat de primera mà un fet que ens temíem que podria passar a Espanya: les estructures de representació empresarial clàssiques no han sabut (o no ha volgut) defensar els models de negocis disruptius com són els del smart delivery. A excepció de la patronal catalana Foment del Treball, les plataformes s'han sentit completament desemparades al no tenir una representació efectiva dins del Diàleg Social.
Les plataformes s'han sentit completament desemparades al no tenir una representació efectiva dins del Diàleg Social
Aquest fet, tot i que pot semblar circumstancial, obre la porta a que tot el sector digital i emprenedor no vegi aquestes organitzacions com a elements útils per resoldre els seus reptes regulatoris. És una realitat perillosa que pot acabar amb una alta fragmentació d'associacions empresarials amb poc poder negociador davant dels principals ministeris.
Un altre element a destacar de les negociacions d'aquesta normativa ha estat la falta de debat tècnic. La polarització del debat sobre els riders ha provocat que només es contemplés una solució: la laboralització. Mentre altres països, com França o Itàlia, han tingut converses en espais de confiança, on s'han pogut discutir tots els grisos sense apriorismes, aquí hem tingut tot el contrari: un debat, amb tics simplistes, de bons i dolents; sense tenir en compte el repte real que planteja el treball a demanda arreu del món.
L'altre element a analitzar són les possibles conseqüències sobre el sector de la restauració
L'altre element a analitzar són les possibles conseqüències sobre el sector de la restauració. Amb la pèrdua de múscul a causa de les restriccions derivades de la pandèmia, sumat a una nova tendència de consum que afavoreix al delivery, sorprèn la passivitat de les principals organitzacions d'hostaleria del país davant de la nova normativa.
La sensació general és d'incertesa: quines seran les conseqüències reals pels riders? Com rebran els sindicats i la mateixa inspecció de treball les alternatives operacionals de les plataformes? Afectarà a la regulació espanyola una probable directiva de la UE sobre aquesta mateixa matèria? Quin paper jugaran les patronals clàssiques per trobar fórmules regulatòries pel sector digital?
El que sembla insostenible, a nivell de país, és mantenir un discurs institucional centrat en ser la capital digital europea o una "Nació Emprenedora" i al mateix temps, afrontar els principals debats regulatoris del sector tecnològic amb solucions o mètodes del segle passat. Al cap i a fi, Espanya ha “produït” molt pocs unicorns, dos dels quals (Glovo i Cabify) no s'han trobat amb una interlocució constructiva des de l'administració pública. Una interlocució que s'hauria de basar en matisos, aspectes tècnics, voluntat d'innovar i una infinitat de grisos…. Per ara, l'únic gris que intuïm és el de la manca d’una normativa útil i proporcional pel mateix futur del treball.