Un nou model basat en l’economia verda, circular i digitalitzada. Són els eixos sobre els quals pivota el ‘Projecte estratègic per a la transformació econòmica de les Terres de Lleida’, una iniciativa anunciada per la Diputació de Lleida el passat mes de novembre, que vol impulsar la viabilitat econòmica del sector primari i afavorir l’arrelament territorial. A aquesta eina es destinaran 17,7 milions d'euros fins l’any 2027. Durant la presentació de la iniciativa, el president de la Diputació, Joan Talarn, va assegurar que “volem que el pla reforci els àmbits estratègics i propiciï l’aparició de sectors emergents i nous models de negoci que el converteixin en un lloc atractiu per viure i treballar". Talarn detalla els objectius del projecte, enumerant la millora de les cadenes alimentàries, els serveis mediambientals, el negoci agroforestal, l’ocupació verda i la digitalització com a prioritats. En aquest darrer punt, Lleida serà el banc de proves d’una àrea per desenvolupar la tecnologia 5G amb seu a la Cambra de Comerç.
Precisament la tecnologia és l’element que ha marcat l’evolució personal i professional de Josep Manel Vega, un músic que viu i treballa a Os de Balaguer (la Noguera) des de fa una dècada i que s’ha trobat amb problemes de connexió a internet que li han impedit exercir amb normalitat la seva feina. “La decisió de traslladar-nos aquí va ser una opció de vida familiar, de la qual no em penedeixo, però també és cert que he trobat a faltar unes millors comunicacions per a la meva web o la promoció de les activitats a les xarxes socials”. Vega explica que fa 10 anys, quan va anar a viure a Os de Balaguer, “encara no havia tastat la fibra òptica perquè no existia”, però va ser l’aparició del seu fill, programador i dissenyador de videojocs procedent d’un àmbit urbà, que li va fer prendre consciència de les diferències en l’accés a internet entre un poble de Lleida i alguna població de l’àrea metropolitana de Barcelona.
S'ha d'emprendre un camí per omplir de recursos tecnològics la Lleida buidada i impulsar l'equilibri territorial per fer atractiva l'estada vital i professional a aquestes àrees
Vega admet que, a més de la tecnologia, a la zona existeix un dèficit de comunicacions en el transport públic, que pot arribar a condicionar una decisió presa per la seva filla a l’hora d’escollir els seus estudis. L’exemple de Vega constata el llarg camí que encara s’ha d’emprendre per omplir de recursos tecnològics la Lleida buidada i impulsar l’equilibri territorial per fer atractiva l’estada vital i professional a aquestes àrees, a més d’igualar les oportunitats en relació amb altres zones.
El repte tecnològic pendent
La situació es repeteix en alguns municipis que formen part del Consorci Segre-Rialb, un conjunt de poblacions com Tiurana, Ponts o Oliana, ubicades al voltant del pantà de Rialb. En aquests llocs, reconeixen que “ens hem trobat amb ciutadans de l’entorn urbà, fills de persones nascudes aquí, que han desistit de les seves intencions per no poder gaudir d’un servei tecnològic adient per teletreballar o estudiar”.
Davant de dèficits com aquests, els directors del grau d'Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) José Antonio Morán i Carlos Monzo plantegen “el repte de trobar una solució a les zones amb cobertures molt deficients de xarxa fixa o mòbil”. Per fer-ho possible, els experts al·ludeixen a la fibra òptica com a eina imprescindible per tirar endavant la tecnologia 5G. Com a consell de futur, recomanen que “si volem generar riquesa a les zones rurals, hem de fomentar que les xarxes de telecomunicacions d'altes prestacions puguin anar arribant progressivament arreu”.
"El futur de les poblacions dependrà de les infraestructures de telecomunicación existents i que, en molts casos, caldrà que les xarxes actuals evolucionin per donar servei a les noves necessitats", segons els experts
De fet, els professors de la UOC recorden que l’expansió de les telecomunicacions té efectes en la productivitat, el creixement i la creació d’ocupació. Com a dada il·lustrativa, indiquen que un 1% més d’inversió en digitalització deriva en un augment del 0,4% en el PIB per càpita. En aquest context, la tecnologia actuaria com a facilitadora per fixar població i generar ocupació. Els experts precisen que “el futur de les poblacions dependrà de les infraestructures de telecomunicació existents i que, en molts casos, caldrà que les xarxes actuals evolucionin per donar servei a les noves necessitats”.
Està previst que durant l’any 2021 gairebé una vintena de municipis de Lleida disposi de cobertura 5G, el que suposarà el 57% de la població. Telefonica, empresa encarregada de desplegar-la, assegura que el servei beneficiarà la ciutat de Lleida i poblacions de més de 1.000 habitants de tota la demarcació. A més d’aquests moviments, el que resta pendent és la posada en marxa de la fibra òptica als municipis més petits. En aquest cas, la dificultat rau en l’execució de l’últim tram de la xarxa, el que es coneix com la darrera milla, i que ofereix la connexió de les llars, que acaba corresponent als ajuntaments petits i als operadors locals de telecomunicacions davant la manca d’interès de les grans companyies per la manca de rendibilitat que ofereix la instal·lació.