
Lleida va tancar l’any passat amb una taxa d’atur del 5,13%, la més baixa dels últims 16 anys, sent la segona província de l’Estat amb la desocupació més baixa, només darrere de Guipúscoa (4,67%). Aquesta xifra, proporcionada per l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), mostra que l’any 2024 hi havia 11.600 persones que buscaven activament feina, 400 menys que les 12.000 que es trobaven aturades a finals de l’any 2023. Així mateix, durant l’any passat es van crear 2.000 nous llocs de treball a la demarcació, la qual cosa va situar la xifra d’ocupats en els 214.500, dels quals 119.200 són homes i 95.300, dones. Tot i aquesta teòrica plena ocupació, centenars de persones interessades en formació, assessorament i ofertes de treball van omplir fa poques setmanes els pavellons de Fira de Lleida en el marc del Saló de Formació i Ocupació de Lleida ‘FormaOcupa’. En aquest escenari, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va reflexionar sobre el fet que “els col·lectius professionals i organitzacions empresarials estan demanant persones per treballar i tenen dificultat per trobar-les”.
Larrosa va afegir que “en un moment d'èxit econòmic com el que vivim a Lleida i a tot el país és important fer tots els esforços possibles perquè els joves optin a bons llocs de treball. En aquest sentit, va precisar que cal que “tots els sectors econòmics de la ciutat avancin de la mà i conjuntament en els projectes empresarials que estan en marxa a la ciutat”. Paral·lelament, aquests dies s’ha conegut que més de 500 joves d’entre 16 i 29 anys han estat atesos durant l’any 2024 al Programa de Suport a l’Ocupació Juvenil que ofereix LleidaJove, un projecte que neix de la necessitat de promoure i mantenir la continuïtat formativa de les persones joves, amb l’objectiu d’ajudar-les i facilitar eines en el trànsit al mercat laboral, a través d’actuacions d’orientació i assessorament, xerrades, càpsules informatives i projectes grupals.
El regidor d’Educació, Joventut i Ocupació de l’Ajuntament de Lleida, Xavi Blanco, va destacar que “la figura de les tècniques de Suport a l’Ocupació Juvenil que ofereix la Paeria permet tenir una visió més àmplia de les necessitats de cada jove, a més d’aprofundir en el treball transversal i coordinar l’acció amb centres educatius, entitats i empreses, educació, joventut, oficines de treball, dispositius de salut i serveis socials”.
L'alcalde de Lleida insta "a fer tots els esforços possibles perquè els joves optin a bons llocs de treball"
Activitats de poc valor afegit
Més enllà de la baixa taxa d’aturats, les dades reflecteixen un efecte estadístic distorsionador, en el qual amb una de les taxes d’activitat (persones disposada a treballar) més baixes, hi ha menys aturats perquè hi ha menys persones que volen treballar. Els experts del món laboral coincideixen que l’ocupació a Lleida es concentra en activitats de poc valor afegit. La capital està centrada al sector serveis, el turisme, als Pirineus i la resta del territori viu de la indústria agroalimentària, especialment amb la fruita i el porcí. Justament, l’agroalimentació és un àmbit que demana mà d’obra barata, generalment amb poca qualificació. A conseqüència d’aquest procés, s’està generant un fenomen de fugida: els joves amb formació universitària marxen a altres ciutats de l’Estat o fins i tot a l’estranger.
Des de la Cambra de Comerç de Lleida, s’assenyala que “la configuració del teixit productiu fa que els salaris estiguin entre els més baixos de Catalunya”. Aquesta baixa renda per càpita ha provocat l’aposta de l’entitat per la reindustrialització de la capital lleidatana. Per això, es defensa la importància de dinamitzat l'activitat amb la implantació d’un polígon industrial, Torreblanca-Quatre Pilans, que serà el segon més gran de Catalunya.
Professionals del món digital
Per altra banda, la imparable digitalització té un impacte significatiu en el mercat laboral lleidatà. Segons el darrer ‘Mapa d'Ocupació’, elaborat per la Fundación Telefónica, que analitza les borses de treball dels últims mesos mitjançant tecnologies de big data i intel·ligència artificial, Lleida està demandant actualment 315 professionals amb perfils digitals. Entre els llocs més sol·licitats, destaquen els de professional tècnic/a TIC, especialista en màrqueting digital i administrador/a de sistemes. Pel que fa a les habilitats més requerides per desenvolupar aquestes feines, les empreses busquen candidats amb coneixements en xarxes de comunicació, WMare i SEO.
Lleida demanda actualment 315 professionals amb perfils digitals, alhora que acumula un col·lectiu d'aturats cronificats
Des dels sindicats, es posa el focus en el col·lectiu d’aturats cronificats, que situa en una xifra de 17.000, que fa mesos que cerquen feina i no tenen possibilitat d’inserció laboral. Per aquest motiu, l’aposta implica potenciar la indústria al territori i aconseguir noves inversions per revertir aquesta situació. L’única forma d’aconseguir crear riquesa al territori, segons assenyalen.
En aquest aspecte, el responsable dels Serveis a les Persones de l'Escola del Treball de Lleida, Daniel Escuer, insta a reivindicar el gran talent de Lleida, alhora que en destaca la importància de reforçar el vincle entre els centres de Formació Professional i les empreses amb el suport de les administracions. “Aquesta col·laboració és clau per facilitar que el talent local es desenvolupi i es quedi a la nostra ciutat”.