La llet, el primer aliment del món. I a Catalunya?

La llet és en valor econòmic el primer aliment de la humanitat. La seva importància és vital per a la seguretat alimentària mundial. Aquesta ha estat la raó per la qual ha merescut tradicionalment un tracte especialment proteccionista per part de la Unió Europea. Però el proteccionisme ha comportat, alhora, un seguit de disfuncions, tals com els anomenats “llacs de mantega” produïts pels preus garantits, substituïts després (1984) per les quotes lleteres. Tanmateix, amb la supressió el 2015 de les quotes lleteres, la protecció de la llet va sofrir un canvi molt important. Aquest fet va obligar el sector a enfrontar-se a un mercat global molt més liberalitzat i a una major competència al si de la pròpia Unió Europea.

Les dificultats del sector lacti tenen, també, altres arrels vinculades a les pròpies característiques del producte i a l’especial asimetria en l’estructura de la cadena de valor. Es tracta d’un sector productor dispers davant d’una transformació industrial molt concentrada i una distribució igualment concentrada al si d’una ferotge competència. L’alta peribilitat del producte requereix de manera immediata la seva pasteurització, esterilització o fermentació, una activitat que realitzen, majoritàriament, grans centrals lleteres. Aquesta ràpida caducitat de la llet crua ofereix a les indústries làcties un poder negociador extraordinari, un fet que pot facilitar situacions d’abús.

A fi de moderar la volatilitat i reequilibrar la relació entre productors i la indústria làctia, des de la Unió Europea es va impulsar l’anomenat “paquet lacti” que intentava, d’una banda, moderar la volatilitat i desactivar la possibilitat d’abús a partir de la peribilitat del producte i, de retruc, equilibrar la capacitat de negociació de les parts. Els instruments escollits van ser els contractes obligatoris dilatats en el temps, els quals podien estar indexats a indicadors objectius acordats i alhora possibilitar que el sector pogués negociar col·lectivament els preus. La filosofia del paquet lacti ha estat la base per a la implementació posterior de la Llei 12/2013, del 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentaria, en aquest cas referit al conjunt del sector agroalimentari. Aquesta llei consolida l'obligatorietat dels contractes alimentaris, avança en la lluita contra les pràctiques comercials abusives, impulsa el codi de bones pràctiques, crea l’Observatori de la Cadena Alimentària i també l’Agència d'Informació i Control Alimentari (AICA). 

El sector de producció làctia és dispers davant d'una transformació industrial molt concentrada i una distribució igualment concentrada al si d'una ferotge competència

Tanmateix, les forces del mercat són tossudes i la complexitat del sector genera infinites casuístiques difícils d’encabir en formulacions simplistes. Tot i això, malgrat les contradiccions, aquest model de funcionament ha gaudit d’una relativa estabilitat en temps de calma dels mercats, però quan aquesta calma ha desaparegut, les tensions s’han multiplicat. Per fer-hi front, a corre cuita, el Govern espanyol ha aprovat un reial decret llei (5/2020 de 23 de febrer) on fixa que el preu pactat ha de cobrir el cost de producció, clàusula de difícil -per no dir impossible- aplicació en un entorn de fronteres obertes. De fet, es proposa l’aplicació d’uns preus mínims obligatoris en base a uns costos que, òbviament, són diferents segons les característiques de cada granja i per altres factors. Posteriorment, el Govern espanyol ha presentat un nou projecte de llei de millora de la Llei 12/2013 de 2 d’agost, que ja no recull l’esmentada clàusula. Això no obstant, el sector reivindica aquesta fórmula. La seva simplicitat i coherència aparent (què més lògic que vendre per sobre del cost) facilita la seva defensa tot i que amaga la dificultat d’aplicar-se i no deixa de ser una via morta, tal com repetidament s’ha demostrat a França. Per tant, no hi ha dreceres i caldrà tornar a camins més exigents basats en les pròpies fortaleses, l’eficiència tecnicoeconòmica i la millora en l'organització del sector i la seva capacitat de negociació sumant actius i voluntats i amb una mirada a llarg termini.

La llet a Catalunya

Per a la comprensió del sector lleter català assenyalem a continuació alguns indicadors clau.

1. Reestructuració galopant

A Catalunya, el sistema de producció de vaques de llet és altament intensiu, amb una important dependència de matèries primeres importades. De fet, les condicions naturals de Catalunya no propicien una ramaderia extensiva de vaquí de llet. És a dir, Catalunya té un desavantatge climàtica per a la producció de llet. Aquesta feblesa, juntament amb els altres factors exposats, ha ajudat a la progressiva pèrdua d’explotacions petites, atès que solament amb grans economies d’escala es pot assolir la competitivitat que exigeix el mercat i l’adaptació i acompliment de les exigències mediambientals i de benestar animal. És per això que la reestructuració del sector a Catalunya ve de lluny. La il·lustració 1 és especialment gràfica, sobre la caiguda espectacular del nombre de granges, amb una producció més alta però produïda per moltes menys granges.  

Des de 1992, Catalunya ha passat de 4.329 granges lleteres a 419; és a dir, s’han perdut el 90% de les granges en 28 anys. Per contra, la producció s’ha incrementat un 28%, dada, però, que no corregeix el desànim d’un sector que veu tancar granges cada mes.

2. Dependència exterior

La taxa de cobertura del comerç exterior de Catalunya en productes lactis es manté de manera estable per sota del 20%, tal com assenyala la il·lustració 2. És a dir, Catalunya exporta una cinquena part del que importa. Dels productes d’importació destaquen d’una manera extraordinària els formatges (69,10% sobre el total d’importacions el 2019), que fins i tot s’ha incrementat els darrers anys.

3. Preus diferenciats i costos elevats

Si prestem atenció a la il·lustració 3, s’observa clarament el diferencial de preu entre la mitjana europea i concretament respecte a França, en tant que país amb qui Catalunya hi té les majors relacions comercials i dependències empresarials. La gràfica es refereix a una commodity sense processar, és a dir, un producte estàndard equivalent a tot Europa, per tant la diferencia de preu probablement només troba explicació en la debilitat empresarial del sector a Catalunya.

Quant als costos, la situació actual de preus molt alts i volàtils de les matèries perimeres està aportant una seriosa dificultat al sector. Soja, blat i blat de moro tenen en relació a fa un any preus superiors al 30% o al 50%. Són tres productes bàsics per a l’alimentació animal i dels quals Catalunya n’és, alhora, molt depenent d’importacions.

Això no obstant, part de la solució pot venir de la creixent demanda de la Xina: mitjans de premsa internacionals s’acaben de fer ressò de l’increment de preus de la central làctia Fonterra (quarta del món en xifra de negoci) als ramaders neozelandesos preveient aquesta creixent demanda xinesa. 

4. Consum

El consum, tal com bé reflecteix la il·lustració 4, és també un factor de preocupació. S’està produint una sensible reducció d’aquest consum, que troba una competència creixent de productes vegetals alternatius. Dada que podria ser corregida per la demanda externa tal com s’acaba d’exposar.

Nota. Per a dades de consum i de comerç exterior s’ha obviat la dada de 2020 degut a les fortes distorsions que ha causat un factor tan extraordinari com la pandèmia.

Què cal fer?

La llet és un producte essencial per a la nostra alimentació i una eina per a la nostra salut. Alhora, les granges segueixen sent una peça important de l'equilibri territorial. Enfortir el sector ha de ser l’objectiu de qualsevol estratègia d’èxit. Tot seguit, s’exposen algunes opinions en aquesta direcció.

Decàleg de possibles punts de millora per a la ramaderia de boví de llet:

1. Guanyar dimensió.
2. Posar els costos fixos sota control.
3. Comptar amb les millors tecnologies.
4. Ampliar la base farratgera de les explotacions, per la qual cosa cal insistir en l’aposta per a la millora de la producció agrícola.
5. Conseqüentment, reduir la dependència de les compres fora de l’explotació.
6. Reforçar el rol i la competitivitat de les cooperatives.
7. Millorar la complicitat tècnica i econòmica entre  el productor i la central lletera. La necessària qualitat de la llet només pot obtenir-se a partir d’una relació tècnica de col·laboració entre productor i transformador.
8. L’ús efectiu del Codi de Bones Pràctiques.
9. Reforçar el reconeixement dels valors de la llet vinculats al granger que la produeix.
10. Corregir els excessos burocràtics de l’administració pública, sobretot els gestionables des de Catalunya.

La llet és un producte essencial i una eina per a la nostra salut; les granges segueixen sent una peça important de l'equilibri territorial. Enfortir el sector ha de ser l’objectiu de qualsevol estratègia d’èxit

Decàleg d’oportunitats per a la ramaderia de boví de llet:

1. Tecnologia BIO i TIC vers la productivitat. 
2. Tècniques de gestió eficients.
3. Eixamplar la capacitat de negociació via integració horitzontal o vertical (inputs alimentaris, transformació).
4. Reforçar les organitzacions professionals.
5. Apostar per la transformació de la llet vers productes derivats amb major valor afegit, oberts al mercat local i al mercat global. Cal remarcar la dependència externa de productes com el formatge. Produir formatge i guanyar mercat en aquest producte és una aposta necessària en defensa dels valors associats a la proximitat i al rendiment econòmic.
6. Aprofitar la proximitat al gran mercat consumidor de Catalunya i entorn. El mercat català és cobdiciat per totes les indústries lleteres. Caldria reforçar el vincle entre consumidor i origen tal com ha fet, per exemple, Llet Nostra.
7. Aliar-se amb les potencialitats difusores del turisme.
8. Valoració del producte fresc.
9. Valoració del producte d’origen propi. S’està potenciant arreu la identificació de l’origen, cal, però, que aquest origen sigui valorat pels consumidors.
10. Ocupar els espais que ofereixen nous nínxols de demanda a partir de valors dietètics o de salut.

El rol potencial de les cooperatives

D’acord amb la Federació Catalana de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), el 30% de la producció catalana de llet és de cooperatives. Algunes s'aquestes, amb una dilatada tradició i altres amb singularitats que les prestigien. La cooperativa és, teòricament, una forma ideal per articular granges de dimensió petita o mitjana vers l’objectiu de guanyar dimensió, capacitat de negociació, obtenció de serveis necessaris i progrés en la cadena alimentària vers les baules de transformació i distribució. En altres paraules, la cooperativa pot formar part de les solucions. Són exemples positius en aquesta direcció, entre molts altres, la tradició formatgera de Cadí, la vitalitat i funció social de La Fageda, l’espai creixent de mercat de Llet Nostra o la suma de voluntats entre la cooperativa Plana de Vic i Vaquers d’Osona amb projectes relatius a la transformació. En resum, sumar i valor afegit com a bona proposta.