Quatre ciutats de l’Estat espanyol (Madrid, Sevilla, Màlaga i Barcelona) se situen entre les 12 europees on més es consumeix cervesa, una activitat molt arrelada a casa nostra. Així ho constaten les estadístiques del portal Money.co, amb dades de l’any 2022. Tot i que l’origen de la cervesa se situa als sumeris, que fa uns 4.000 anys d’antiguitat van escriure la primera recepta sobre aquesta, conservada en un poema en honor a la deessa Ninkasi, Lleida hi juga un paper destacat en la selecció de la matèria primera, la civada, la transformació, la producció i l’elaboració de cervesa. Els centres de San Miguel a la capital del Segrià, amb més de 60 anys d’història, i la malteria de Damm a Bell-lloc d’Urgell, en són dos exemples d’aquesta vinculació estreta.
En el cas de la marca Damm, aquesta no es dedica tan sols a elaborar i embotellar cervesa, sinó que també genera la seva pròpia matèria primera. La companyia té dues fàbriques a Espanya dedicades a la producció de malt, un derivat de l'ordi essencial per a elaborar cervesa. Una d'elles, batejada com La Moràvia, se situa a Bell-lloc (Pla d’Urgell) i és el principal proveïdor d'aquest material de la planta del Prat (Barcelona), el principal centre d'operacions de la cervesera a Catalunya.
La Moràvia de Bell-lloc d'Urgell és el principal proveïdor de malta de la planta del Prat de Llobregat
Transformació energètica
La collita d’ordi que els pagesos lleidatans recol·lecten a l’estiu acabarà formant part d’una ampolla de cervesa que s’elaborarà a la planta del Prat de Llobregat, passant prèviament per Bell-lloc d’Urgell, on es transforma en malta, un element imprescindible per donar color, aroma, sabor i cos a la cervesa.
Al seu centre de Bell-lloc, Damm té previst invertir 3,1 milions d’euros fins a l’any 2024 per convertir-la en una fàbrica autosuficient en l’àmbit energètic. Només enguany, la xifra serà d’1,9 milions d’euros, destinats bàsicament a la instal·lació d’un parc fotovoltaic en la malteria, on hi treballen 22 empleats. A Bell-lloc, Damm produeix 72.000 tones de malta anuals, el que suposa transformar més de 100.000 tones d’ordi.
Un centre d’interpretació de la cervesa
Enrique Suárez i Antonio Zuloaga, dos empresaris de la Segarra, terra de secà i de cereals, van viatjar el 1953 a Filipines per veure com s’elaborava la cervesa. Quatre anys després, neix la cervesera La Segarra, embrió de l’actual San Miguel. Des de la planta de Lleida, ubicada al polígon industrial El Segre, surt la primera ampolla de San Miguel de l’Estat espanyol. Per visibilitzar aquesta fita, la fàbrica del grup cerveser acostuma a obrir les portes per a donar a conèixer com s'elabora la cervesa i la història de San Miguel. És una forma nova i original d'acostar al consumidor els processos productius i la filosofia del grup.
El seu centre d’interpretació és un complex pioner quant a la manera de mostrar una instal·lació industrial, on els visitants poden conèixer de primera mà com s'elabora un dels productes més antics de la civilització. Els seus impulsors comenten que es tracta d’una mostra de transparència i un desig d'acostar els processos productius de la marca al consumidor d'una manera més dinàmica i original. L’espai aspira a ser un aparador del procés d'elaboració de cervesa i de la història de la companyia.
Des de la fàbrica de Lleida, San Miguel ha impulsat la R+D+I de la companyia i s'han ideat llançaments de noves cerveses
Des de la fàbrica de Lleida, San Miguel ha impulsat la R+D+I de la companyia i s'han ideat llançaments com la categoria de cerveses 0,0%, la primera cervesa ecològica d'Espanya, San Miguel Eco o la recent San Miguel 0,0 isotònica. El centre té una capacitat de producció de dos milions d'hectolitres l'any, quatre línies d'envasat multiformats, una superfície de 165.000 metres quadrats, un magatzem de 6.500 metres quadrats i hi treballen 150 professionals.
Pla industrial
El pla industrial de la cervesera San Miguel implica destinar enguany gairebé 15 milions d'euros a tres dels seus centres de producció. Les plantes beneficiades són les de Lleida (que es porta pràcticament la meitat d'aquesta quantitat), Burgos i Còrdova, i la idea, segons anuncia l’empresa, és "assegurar la seva sostenibilitat i competitivitat futures". D'aquesta manera, la companyia preveu destinar aquests recursos a projectes vinculats amb l'eficiència energètica, la circularitat dels envasos i la digitalització. I fer-ho, "malgrat la complexitat de l'entorn econòmic actual del país, marcat per la inestabilitat i les tensions en la cadena de subministrament".
Concretament, la planta de Lleida rebrà 7 milions d'euros, un més dels que va destinar a aquestes mateixes instal·lacions la companyia l'any passat. En aquest cas, l'objectiu és impulsar projectes d'innovació i empaquetat sostenible, així com iniciatives orientades a digitalitzar i automatitzar la fàbrica. Amb aquesta injecció de diners, la planta lleidatana acumula una mica més de 33 milions d'euros d'inversió en els últims 10 anys.
En el cas de San Miguel, la planta s’ha convertit, a més d’un referent econòmic i patrimonial, en un símbol sentimental de la ciutat de Lleida. De fet, el director del centre lleidatà, Manuel Heredia, acostuma a explicar que a qualsevol ciutadà que se li pregunti, respondrà afirmativament al fet de conèixer algú que treballi o hagi treballat a la fàbrica. De fet, la companyia, en les seves campanyes de promoció, sempre reivindica els seus orígens lleidatans amb el lema ‘De la terra al món. Feta a Lleida’.