• Economia
  • Primera setmana de la ‘Llei Rider’: un desenllaç previsible

Primera setmana de la ‘Llei Rider’: un desenllaç previsible

Les plataformes ignoren la nova normativa i repartidors i sindicats només veuen una solució al problema, que les empreses contractin els treballadors directament

Diversos 'riders' de Glovo es manifesten, en una imatge d'arxiu | Europa Press
Diversos 'riders' de Glovo es manifesten, en una imatge d'arxiu | Europa Press
Barcelona
19 d'Agost de 2021

Ha passat una setmana des que l’anomenada Llei Rider va entrar en vigor, o, més ben dit, des que es va acabar el termini de tres mesos que va donar el Govern espanyol a les plataformes de delivery per contractar els seus treballadors. De moment, no ha canviat res: les empreses continuen comptant amb repartidors autònoms i amb personal subcontractat. Glovo, Just Eat, Deliveroo i Uber Eats són les principals companyies afectades; cada una ha optat per un model diferent per mirar d’esquivar l’obligatorietat de signar contractes laborals amb tots els riders que treballen. Tant els empleats com els seus representants sindicals només veuen una sortida possible al conflicte: “Sabem que, al final de tot, els riders serem contractats”.

 

Ho diu Dani Gutiérrez, portaveu del col·lectiu Riders x Derechos. I hi està d’acord Carmen Juares, secretària de noves realitats del treball i economia social i solidària de CCOO de Catalunya: “L’única solució és contractar els riders i ho acabaran fent; els missatges que envien les plataformes que no ho faran és molt perillós”. El que exigeixen tant uns com altres és el compliment de la nova llei. Des del sindicat també reclamen a l’Executiu que la faci complir a través d’unes inspeccions que a Riders x Derechos “tenim entès que seran molt més estrictes a partir d’ara”.

I és que les plataformes digitals de repartiment a domicili no han introduït canvis substancials en el seu model de negoci en aquests tres mesos de marge que han tingut. Repassem les més rellevants. Glovo acapara bona part de les mirades. L’empresa dirigida per Oscar Pierre ha declinat concedir entrevistes als mitjans de comunicació i s’ha limitat a assegurar a través d’un comunicat que “hem treballat a contrarellotge durant els últims mesos per adaptar-nos a la regulació”. Aquest mateix document breu va servir per anunciar que té previst contractar uns 2.000 repartidors -al voltant del 20%- abans de finals d’any. Segons Guitérrez, “encara no han donat cap contracte”. Juares assegura que l’empresa té uns 300 repartidors contractats, de moment, però que “manté el personal autònom”.

 

Dani Gutiérrez (Riders x Derechos): "Han canviat quatre botons de l'aplicació i diuen que ja no som autònoms; es riuen d'Inspecció del Treball"

De fet, el portaveu de Riders x Derechos assegura que aquest és el motiu de l’èxit de la companyia: “Glovo ha pogut obrir a 27 països en molt poc temps perquè té treballadors gratis; és un negoci rodó”. Aquesta és precisament la llavor de la Llei Rider. A finals de setembre del 2020, el Tribunal Suprem va sentenciar que els riders són empleats i que, com a tal, havien de ser contractats i no operar com a autònoms.

Però l’unicorn català sí que ha introduït un canvi rellevant per als repartidors, que ha provocat cinc dies seguits de protestes davant la seu de Glovo a Barcelona. Es tracta d’un nou model de retribució, que permet que cada rider triï si vol cobrar més o menys per una entrega. Els treballadors asseguren que qui tria el marge més petit, rep més comandes i que, per tant, aquesta mesura augmenta la competitivitat entre riders. “Han canviat quatre botons de l’aplicació i diuen que ja no som autònoms; es riuen d’Inspecció del Treball”, es queixa Gutiérrez. Així doncs, si una cosa ha passat aquests mesos, considera, és que “la nostra situació ha empitjorat”, tot i que no ho atribueix a la llei. Davant les protestes generalitzades dels repartidors, l'empresa ha rectificat a mitges. Segons ha comunicat als mateixos riders, els marges que poden triar -que anaven de 0,7 a 1,3 euros- ara seran només entre 1 i 1,3. 

Subcontractacions: una alegalitat?

A banda d’aquest conflicte laboral de falsos autònoms, n’hi ha un altre que s’accentua i sobre el qual els sindicats posen també el focus: la subcontractació. És el model pel qual ha optat sempre Just Eat i que Uber Eats ha anunciat ara que adopta per complir la legislació. Es tracta de recórrer a empreses de treball temporal o de logística, que sí que tenen repartidors contractats, per cobrir les seves necessitats de personal. Això obre la possibilitat a que es produeixi una cessió il·legal de treballadors, segons Riders x Derechos, CCOO i UGT. Argumenten que aquest tipus de relació laboral només és legítima per a moments puntuals -pics de feina, per exemple-, però que no es pot utilitzar per conformar tota una plantilla.

“El model de contractació de repartidors per compte aliè és el que ja apliquem com a companyia global a més de 160 ciutats d’Europa”, explicava Just Eat a través d’un comunicat el maig, just després de l’aprovació de la Llei Rider. Aquest mateix text “celebrava” la nova norma, ja que “genera la seguretat jurídica necessària per operar amb dos principis fonamentals: garantir els drets dels repartidors [...] i que tots els operadors del sector desenvolupin la seva activitat sota les mateixes regles”. Fonts de l’empresa asseguren ara que “Just Eat no s’ha hagut d’adaptar a la Llei Rider perquè els seus repartidors sempre han comptat amb contracte laboral”.

Just Eat i Uber Eats opten per recórrer a ETT per cobrir les necessitats de personal, una pràctica que els sindicats denuncien com a possible cessió il·legal de treballadors

Els sindicats denunciaran aquesta pràctica com a cessió il·legal de treballadors. Algunes de les empreses de logística o ETT a les quals recorren tant Just Eat com Uber Eats són Deelivers, Closer Logistics o Delorean Transport. En paral·lel, tant UGT com CCOO es troba en negociacions amb Just Eat del que seria el primer conveni d’empresa per a una plataforma de delivery. De moment, les converses es troben en un estat molt inicial.

I queda un tercer model d’adaptació a la Llei Rider, el de Deliveroo. L’empresa marxa d’Espanya, una decisió que els mitjans de comunicació han atribuït a l’entrada en vigor de la nova normativa, però que des de Riders x Derechos asseguren que ja es cuinava abans. “Fa més d’un any que va fer un ERO; simplement, no ha pogut competir amb la resta”, indica Gutiérrez. Això sí, l’empresa ha anunciat que abans de cancel·lar el seu servei al país complirà amb la llei i contractarà a tots els repartidors perquè puguin tenir els mateixos drets que qualsevol altre empleat en cas d’acomiadament.

Carmen Juares (CCOO): "Només demanem que unes empreses que es presenten com innovadores deixin d'aplicar condicions laborals del segle XIX"

La llei, el primer pas

Tot i que la majoria de treballadors i els seus representants veuen amb bons ulls la Llei Rider, consideren que només és el primer pas i, sobretot, que no tindrà cap utilitat si no es compleix. “Ens hauria agradat que la normativa afectés també a altres sectors en què hi ha molts falsos autònoms”, explica el portaveu de Riders x Derechos. El més urgent, per a Juares, és “agilitzar les denúncies, perquè els treballadors no poden esperar vuit mesos o un any a tenir una sentència quan estan pagant una quota d’autònoms i totes les despeses relacionades amb aquesta figura”.

 “Només demanem que unes empreses que es presenten com innovadores deixin d’aplicar condicions laborals del segle XIX”, sentencia Carmen Juares. Es desconeix quants riders hi ha en total a Catalunya, ja que les empreses no n’ofereixen dades. El desenllaç previsible, però, és que tots acabin essent contractats.